Societat

societat

Costes aposta per abocar sorra regularment al Delta per evitar la seva regressió

El govern central diu que no hi ha cap altra sistema per mantenir “l’actual morfologia” del Delta

A l’octubre va començar la primera obra preventiva amb uns treballs que mouran 317.000 metres cúbics de sorra al Trabucador, Buda i la Marquesa

El cap del servei provincial de Costes a Tarragona, Antoni España, ha defensat que “l’alimentació regular” de sorres a les zones regressives del delta de l’Ebre “és el futur que li espera a curt i mitjà termini”, i que no hi ha “cap altre sistema” per mantenir “l’actual morfologia”. La incògnita, ha apuntat, serà resoldre si això es fa amb mitjans terrestres o marítims. Ho haurà de resoldre el Pla estatal de Protecció del Delta que espera el tràmit de l’avaluació ambiental estratègica, per aprovar-se “de forma imminent”, segons fonts de l’administració de l’Estat. Mentrestant, continuen els moviments de sorres a les zones més fràgils del Delta. Un cop acabats els treballs al Trabucador, ara es mou arena a la Marquesa i s’acabarà al Fangar.

El Ministeri per a la Transició Ecològica va iniciar a l’octubre la primera obra preventiva al delta de l’Ebre, amb uns treballs que mouran 317.000 metres cúbics de sorra al Trabucador i Buda, on ja s’han acabat, i a la Marquesa, on es treballa ara. De la Punta de la Banya fins a l’istme s’han mobilitzat 150.000 metres cúbics i 17.000 metres cúbics de la platja del Serrallo a l’Illa de Buda.

Ara, a la zona de la Marquesa, es mouen 30.000 metres cúbics des de la punta del Fangar fins a la zona nord de la platja i hi haurà també 60.000 metres cúbics més d’arenes abocades a la platja sud, del restaurant els Bascos cap a l’estació de Pal. També es farà al desembre una ampliació de la platja de Pal amb 60.000 metres cúbics de sorra més, “un creixement actiu” per intentar ampliar la platja 30 metres.

“No s’ha fet mai abans i anem una mica experimentant. La Universitat –l’equip del Laboratori d’Enginyeria de la UPC dirigit pel doctor Sánchez Arcilla- vol veure com responen diferents deposicions d’arena als temporals”. Aquest equip també ha aconsellat “fer un tancament”, un espigó que connectarà el que ja existeix per protegir el restaurant els Bascos “amb la corba que fa la platja en aquell sector”.

Continuïtat

Totes aquestes actuacions que ha iniciat el Ministeri hauran de tenir continuïtat si es vol protegir el delta de l’Ebre. “L’administració les haurà d’anar repetint en funció del retrocés de les platges i esperem que ens serveixi d’experiència per a futures actuacions”, ha defensat España. El cap de Costes ha apuntat que caldrà monitorar el litoral deltaic “perquè quan les platges retrocedeixin a un límit crític, s’activi de forma automàtica un mecanisme d’alimentació”, ha afegit.

Tots aquests mecanismes els ha d’incorporar el Pla estatal de Protecció del Delta, així com els sistemes amb què s’han de dur a terme aquestes “actuacions periòdiques”. Treballar amb mitjans terrestres suposa tramitacions més àgils i fer-ho amb el model holandès, amb dragues des del mar, requereix més estudis ambientals. “Sigui com sigui, és el futur que espera al Delta perquè a curt i mitjà termini no hi ha cap altre sistema per mantenir la morfologia actual”, ha defensat Antoni España.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els ferratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona
comerç

Torna la fira artesana Fet al Born

Barcelona

Els Manaies entreguen el penó a Joan Alenyà que ja el custodia

GIRONA