Societat

La població s'estanca i fins i tot decreix a les grans ciutats

Tarragona, Reus i Tortosa perden habitants, tot i que la baixada es frena a l'Ebre

Vint ajuntaments de la demarcació, com ara Vila-seca i Amposta, guanyaran regidors a les eleccions locals del mes de maig

L'Ampolla és dels pocs que creix de forma destacada, amb un 13,5%

El fre de la immigració, sobretot com a conseqüència dels darrers anys de crisi econòmica, es fa notar un cop més al padró dels municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La majoria de poblacions de la demarcació han registrat un estancament en el nombre de veïns i fins i tot moltes n'han perdut, tal com es desprèn de les darreres dades del padró municipal que ha publicat l'Instituto Nacional d'Estadística (INE) i que corresponen a l'1 de gener de 2010. Aquestes dades són també les que fixaran el nombre de regidors de què disposarà cada Ajuntament a les pròximes eleccions municipals, ja que serà el darrer padró que l'INE aprovarà abans del 22 de maig, data fixada per als comicis.

Final d'etapa

Les noves dades, publicades a final del mes passat, confirmen que el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han tancat una etapa de creixement demogràfic. Respecte de l'any anterior, els veïns de les comarques tarragonines s'han incrementat un tímid 0,68%, menys de la meitat del registrat en l'any anterior (1,83%) i molt per sota del fort creixement d'anys anteriors.

De les quatre ciutats més poblades de la demarcació, tan sols el Vendrell guanya població, i ho fa a un ritme similar al del global del territori. En canvi, Tortosa (ara per sota de la capital del Baix Penedès) és la que més perd de tots quatre amb un 1,91% menys de població, Reus baixa un 0,46, i Tarragona registra un descens més lleuger, de tan sols el 0,10% menys.

Els punts que concentren el creixement se situen sobretot a la costa ebrenca, que sembla, juntament amb alguns nuclis concrets de l'interior del Camp, els únics llocs que mantenen una tendència a l'alça en el nombre de veïns. Així, l'Ampolla ha crescut un 13,53% en nombre de veïns, i l'Aldea ho ha fet en un 7,70%.

A la costa del Camp de Tarragona, nuclis grans com ara Cambrils, Salou, Calafell o Cunit es mantenen en nombre de veïns amb creixements molt minsos, generalment per sota del 2%. Al Camp, però, els principals increments de població se centren en alguns nuclis de l'interior, sobretot de l'entorn de l'àrea metropolitana de Tarragona, que ja vénen de forts creixements demogràfics en els darrers anys, sobretot gràcies al desplaçament de veïns de les ciutats tarragonines o fins i tot de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest és el cas de la Pobla de Mafumet (9.36%) o Perafort (5,55%), tot i que també hi ha casos més llunyans com ara Maspujols (7,09%). També alguns nuclis de pocs habitants aconsegueixen repuntar percentualment gràcies al guany d'alguns veïns nous, com és el cas sobretot de la Vilella Alta, que és el nucli amb un creixement més important de la demarcació (percentualment parlant) amb un 19,30% registrat gràcies a la incorporació de 22 nous veïns a un cens que ja arriba als 1.356 habitants. També s'han de tenir en compte els casos de Renau (12,22%), Montferri (6.83%) o el Lloar (5,98%).

Dècada alcista

Malgrat el fre al creixement demogràfic d'aquest darrer any, que ja se suma a l'apuntat a les dades corresponents a l'1 de gener de 2009, la darrera dècada continua venint marcada per un augment exponencial de la població.

En el global de la demarcació, la població ha crescut, des de l'any 2000, un 35% i ha passat de poc menys de 600.000 habitants a consolidar-se per damunt dels 800.000. Moltes poblacions, especialment a la costa, es troben per damunt d'aquesta proporció, i fins i tot han arribat a doblar la seva població en tan sols deu anys.

