No són un regal
Per festes es “desperten” les ganes de regalar un gos o un gat
Molts animals que entren a les cases com una sorpresa per Reis acaben abandonats
Les entitats promouen les adopcions responsables i molt meditades
-
Un gos, ja adoptat, de la Societat Protectora d’Animals de Mataró. Es poden veure les gàbies on han d’estar els gossos al darrere. Al costat, a dalt, un gat d’una colònia de carrer, a Girona. A sota, la Blaveta, al refugi del Jardinet dels gats SPAM- FUNDACIÓ DAINA / MANEL LLADÓ / JARDINET DELS GATS. -
Al costat, a dalt, A sota, la Blaveta, al refugi del Jardinet dels gatsNo són un regal EL JARDINET DELS GATS. -
Un gat malvivint en una colònia de carrer, a Girona. MANEL LLADÓ.
“Vull adoptar un gatet, un cadell, podria tenir-lo per a la nit de Reis? És un regal per a la meva filla petita.” Al cap d’uns mesos: “No podem tenir-lo, miola molt, tinc al·lèrgia, esgarrapa el sofà, vol dormir amb nosaltres, porta molta feina, té el zel, l’he de castrar i són diners, i les llaunes i la sorra...” El reguitzell d’excuses és llarguíssim. El drama, per a l’animal i per a la protectora –si és que té la sort que el rescatin, perquè la majoria els deixen al carrer–, ja està servit. Per festes era el regal perfecte i abans de Setmana Santa s’ha convertit, per art de màgia, en una càrrega que no es vol assumir. Segons un estudi d’Affinity, un de cada tres animals regalats s’abandonaran. Com si retornéssim unes sabates. Qualsevol excusa és vàlida per al retorn, o l’abandonament al carrer. I no se’n salva ningú. Els animals de raça, comprats a preu d’or, per 1.000 euros, per exemple, també s’abandonen. Sense manies; ja “s’espavilaran”. Prou se sap que no s’espavilen. Entitats de diversa índole recorden constantment que l’Estat espanyol encapçala el rànquing d’abandonaments a Europa: cada any uns 300.000 animals considerats “de companyia” –gossos i gats– són recollits per protectores arreu del territori. Aquesta xifra equival només als que són rescatats, no inclou els que vaguen pels carrers, els que moren a la intempèrie per malalties o accidents o els que són acollits per particulars. El 2021 es calculava que els beneficis de la venda de gossos i gats a Europa movia anualment 1.300 milions d’euros. Animals criats en “granges” i cries il·legals de particulars. La llei de benestar animal ho ha de controlar, tot i que no s’ha desplegat encara aquest aspecte. Els gats i els gossos no es podran vendre a les botigues, només els podran vendre els criadors autoritzats. De tota manera, estem lluny de resoldre la criança il·legal –autèntica explotació dels animals–. Aniran les autoritats casa per casa per vigilar-ho?
Al Jardinet dels Gats, a Barcelona, treballen per treure els felins del carrer. Aplicant el mètode de captura, esterilització i retorn (CER), han anat tancant colònies a Ciutat Vella. Ara mateix només en gestionen una. Atenen a tots nivells, d’alimentació i de cures i, és clar, també els rescaten. D’una banda, tenen un espai preciós, un refugi per als animals, i també compten amb la generositat de les cases d’acollida, el pas previ a l’adopció, per a tots els gats que necessitin una llar. Sumant el carrer, el refugi i les acollides, atenen al voltant de setanta gats. Àlex Salvador, fundadora del Jardinet, explica: “L’abandonament és altíssim. Ens dediquem a tancar colònies de carrer, i és possible fer-ho, el que no es pot assumir és que cada dia rebis deu avisos, com a mínim. Un missatge al mòbil, un correu electrònic, una trucada: «No puc tenir el meu gat.» Sovint t’assabentes que va sortir de la cria il·legal, d’uns amics, d’uns coneguts.” És molt més fàcil i ràpid que fer una adopció, que porta temps, que és un procés llarg pensat per filtrar aquells que no són bons candidats, els del «Vull un gat i el vull ara!» S’ha d’estar disposat a posar proteccions a les finestres i els balcons, ha de ser una decisió de tota la família, no pot ser un regal. No és mai una sorpresa: «La meva mare té depressió i he pensat regalar-li un gat.» No.”
Compromís de per vida
Un gat –o un altre animal– formarà part de la família 10-15 anys i serà un factor que caldrà tenir en compte en les decisions, de la mateixa manera que es tenen en compte la parella, els fills, la feina. Explica Salvador: “Acabem de recollir tres gats de criador il·legal. No ho poden fer, però qui entrarà a casa seva? Són tres gats de raça, sense xip. «Me’n vaig del país, sapigueu que les gates les he fet criar i que una potser porta cadells. Si no els agafeu em veuré obligat a deixar-los al carrer.» Així són els missatges.”
