Societat

L'ofici de matar llops va estar vigent fins a mitjan segle XIX

Les institucions retribuïen els caçadors que capturaven exemplars

Diversos registres n'aixequen acta

Els atacs de llops als ramats i corrals, així com els que ocasionalment patien els homes, van fer que durant segles aquest depredador fos perseguit de manera sistemàtica. Els caçadors rebien una retribució i dels pagaments que es van fer fins a mitjan segle XIX n'han quedat constància en diferents indrets de Catalunya, conservades en arxius.

A les comarques de Girona, per exemple, en una llista de l'Arxiu Històric de Girona hi ha anotada la mort de 408 exemplars entre el 1723 i el 1738, i a l'Arxiu Municipal de la mateixa ciutat, 219 morts registrades entre el 1788 i el 1842. Les peces s'havien abatut en llocs tan diversos com ara Anglès, Blanes, Osor, Vilobí d'Onyar, Santa Pau o Argelaguer, generalment a càrrec de pagesos, jornalers, carboners i pastors. Entre les caçadors, hi consta també algun cirurgià i fins i tot una mestressa de casa.

El preu que l'administració pagava devia variar, però a tall d'exemple es reprodueix en el llibre una “nota de premis” del 1795 on consten 8 ducats per un llop; 16 per una lloba, 21 per una lloba amb camada i quatre per cadascun dels llobatons.

“Ara seria diferent”

“Ara seria molt diferent –assenyala el naturalista Josep Maria Massip– perquè la majoria de la població no viu a les zones rurals, el nombre de llops serà molt més reduït i, a més, existirà un control”. L'autor d'El llop i els humans. Passat i present a Catalunya veu positiu que el llop torni “sempre i quan torni de manera natural, no pas a base de repoblacions”, especifica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Núria Escarpanter
Alcaldessa de Llançà (Junts)

“El pacte de govern és sòlid i es basa en la confiança”

Llançà

El Clúster de la Bioenergia de Catalunya celebra la II Nit de la Bioenergia: l’energia més circular i social

Bategen amb Maria Antònia Canals la plaça de davant l’institut Vicens Vives

girona

Tomben la moció per regular el lloguer estacional

BLANES

Camí de Mar, un projecte que enllaça Argeles amb Malgrat, per la costa

girona

La Fira d’Abril de Catalunya amplia l’aforament un 24%

Barcelona

El Mercat del Lleó tindrà més bona climatització abans de l’estiu

girona

El festival Tech&Play obre portes i espera 4.000 visitants

Barcelona
EDUCACIÓ

Mobilització de l’AFA de l’escola Camins a Banyoles

BANYOLES