En total, són dotze municipis els que han crescut un 100% o més des de l'any 2000. A la costa del Camp és on es concentren més casos d'un creixement tan fort, afavorit tant per l'arribada de nous veïns d'origen estranger com pel desplaçament de veïns que fins llavors vivien a l'entorn de Barcelona. Així, es troben en aquesta situació Cunit (109,73%), Calafell (99,88%) i Salou. També, però, han doblat població nuclis de l'interior, sobretot a la comarca del Tarragonès: la Pobla de Mafumet (135,7%), Perafort (99,67%), la Pobla de Montornès (116,17%) o Vespella de Gaià (103,92%) i Bonastre, al Baix Penedès (100,63%). Completen la llista poblacions relativament petites, com són l'Albiol (138,86%) o el Montmell, que és el municipi que més ha crescut en la darrera dècada amb un 255,15%.

Pel que fa a les ciutats més poblades, les que més han crescut des del 2000 són Cambrils i el Vendrell (60%), seguides de Tortosa (38%), mentre que Reus i Tarragona ronden uns augments del 20%.

L'altra cara de la moneda la tenen especialment els micromunicipis de menys de 200 habitants, que continuen registrant una sagnia de veïns. És el cas d'Arbolí, que ha perdut un 18,7% dels veïns en deu anys.

Padró municipal

Les dades del padró municipal corresponents a l'1 de gener de 2010 tindran també una transcendència política, ja que són les que es faran servir per determinar el nombre de regidors que li correspon a cada consistori. Segons la llei de règim electoral general, el nombre de representants depèn de la població censada, i s'ha d'actualitzar cada quatre anys.

Mentre que cap municipi no perd regidors, n'hi ha vint que en guanyen: Alcanar, Alcover, Amposta, l'Arboç, Bellvei, les Borges del Camp, Botarell, Cabra del Camp, Cornudella de Montsant, Ginestar, Gratallops, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Perafort, la Pobla de Mafumet, Puigpelat, Riudecanyes, Sant Jaume dels Domenys, la Selva del Camp i Vila-seca.

Vila-seca i Amposta, amb 21 regidors

Totes dues poblacions guanyaran quatre regidors més en haver superat els 20.000 habitants censats, un canvi que podria afectar la distribució entre forces polítiques. Alcanar passarà de 13 a 17.

Renau supera per primer cop els 100 habitants

Superar el llindar dels 100 habitants significarà, en principi, que Renau deixarà de funcionar com a consell obert, en què només s'escull l'alcalde, i passarà a tenir cinc regidors.

Set nuclis passaran al maig de 7 a 9 regidors

Passar de 1.000 habitants significarà per a set municipis guanyar dues cadires més al consistori. És el cas de Cabra del Camp, Botarell, Cornudella, Ginestar, Perafort, Querol i Riudecanyes.

Gratallops també creix en superar els 250 veïns

Gratallops és un altre dels que augmenta en nombre de regidors, ja que deixa d'estar per sota dels 250 habitants i, per tant, passarà d'un Ajuntament de cinc regidors a tenir-ne set.

Un certificat determinarà el padró canongí

La Canonja serà l'únic que al maig farà eleccions locals sense padró aprovat. En principi, es farà un certificat per avalar els seus poc més de 5.000 habitants, pels quals li corresponen 13 regidors.

Vot dels estrangers

Les eleccions municipals del pròxim 22 de maig, a més d'adaptar-se al creixement demogràfic dels darrers quatre anys, també seran l'oportunitat perquè alguns residents d'origen estranger puguin votar als seus municipis. En concret, l'Estat ha arribat a un acord perquè puguin exercir el dret a vot els ciutadans de Noruega, Xile, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú, Bolívia i Islàndia. Per votar, cal haver viscut a l'Estat espanyol durant cinc anys i inscriure's prèviament al cens electoral. La inscripció es podrà fer fins al dia 15, per internet o a l'Ajuntament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor una persona arrossegada diversos metres per un taxi a la Gran Via de Barcelona

barcelona

Els ferits a la Casa de Cultura de Girona rebran l’alta avui, excepte la nena de 5 anys

girona

Mor un home en l’incendi d’un habitatge a Mataró

mataró

Dani Jiménez: “En els més de 20 anys que fem experiments en públic mai s’ha produït cap incident”

girona

Elena Manresa, XXI premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica

Benvinguts a Pagès arrenca avui amb 10.000 inscrits

BARCELONA

Cinc cursos d’una escola de la Bisbal, sense classes per les pluges

la bisbal d’empordà

Crearan una zona taronja per aparcar dotze hores a Girona a un preu reduït

girona
societat

Pel transport públic