Societat

tjue

Aval al dret de les dones que fugen de la violència de gènere a demanar asil a la UE

El tribunal dictamina que poden considerar-se un grup social objecte de persecució en alguns països i, per tant, poden obtenir l’estatut de refugiades

Una dona exposada a violència de gènere al seu país pot optar a l’estatut de refugiat a la Unió Europea, segons el Tribunal de Justícia de la UE. En una sentència publicada aquest dimarts i recollida per l’ACN, el tribunal amb seu a Luxemburg ha aclarit que la directiva europea sobre la protecció internacional s’ha d’interpretar de conformitat amb el Conveni d’Istanbul sobre la violència contra les dones. Així, estableix que les dones són un grup social que pot ser “perseguit” per raó de sexe i, per tant, poden obtenir la condició de refugiades si compleixen els requisits. En cas contrari, tindran dret a la protecció subsidiària quan hi hagi una amenaça real de mort o violència contra elles pel mateix motiu.

El pronunciament del TJUE respon al cas d’una dona kurda, de confessió musulmana i divorciada, que buscava protecció internacional a Bulgària perquè temia per la seva vida si torna a Turquia, on va ser obligada per la seva família a casar-se amb un home que, després va pegar-li i amenaçar-la.

La llei europea, explica l’ACN, estableix que els nacionals de països tercers tenen dret a l’estatut de refugiat si estan perseguits per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per opinions polítiques. Com a alternativa, la protecció subsidiària s’atorga quan hi ha motius per creure que la persona en qüestió s’exposa a un risc real de patir danys greus.

Si bé el redactat de la directiva no inclou explícitament les persecucions per raó de sexe, Luxemburg apunta que la categoria de “determinat grup social” s’ha d’interpretar tenint en compte la Convenció d’Istanbul. El tribunal també aclareix que per als dos estatus de protecció, es pot considerar que “les dones, en conjunt, pertanyen a un grup social determinat” quan “es constata que, al seu país d’origen, estan exposades pel seu sexe a violència física o mental, inclosa la violència sexual i la violència domèstica”.

“Les dones que rebutgen un matrimoni forçat, quan aquesta pràctica es pugui considerar com a norma social dins de la seva societat, o que transgredeixen aquesta norma posant fi a aquest matrimoni, es poden considerar pertanyents a un grup social amb identitat pròpia al seu país d’origen, si a causa d’aquest comportament es veuen estigmatitzades i exposades a la desaprovació de la societat que l’envolta, comportant la seva exclusió social o actes de violència”, diu la sentència del TJUE



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pau Bosch
Nou president d’Amics de la Rambla

“Ara el nostre objectiu és obrir la Rambla al mar”

Barcelona
SOCIETAT

La síndica posa el focus a l’alberg de Badalona

Badalona
societat

L’esclavitud dels segles XV i XIX, a debat al Museu de l’Escala

l’escala
administracions

La Casa del Mar promocionarà el patrimoni pesquer de Llançà

llançà
sequera

La nova fase d’excepcionalitat dona més marge per omplir les piscines

barcelona
Societat

Mor Miquel Massana, fundador de l’empresa Centre Tèxtil Massana

SERVEIS

La Paeria atura la supressió de la recollida porta a porta a Pardinyes i Balàfia

LLEIDA
GIRONA

Puente preveu aviat la licitació del projecte d’enllaç del TAV i l’aeroport

GIRONA
estats units

TikTok demanda als EUA per una llei que amenaça de vetar el seu ús al país

barcelona