societat
El govern aprova una estratègia per reduir la pobresa infantil i acostar-la a la mitjana europea
Entre les mesures previstes hi ha una prestació universal per fill a càrrec que dependrà del finançament de l’estat
A Catalunya un de cada tres infants es troba en situació de pobresa, un percentatge que es troba lluny de la mitjana europea. Amb l’objectiu de revertir aquesta realitat, el Govern ha aprovat avui l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2024-2030, amb un full de ruta que inclou dotze iniciatives per anar implementant en els popers cinc anys. Entre els principals objectius figura la reducció de la taxa de pobresa infantil i apropar-la a la mitjana europea, així com “tallar d’arrel” la transmissió intergeneracional de la pobresa.
Entre les iniciatives que es volen anar implementant hi ha d’una prestació universal per fill a càrrec, la millora del disseny de la Renda Garantida de Ciutadania, la gratuïtat de l’etapa 0-3, la universalització del lleure o un pla de xoc contra l’abandonament escolar.
Es calcula que a Catalunya hi ha 442.300 nens i nenes en situació de pobresa o risc d’exclusió, 167.771 dels quals en risc de pobresa severa segons l’Enquesta de condicions de vida. Això representa el 32,5% quan la mitjana europea, amb dades del 2022 se situa en el 24,7%. Aquell any la taxa a Catalunya va ser del 31,7% i a Espanya del 32,2, un percentatge de pobresa infantil que només té per darrera a la cua d’Europa Bulgaria (33,5%) i Romania (41,5).
Durant la presentació de l’estratègia, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha reconegut que el fet que Catalunya encapçali “per baix” les taxes de pobresa infantil en el conjunt de la UE “és una realitat inacceptable”. La vocació de l’estratègia, ha dit, és la reducció “substancial” de la pobresa. “No podem viure en un país en què el codi postal on neixes predetermini el teu futur”, ha afirmat també el conseller, que ha remarcat que el full de ruta proposat vol “tallar d’arrel” la transmissió intergeneracional de la pobresa. “És l’objectiu que ens marquem, que és ambiciós i hem de ser capaços d’assolir”, ha indicat.
Al seu torn, la consellera d’Educació Anna Simó ha constatat que el fet que un de cada tres infants estiguin en situació de pobresa o exclusió social és una realitat “devastadora”. Simó ha remarcat la importància de “trencar el cicle intergeneracional de pobresa i exclusió” i ha afegit que l’educació “hi té molt a dir” i pot desenvolupar diverses polítiques. A més, ha conclòs, “l’èxit educatiu només serà possible si es milloren condicions socials famílies, si hi ha inversió i es dona suport a l’alumnat amb més dificultats socioeconòmiques”.
Depèn del finançament
Quan han començat a detallar les mesures concretes han arribat les imprecisions ja que han aclarit que la mesura estrella, la prestació universal per fill a càrrec dependria del finançament de l’Estat per l’impacte pressupostari que suposa. Segons el conseller, l’esforç que suposaria pel pressupost de la Generalitat l’aprovació d’una prestació universal giraria al voltant dels 1.300 milions d’euros.
Campuzano ha assenyalat que l’estat espanyol és un dels 7 estats membres dels 27 de la UE que no tenen prestacions universals per a la criança de fills i ha apuntat que és una de les principals febleses que té, com a conseqüència, la taxa de pobresa infantil actual.
L’estratègia recull mesures d’altres àmbits. Entre elles, la prevenció i abordatge de l’obesitat infantil i la millora de l’accés als Centres de Salut Mental Infantojuvenils (CSMIJ). En un altre front, es proposa més habitatge de lloguer social per a famílies vulnerables: reduir l’exclusió residencial a llarg termini, controlant el preu dels lloguers. En l’àmbit laboral, es proposa reforç de la inserció i estabilitat laboral, ja que la desocupació, la baixa qualitat de l’ocupació i la inactivitat dels progenitors tenen un impacte “evident”.
