Societat

Distinció al Corpus sitgetà

El govern aprova declarar el Corpus de Sitges com a festa patrimonial d’interès nacional i inscriure-la al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya

El govern ha aprovat aquest mes d’abril declarar el Corpus de Sitges com a festa patrimonial d’interès nacional i inscriure-la en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. La declaració s’atorga a festes que tenen un arrelament i una rellevància especials i comporta que el govern vetlli per la seva protecció i promoció, així com per la conservació dels seus elements essencials. La referència escrita més antiga del Corpus de Sitges, que aquest any 2023 comença el 9 de juny, és del 1358, a les anotacions dels llibres de comptes de la Pia Almoina. Al llarg del segle XIX es configuren i es fixen bona part dels principals elements de la festa: les catifes de flors, la participació dels gegants a la processó i l’Ou com Balla, que és originari de la catedral de Barcelona. El Corpus de Sitges està organitzat per l’Ajuntament i una comissió especial i hi participen entitats i veïns. Els actes s’organitzen de divendres a diumenge: el divendres, el Pregó del Clavell i la inauguració de l’exposició de clavells; el dissabte, l’inici de la confecció de catifes i la cercavila amb els gegants, i el diumenge de Corpus, la finalització de les catifes, les visites a les catifes i, a la tarda, la missa solemne i la processó. El ball dels gegants tanca la festa.

En el recorregut de la processó, les catifes florals i els altars són l’element principal i més representatiu. Està documentat des del darrer terç del segle XIX i es manté fins a l’actualitat. Des del 1950 el dibuix de la catifa i la seva confecció s’inicien la nit de la vigília de Corpus i es perllonga fins l’endemà al migdia, quan són exposades fins al pas de la processó. El nombre de catifes ha anat variant i creixent al llarg del temps, així com els emplaçaments.

Entre els elements que s’hi han incorporat al llarg del segle XX, destaca l’Exposició Nacional de Clavells iniciada el 1918 i el que actualment es coneix com el Concurs d’Ornamentació Floral de Balcons, Finestres i Façanes, que reforça la tradició de veïns i entitats de decorar façanes, balcons i patis. Aquesta festa, que atrau milers de turistes, ja va ser declarada d’interès artístic estatal pel Ministeri d’Educació el 1952 i d’interès turístic estatal pel Ministeri d’Informació i Turisme el 1965.

El Corpus Christi és la translació del cos i la sang de Jesucrist en el pa i el vi, la transsubstanciació: el pas del Crist home al Crist diví. És la festa del Dijous Sant. Com a tal es va gestar el 1246 després d’unes visions que va tenir santa Juliana de Lieja, que va creure necessari el culte a l’eucaristia després d’un seguit d’episodis d’heretgies eucarístiques que hi va haver a l’època. Urbà IV la va instituir a Europa i en el segle XIV va deixar de ser introspectiva i solemne i es va convertir en “festiva”, va sortir al carrer i es va omplir de música i colors. Al voltant de la miraculosa transsubstanciació, de la presència de Crist en l’hòstia consagrada, es reunia tota la ciutat, totes les classes socials, en una autèntica festa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

crònica

Els primers batecs de Temps de Flors

Girona
PLATJA D’ARO

Retiren una terrassa del passeig marítim per impagaments

PLATJA D’ARO

Malvivint de nou al ras

Badalona

Una comunitat universitària a Girona

gastronomia

Setze dies per assaborir l’arròs mariner de Tarragona

Tarragona
SALUT

Alerten de llaminadures amb un component del cànnabis

BARCELONA

L’Ajuntament de Mataró ha d’indemnitzar amb 49.000 euros una extreballadora

mataró
URBANISME

Roquetes vol quedar exclosa de la zona inundable per poder construir

ROQUETES

Denuncien una “sobreocupació crònica” del centre d’acollida de la Misericòrdia

girona