Societat

La gestió pública de l’aigua al Gironès arrenca amb convicció

L’aprovació definitiva de l’empresa supramunicipal Catsa i la reclamació de 13,2 milions a Agissa reben un ampli suport al ple de Girona

Guanyem critica la pròrroga del 2013 a l’empresa mixta i Junts diu que hi va haver poc marge

L’aprovació definitiva de la nova empresa pública de l’aigua a la comarca del Gironès, Cicle de l’Aigua del Ter SA (Catsa), va rebre ahir el suport majoritari dels regidors de l’Ajuntament de Girona (26 sí i un no, de Ciutadans). La convicció en la gestió pública del servei d’abastament i distribució d’aigua potable al sistema de Girona va ser un punt en comú d’ahir, tot i algunes discrepàncies polítiques. La reclamació de 13,2 milions d’euros per danys i perjudicis a la societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter Sa (Agissa), que està dissolta des del 23 d’octubre, va rebre l’aval unànime dels 27 edils presents.

La via contenciosa entre l’Ajuntament de Girona i Girona SA, el soci privat d’Agissa, va fer ahir un nou pas amb l’acord de ple. Els 13,2 milions reclamats corresponen a inversions i reposicions no fetes i incompliment, sosté l’Ajuntament. L’octubre del 2020, el consistori ja va resoldre el contracte al soci privat, que s’hi va oposar presentant un recurs al jutjat –que ara incorpora la reclamació dels danys i perjudicis–. Tot això, a més, està subjecte a la instrucció penal en curs en el jutjat d’instrucció número 2 de Girona per suposats delictes dels directius de Girona SA.

El control i el seguiment

El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés (Junts), i el portaveu de Guanyem i alcaldable el maig del 2023, Lluc Salellas, van discrepar sobre la pròrroga que l’Ajuntament va fer de la concessió a Agissa l’11 de març del 2013. “Aquella pròrroga va ser un error.” Salellas va dir que tant abans com després del 2011 –Carles Puigdemont (CiU) va rellevar llavors Anna Pagans (PSC) a l’alcaldia– no hi va haver “un control i un seguiment de la feina de Girona SA, que no complia”.

Terés explica que, des del 2020, sabien com funcionava Girona SA. Va explicar que, quan CiU va entrar a governar el 2011, va tenir poc temps per decidir si calia fer un canvi de gestió. Ara, segons el regidor, “amb la judicialització hem tingut informació de primera mà, però tot allò que es feia s’havia de fer amb prudència”.

El regidor de Sostenibilitat va assenyalar que la voluntat de Catsa és que més ajuntaments s’hi adhereixin i que, fins i tot, el nom de l’empresa respon a l’esperit de la Taula del Ter del 2017 “d’allò que obtenim del Ter [l’aigua], tornar-li-ho”. Per Terés, tant la taula com Catsa tenen “un compromís ambiental” i responen a uns “principis de gestió pública”.

A Salt i a Sarrià de Ter ahir també hi va haver ple municipal extraordinari per aprovar la constitució de Catsa de manera definitiva.

La reclamació dels 13,2 milions a Agissa n’inclou 1,5 que estan vinculats al greuge de les oficines al carrer Ciutadans de Girona. El consistori s’ha queixat que la societat mixta pagués el lloguer de la seu al soci privat, Girona SA. Ara la nova empresa no té seu i l’Ajuntament assumeix el servei de manera directa des de la seu d’Agissa. El consistori busca un local de manera temporal abans que Catsa disposi d’una seu definitiva, a principis del 2023.

Tot i els 13,2 milions, un informe de l’Ajuntament de l’11 d’octubre del 2016 ja revelava que l’import del lloguer pagat a Girona SA estava per sobre del preu de mercat. Agissa ocupava dos locals al número 11 de Ciutadans –uns baixos i a la segona planta– des del 1998.

Gairebé un 40% més

D’acord amb un informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona (CPUG), l’escrit exposa que el preu dels dos locals hauria d’oscil·lar entre els 3.067 i els 3.110 euros al mes però que, en canvi, Agissa pagava entre 5.336 i 5.763 euros. El text, emès per l’arquitecte municipal, constata que es pagava al voltant d’un 40% de més del preu de mercat el març del 2010. “El valor de mercat aproximat representava un 58,45% del valor de l’arrendament contractual.”

Les dades són del 2010, però l’informe és del 2016 i està inclòs en la documentació del control financer i d’eficàcia de l’empresa mixta Agissa (exercici 2014). La documentació es pot consultar al portal de transparència del web de l’Ajuntament.

Tinc la sensació que s’ha avançat. Hem estat informats amb la judicialització, però calia ser prudents
Martí Terés
regidor de sostenibilitat
No queda garantit el dret universal a l’aigua, ni més progressivitat en les tarifes ni una governança diferent
Lluc Salellas
portaveu de guanyem
La gestió pública a Girona queda a mig camí. La comunicació Ajuntament-personal ha estat poc fluïda
Bea Esporrín
regidora del psc

Un 1,5% més al personal municipal

El quart punt de l’ordre del dia del ple d’ahir incloïa la puja de l’1,5% del sou a personal funcionari, laboral i eventual de l’Ajuntament. La regidora d’Hisenda i Règim Interior, Maria Àngels Planas (Junts), va explicar que donaven resposta a un reial decret llei de l’Estat del 18 d’octubre per fer front als increments dels costos de l’energia. L’Ajuntament hi destinarà 859.088,86 euros provinents de romanents de tresoreria –va dir la regidora– i la puja tindrà efectes retroactius des del mes de gener, a partir del desembre.

Míriam Pujola (Ciutadans) va ser l’única regidora que hi va votar en contra. Es va queixar que en aquest punt s’hi hagin inclòs els càrrecs electes i assessors dels grups municipals, “incloent-hi persones que estan en dues administracions”, explica. La portaveu del grup taronja i alcaldable el 2023 hauria preferit que la puja de sou dels empleats públics –que defensa– s’hagués votat de manera diferenciada de la dels càrrecs electes i assessors. En funció del nombre de regidors, els grups municipals tenen un determinat nombre d’assessors. “La puja, l’apliquem a tothom”, va exposar Planas sobre l’increment de l’1,5%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
pròxim orient

Ja són més de 8.300 els morts per la catàstrofe sísmica

ankara

La Generalitat assumeix aquest mes la gestió d’alertes a mòbils per emergències

barcelona

El món respon a la crisi

Beirut

A tocar de la normalitat

Barcelona

La unitat d’arrítmies del Trueta ha atès més de 4.500 pacients en cinc anys

GIRONA
MARIA JOSEP CABAÑAS
FARMACÈUTICA

“Fem fàrmacs per a nens en gominoles”

Barcelona

Els cicles d’infantil inclouran educació afectiva i sexual

Barcelona

Figueres completa la flota de maquinària per a la neteja viària

FIGUERES

“Ma mare és aquí sota i no ve ningú”

beirut