Societat

la crònica

“Quina passada! És millor que anar en bicicleta”

Una àvia de Vilamalla va voler celebrar els 100 anys volant amb helicòpter

Montserrat Sans és una dona que va néixer l'1 d'octubre del 1910. Per tant, ahir va complir cent anys i en tot aquest temps n'ha vist de tots colors. Potser el que se li feia difícil d'imaginar, tot i que era el seu desig, és que celebraria l'aniversari volant amb helicòpter. Això és el que va demanar a la seva filla i al seu nét quan va fer vuitanta anys aquesta àvia de Vilamalla, vital, alegre i posseïdora d'aquell punt d'ironia que donen els anys, “Si arribo als cent, no vull pas cap dinar, ni cap festa. Vull pujar a un helicòpter i veure el poble des de dalt”. I aquest desig de fa vint anys l'ha anat repetint a mesura que s'acostava el centenari.

Doncs ahir, a les dotze del migdia, va arribar a la pista esportiva del poble, on l'esperaven familiars –alguns vinguts d'Ascó–, amics, l'alcalde i regidors, alumnes de l'escola, mitjans de comunicació i l'helicòpter. Anava preparada amb un mocador de puntes que feia servir per saludar, fent anar la mà amunt i avall, en una imatge que ens trasllada als comiats de fa dècades quan el temps d'absències s'allargava. D'aquests comiats en devia veure molts la Montserrat, casada amb un ferroviari que va fer que es traslladés de les Borges del Camp, poble on va néixer, fins a Vilamalla. Va arribar en cadira de rodes perquè el dolor a les cames és l'únic que li fa la guitza. No va parar de riure. No havia volat mai i a l'estrena la van acompanyar el seu nét, Juli Sánchez –que és submarinista–, i la filla, Paquita Bosch, que havia estat alcaldessa i que reconeixia que l'experiència “li feia més ànsia que a la mare”. El vol va durar quinze minuts, van anar de Vilamalla fins a les illes Medes. “L'any vinent hi vull tornar i veure el Canigó”, els deia pels auriculars durant l'excursió, mentre saludava amb el mocador les veïnes. “No em veuen. No deuen saber que vaig aquí dalt”. La Montserrat s'ho va passar d'allò més bé –“no ha parat de parlar”, deia el pilot– i quan va baixar va etzibar la conclusió: “És una passada! És millor que anar en camió, en taxi o en bicicleta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.