FIGUERES
La plaça de la Creu de la Mà recupera la seva creu de terme restaurada
La creu de terme de la plaça Creu de la Mà torna avui al seu lloc després de la seva restauració. El passat mes de setembre, es va trencar la part de dalt de l’escultura, amb la creu de terme inclosa i es van iniciar els treballs per restaurar-la i tornar-la a col·locar a la plaça que porta el seu nom.
L’actual Creu de la Mà no té res a veure amb l’original. El capitell antic amb sis cares està al Museu de l’Empordà i la creu va ser localitzada, el 1962, en un jardí particular de Girona. Era una creu d’estil gòtic construïda l’any 1429 pel picapedrer de Girona Ramon Boet, tot i que altres fonts, pel seu estilisme, l’atribueixen a l’escultor Pere Oller.
Originàriament, havia estat emplaçada al carrer Girona (en una de les portes d’entrada a l’antiga vil·la emmurallada), després a la cantonada amb el carrer de Castelló i el carrer Nou i finalment a la plaça actual. L’any 1869 l’enginyer d’Obres Públiques va demanar un informe sobre la solidesa del terreny per si podia “aguantar la creu per ser un perill i evitar desgràcies”. L’informe va ser positiu i el monument es va mantenir.
La creu original, de tipologia grega, tenia el braços acabats amb expansions lobulades i al centre la figura de Crist crucificat. Al revers hi havia una mà, que va motivar el nom popular que se li donava. En canvi, el pedestal original està guardat en el Museu de l’Empordà i en ell hi ha una escena de l’Anunciació, una de Sant Antoni Abat, una altra de Sant Joan Evangelista, l’escut de Figueres i de Sant Pere de Rodes. L’any 1965 s’hi va posar la creu actual i que acaba de ser restaurada, tot i que no s’hi van incorporar alguns elements de l’original -com la mà en el revers-.L’actual Creu de la Mà no té res a veure amb l’original. El capitell antic amb sis cares està al Museu de l’Empordà i la creu va ser localitzada, el 1962, en un jardí particular de Girona. Era una creu d’estil gòtic construïda l’any 1429 pel picapedrer de Girona Ramon Boet, tot i que altres fonts, pel seu estilisme, l’atribueixen a l’escultor Pere Oller.
