Renoven el suport als pisos socials de 18 entitats

La Diputació ha aprovat renovar el conveni de col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat, amb una aportació de 75.000 euros per a l’exercici 2022 perquè 18 entitats del tercer sector gestionin habitatges per a persones en situació d’exclusió social. Totes integren la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social de les comarques gironines, amb 202 llars, i rebran com a mínim 1.800 euros per cada finca, per poder sufragar despeses pròpies de manteniment.

Les entitats beneficiàries dels ajuts conjunts amb la Generalitat són l’Associació de Suport i Acollida a l’Immigrant Àkan, l’Associació Tallers, Atart, Càritas Diocesana de Girona, Consorci Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa, Fundació Astres, Fundació Elna, Fundació Obra Social Comunitària Bellvitge, Fundació Privada Adis, Fundació Privada Aspronis, Fundació MAP, Fundació Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa-Fageda, Fundació Privada Drissa, Fundació Privada Resilis, Fundació Tutelar Comarques Gironines, Fundació SER.GI, Fundació Tresc i Suara Cooperativa. La Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social atén les necessitats d’habitatge de col·lectius en risc d’exclusió social i que requereixen una tutela o un seguiment especial. Gairebé la meitat dels habitatges tutelats per la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Local (90 de 202) són de la Fundació SER.GI, dedicada a l’àmbit de la pedagogia social. Principalment, fan un acompanyament individualitzat a persones que es troben en situació d’exclusió residencial.

Altres persones ateses han estat dones que han patit situacions de violència masclista. En el darrer any, la Fundació SER.GI ha acompanyat tretze dones supervivents amb els seus fills (disset en total) que han viscut una situació d’aquesta mena. Són dones que, després del seu pas pels dispositius d’acollida i suport, han pogut emprendre un nou projecte de vida amb els seus fills, gràcies al fet de poder disposar d’un habitatge i també d’un acompanyament.

Entre les persones beneficiàries de totes aquestes entitats del tercer sector també hi ha persones grans o joves que no disposen d’una xarxa familiar o social que les aculli, o que tenen una xarxa molt deteriorada i únicament comparteixen pis per poder fer front a les despeses que comporta un habitatge. També hi ha persones i famílies que pateixen processos de desnonament o es troben en habitatges en condicions molt deficients.

En tots aquests casos, el fet de poder disposar d’un habitatge i d’un acompanyament, formació, programes d’inserció laboral o informació per a l’accés a ajuts econòmics els permet, a la llarga, finalitzar amb l’autonomia de la família i fer el salt a un habitatge de lloguer del mercat convencional. En altres casos, però, els llogaters hi acaben residint més temps del que a priori s’havia previst i fan falta alternatives i una recerca constant de més habitatges per fer-hi front.