Fruites, hortalisses, llegums i cereals amb segell d’origen i qualitat a Catalunya
La Denominació d’Origen Protegida (DOP) i la Indicació Geogràfica Protegida (GIP) garanteix que es tracta d’aliments amb personalitat única i de qualitat
Catalunya compta amb un patrimoni agroalimentari de gran riquesa i valor, que s’entén també com un signe diferencial d’identitat cultural. Per aquest motiu, hi ha molts aliments regulats com a Denominació d’Origen Protegida (DOP) o Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Els aliments que porten aquest segell, que atorga la UE, són productes típics arrelats a un territori. La seva tradició en la manera de produir o elaborar els proporciona un sabor i una personalitat pròpia inimitables, resultat de l’estreta relació existent entre el producte, l’entorn geogràfic i una elaboració feta amb cura al llarg d’anys o segles d’història.
A Catalunya hi ha 24 productes agroalimentaris certificats pel seu origen i qualitat. Una bona part d’aquests, concretament el 41% del total, són fruites, hortalisses, llegums i cereals.
Llegums i cereals d’alta qualitat
No podien faltar entre els productes d’origen i qualitat reconeguda els llegums i cereals, ingredients bàsics en la cuina mediterrània. En aquest llistat figuren els fesols de Santa Pau (DOP), que es van començar a cultivar en aquesta regió volcànica de la comarca de la Garrotxa en el segle XVIII. Es conreen exclusivament en sòls volcànics que, gràcies al seu caràcter poc àcid, incideixen directament en la qualitat i les característiques del producte.
També compta amb segell DOP la mongeta del Ganxet. Es té constància escrita del conreu d’aquesta varietat al Vallès a finals del XIX sota el nom de filaire, sinònim antic de ganxet. És un producte reconegut com a denominació d’origen protegida al Vallès Occidental, Vallès Oriental, nou municipis del Maresme i quatre de la Selva.
Pel que fa als cereals, l’arròs del Delta de l’Ebre compta amb la distinció de qualitat DOP. En aquesta àrea geogràfica del sud de Catalunya, les característiques edafoclimàtiques, la salinitat i l’alçada de la capa freàtica fan que el cultiu de l’arròs sigui el cultiu predominant dels municipis del Baix Ebre i el Montsià. És un arròs blanc de categoria extra amb una alta concentració de midó en el centre del gra, que és el responsable de l’absorció dels sabors de la resta d’ingredients que acompanyen l’arròs durant la cocció.
Fruites amb distinció DOP i IGP
Les fruites i fruits secs, pròpies de la dieta mediterrània, no podien faltar en aquesta llista d’aliments catalans d’alta qualitat. En aquesta selecció figuren les clementines de les Terres de l’Ebre (IGP). Són plantes híbrides de mandarina i taronja amarga. Entre tots els cítrics cultivats a les Terres de l’Ebre, han destacat per la seva qualitat i per aquest motiu ha esdevingut el conreu cítric predominant a la zona. Encara al sud de Catalunya, trobem l’avellana de Reus (DOP). Es produeix en una zona de topografia accidentada amb altituds que van des de gairebé el nivell del mar fins als 1000 metres a les comarques del Baix i Alt Camp, Tarragonès, Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta. El fort mestral que bufa durant els mesos de febrer i març ajuda a la pol•linització. L’avellana de la varietat negreta és la més cultivada.
En direcció cap a ponent hi ha pera de Lleida (DOP). El clima contrastat d’aquesta zona és molt favorable per al cultiu d’aquesta fruita. Les baixes temperatures de l’hivern i les boires fan que els arbres tinguin un repòs hivernal òptim i arrenquin a la primavera amb força. Les elevades temperatures, l’alta insolació de l’estiu i la baixa pluviometria donen peres de molta qualitat i contribueixen a la dolçor i al seu gust.
Pel que fa a les fruites, no pot faltar la poma de Girona (IGP). Els pomers formen part del paisatge de les comarques gironines des de temps immemorials. La zona de producció d’aquesta Indicació Geogràfica Protegida està situada en els camps de les comarques de la Selva, el pla de l’Estany, el Baix Empordà, I’Alt Empordà i el Gironès, en sòls formats per materials recents d’origen fluvial, en una topografia plana, amb una mínima erosió i un drenatge òptim. Aquestes característiques mediambientals confereixen a les pomes una duresa superior als fruits de les mateixes varietats cultivats en altres zones.
Hortalisses amb IGP
Acabarem el llistat amb les hortalisses catalanes amb distinció Indicació Geogràfica Protegida. Són el calçot de Valls i la patata de Prades. Va ser un pagès de Valls a finals del segle XIX, conegut com el Xat de Benaiges, a qui se li atribueix l’origen dels calçots.
Quant a la patata de Prades és una hortalissa d’altura. Són conreades a 1.000 metres d’altitud a les muntanyes de Prades i això influeix notablement en la bona qualitat dels tubercles, per la menor necessitat de tractaments fitosanitaris i pel cicle vegetatiu de la planta més llarg, degut a que es cultiva en alçada.
