Patrimoni de sabors

Amb el primer camp d'ordi i blat, els humans del Neolític van encendre l'espurna de la selecció i adaptació de diferents plantes silvestres a les exigències de conreu i alimentàries de cada zona. Una tasca que van continuar generacions de pagesos, heretant-ne llavors i coneixements com la traça per empeltar i crear noves varietats vegetals. L'agricultura industrial a la segona meitat del segle XX ha fet desaparèixer, arreu del món, el 75% de les varietats autòctones. Les han canviades per altres de més productives, tot redu- int-ne la diversitat per fer-ne més rendible el transport i la comercialització.

Ara, quan anem a la fruiteria ens hem de conformar de triar entre tres o quatre tipus de tomàquets. Fins fa poques dècades i sols a la Noguera, se'n conreaven 70, de diferents. Pomes de ciri vermell, normanda, verda donzella; peres flor d'hivern, batall de campana; carbasses d'aigua i del cel; bitxos del peronet; bròquil llucat, tomàquet rosa d'Albesa, blat roig del país... i així, una llista de 50 varietats de ceps, 25 d'oliveres, 100 de cereals, 150 d'hortalisses i 145 de fruita dolça, trobades sobretot a la Noguera i l'horta del Segre. Aquesta riquesa és una de les majors sorpreses del projecte de recuperació de varietats tradicionals Cultures Trobades, de Slow Food Terres de Lleida, amb el suport de la conselleria d'Agricultura, la Diputació, La Caixa i el consell de la Noguera.

Gerard Batalla i Artur Bòria són els responsables d'anar aplegant-ne les llavors i el saber per cultivar-les, a través d'entrevistes amb pagesos i recopilant informació dispersa. “Fa dos anys, vam començar per emergència. El pagès ja no és el selector i sols els vells guarden llavors. Els seus fills les compren a la indústria i vèiem que era un tresor que es perdia any rere any”, diuen Bòria i Batalla. Slow Food planta les llavors que els han cedit els pagesos en un hort experimental cedit per l'Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer. Si fructifiquen, organitzen tastos a restauradors i les promocionen entre els pagesos –“la seva supervivència va lligada a l'ús real”– i consumidors interessats. També han elaborat oli de sarrut per vendre'n, i vi de varietats autòctones.

La supervivència de les varietats tradicionals és una qüestió de romanticisme. Són “un patrimoni que identifica un territori, una manera de viure i cultivar i una gastronomia. És tant cultura com una església romànica”. Alguns centres d'investigació i empreses ja s'han interessat per les troballes, però són contraris a cedir-les-hi. “Aquest material genètic no ens pertany. Si algú n'hagués de treure benefici serien els pagesos que les han conservades. Volem que es guanyin la vida i produeixin aliments de qualitat i sans”.

La Fira d'Alimentació i Salut, organitzada per Slow Food aquest cap de setmana a Fira de Lleida, permet tastar i comprar algunes d'aquestes varietats. L'oferta de 125 estands es completa amb tallers i xerrades.