Societat

La Beca ’Terra d’Ateneus’, per a un estudi de l’historiador Albert Testart

L’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) han concedit la «XI Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus» a la proposta de treball La construcció ideològica i cultural de la dreta: espais de sociabilitat de la burgesia i el catolicisme a Figueres (1858-1936) presentat per l’historiador Albert Testart.

L’estudi se centrarà en el període comprès entre la constitució a Figueres de la primera entitat de tarannà clarament elitista (1855) i l’inici de la Guerra Civil (1936). El projecte parteix de la hipòtesi que, durant la construcció de l’estat liberal, des dels espais de sociabilitat es creen progressivament diferents cultures polítiques d’àmplia base que acompanyen el desenvolupament d’unes noves formes de relacions socials i econòmiques en clau capitalista.

Entre d’altres, el treball analitzarà els casos d’entitats de caràcter conservador, com el Liceo Figuerense i el Casino Sport, i de l’àmbit religiós, com el Centre de Catòlics o la Lliga d’Acció Social, a més de referenciar també el Casino Menestral Figuerenc i el Patronat de la Catequística (l’actual La Cate).

El jurat de la Beca -format per Josep Santesmases, vicepresident segon de l’IRMU; Pilar Firmas, membre de la junta de la FAC; Alfons Tiñena, responsable de l’Àrea d’Estratègia Corporativa i Subvencions de la FAC, i Victoria Almuni, vicepresidenta primera del patronat de l’Institut Ramon Muntaner- ha valorat el fet de treballar una zona encara no estudiada en el marc de la Beca com són les comarques gironines, concretament Figueres, ciutat amb una llarga tradició d’associacionisme cultural, principalment ateneista.

El jurat també ha destacat el fet que l’anàlisi d’unes entitats en un període concret i acotat, amb unes característiques molt específiques, serveixi de base per a la formulació d’una teoria sobre la construcció ideològica i cultural de la dreta, que obre la possibilitat a establir comparatives respecte a d’altres corrents ideològics, d’altres espais territorials i d’altres moments de la mateixa ciutat.

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona en Ciències Polítiques i Sociologia, i en Filosofia i Lletres -especialització Història Contemporània-, Albert Testart és autor dels llibres Un segle d’associacionisme agrari a Navata (coautor conjuntament amb Erika Serna) i El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme, a més d’haver participat en 17 publicacions, les més recents: Llums i ombres d’uns anys difícils; Reivindicació de la classe obrera. Dialèctica entre paternalisme i emancipació; Socis, juntes i reglaments. Entre la representació i el lideratge; Construir la laïcitat. Una aportació a la llibertat de pensament; L’acció política i la creació d’un mon republicà; i La secció d’esports. L’equip com a valor d’esforç i d’identitat popular.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mataró impulsa una campanya contra els estigmes de la salut mental

mataró
girona

L’Ajuntament comença la campanya anual de control del mosquit tigre

GIRONA
societat

Arrenca el Rec.0 d’Igualada reivindicant la compra presencial

Igualada
PALAFRUGELL

S’obre el Parc Territorial, una nova zona verda de 10.000 metres quadrats

PALAFRUGELL

L’hospital crea una consulta especialitzada en el control de l’asma greu

Viladecans
MEDI AMBIENT

Els pagesos del Baix volen més aigua

barcelona
girona

Endesa crea una anella elèctrica al barri de Montilivi per reforçar el servei

GIRONA
GIRONA

L'Ultonia rebrà el campionat de Catalunya de cocteleria professional

GIRONA
Infraestructures i serveis

Finalitzen les obres d’accessibilitat a l’intercanviador de metro de Maragall

Barcelona