No hi ha excuses vàlides, per a tot es troba solució. També hi ha situacions que sí que són de força major: “Hi va haver un senyor que va venir i ens va dir que l’ingressaven a l’hospital i que ja no en sortiria. I així vam acollir en Tino, el seu gat.” S’abandonen gats grans, malalts, els gats de les persones que moren i la família no en vol saber res. “Tenim gats grans de persones que tenien un perfil excel·lent per adoptar i que al cap de deu anys estan desbordades i et diuen que no el poden tenir. T’avisen gairebé d’un dia per l’altre, o potser t’avisa algú que sap que l’han abandonat.” Però no hi ha una nova llei de benestar animal? “S’ha aprovat, però encara falta temps perquè es posi en marxa. D’altra banda, és una llei ambiciosa, però no hi ha els recursos per desplegar-la”, conclou.
Salvador té clar què no i què sí. El que no: “Els animals no són un caprici per al nen, perquè ha tret bones notes.” I ara el que sí: “Un bon regal seria anar a una protectora, apadrinar un gat, dur-los unes llaunetes, veure com els cuidem i aleshores plantejar-se si, potser, es podria ajudar una mica més. Tot suma.” A totes les entitats falten voluntaris, padrins, donacions, cases per a acollides, adopcions.
“Ens hi hem posat durs”
A l’Associació Protectora d’Animals Pupetc o tenen refugi, així que treballen amb una xarxa de cases d’acollida, a Barcelona i rodalia. Sobretot s’ocupen de gossos, en acollida i adopció. Donen suport a les persones que estan en el terreny, també fora de Catalunya, a Andalusia i Galícia, per exemple. “Estem col·laborant molt amb la gossera de Huelva, per exemple. Allí els animals tenen zero possibilitats de ser adoptats. Estan condemnats a viure, i potser morir, dins d’una gàbia”, diu Sandra Mozos, de Pupetc. Els porten cap a Catalunya. “També hi ha trucades de particulars, per treure’s de sobre els seus animals, i aquestes fa molta ràbia atendre-les. Ara ens hi hem posat durs i demanem un donatiu important. Ens prenen el pèl. Qui té diners per comprar-se un gos de 1.500 euros, té diners per entregar-te’l esterilitzat. «La meva mare està sola, té 82 anys. Vull un cadell.» «No. El cadell ha de fer vida de cadell, passejar, córrer. La teva mare ara potser està bé, però als 85 ja no. I la gent es mor. Aleshores, què passarà amb el gos?» Quan els dius tot això marxen i van a comprar el gos. I al cap de cinc anys ens el donen a nosaltres. Busquem famílies per als seus gossos, no gossos per als adoptants. Donem gossos a famílies meravelloses. No busquem col·locar-los al preu que sigui. Som molt estrictes, i tot i així a vegades ens equivoquem!”
Les modes fan molt mal. Per exemple, els influencers a qui els agafa per comprar gossos i inciten a altres. “De fet, els criadors els en regalen, a aquests personatges, i aleshores tothom vol aquest gos, que pot valer milers d’euros.” Ara són influencers, demà una sèrie de televisió. “Es va posar de moda el pastor belga malinois, un gos de treball, que necessita molta estimulació. Ara les protectores n’estan plenes, i també dels anomenats potencialment perillosos, estigmatitzats per la raça.”
La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) és una associació sense ànim de lucre que ja ha fet 51 anys. A través de licitacions fan serveis municipals, de recollida i acollida d’animals perduts o abandonats a la via pública. Actualment actuen a 24 municipis, molts a l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb altres ajuntaments treballen en la gestió de colònies de gats de carrer i la seva esterilització (mètode CER). En el cas de tres municipis, a més, gestionen el centre d’acollida municipal, el del Barcelonès (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs), i els de Cabrils i Mataró. Quina foto fan? Romina Martínez parla en nom de la SPAM: “L’increment de gats adults abandonats ha estat enorme. No parlo de cadells, que cada estiu en recollim molts. De gossos també n’han entrat més. Però aquí el problema és el perfil, que ha canviat.” “Els anomenats potencialment perillosos es van posar de moda entre un sector de la població una mica conflictiu fa uns anys i ara en patim les conseqüències. Tenim menys gossos que fa deu anys, però abans en teníem molts de caçadors, pastors, gossos sociables entre ells. Ara entre el 80% i el 85% dels que tenim són de races potencialment perilloses. Amb les persones són molt bons però si no s’han socialitzat bé, com que són molt sensibles a l’estrès, els sorolls..., al refugi es fa complicat que convisquin entre ells. L’espai que necessiten fa que tinguem saturació. La clau és educar la població, perquè no són agressius. Per desgràcia tenen l’etiqueta d’agressius perquè per les característiques físiques tenen una potencial perillositat que d’altres no tenen. Són gossos de presa, però no són agressius, fan molt vincle amb les persones. Però sí que n’hi ha que no poden conviure amb altres gossos. Tot i que si es fa una bona adaptació també poden.” Tenen una campanya especial, de bonificació, per afavorir-ne l’adopció. A part d’un acompanyament específic.
