La UE ultima un acord que fixarà mesures per reduir la factura de la llum
Està previst que es pacti una rebaixa del consum energètic i gravar els beneficis extraordinaris de les elèctriques
Poc més de vint dies després de la seva darrera trobada a Brussel·les, els ministres d’energia de la Unió Europea tornen a citar-se a la capital belga per arribar a un acord definitiu i fixar mesures per reduir la factura de la llum. A diferència de l’anterior reunió, on únicament es va celebrar un debat sobre com abordar la crisi energètica, la d’aquest divendres servirà per donar llum verda i acabar de definir diversos punts de la proposta que va presentar la Comissió Europea fa dues setmanes. Mesures com reduir el consum energètic o gravar els beneficis extraordinaris de les elèctriques són algunes de les que gaudeixen de més consens, mentre que d’altres com l’aplicació d’un topall als preus energètics s’han d’acabar de perfilar.
Segons fonts comunitàries, la proposta de reduir la demana d’energia està bastant madura, una solució que garantiria grans estalvis durant l’hivern i que, alhora, permetria continuar amb la idea de dependre cada cop menys de Rússia en l’àmbit energètic. En aquest cas, la posició dels estats membres està alineada amb la de la Comissió, que va suggerir una reducció obligatòria de la demanda del 5% en hores punta i d’un 10% orientatiu com a objectiu global.
Aquí seran els estats els que podran decidir quin pla implementar per complir amb aquests percentatges, amb l’objectiu que les classes més vulnerables siguin les menys perjudicades. A més, cada país podrà decidir quines seran les seves hores punta, que agruparan entre un 10% i un 15% de les 24 hores de cada dia.
Gravar els beneficis extraordinaris de les elèctriques és un dels altres punts que té més suport al conjunt de la Unió Europea. La idea darrera d’aquesta proposta consisteix a reconduir els guanys que obtenen les empreses –ara mateix en xifres molt altes per l’encariment dels preus energètics- per ajudar els col·lectius més desfavorits. El que s’ha d’acabar de perfilar aquest divendres és, exactament, a partir de quina quantitat es poden gravar aquests beneficis . Segons la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, aquesta mesura permetria recaptar al voltant de 140.000 milions d’euros al conjunt de la UE.
El topall a les inframarginals, per definir
La llista de propostes que va fer dues setmanes l’executiu europeu també incloïa imposar un topall a les tecnologies inframarginals, és a dir, aquelles amb baixos costos de producció i que poden aprofitar la situació actual per assolir grans beneficis, ja que el preu mitjà de l’energia al mercat és molt superior a les seves despeses. Seria el cas de les renovables i la nuclear.
La Comissió va situar aquest límit en 180 euros per MWh, una xifra que països com Espanya el consideren excessivament elevat. En el cas espanyol, aquest topall continuaria garantint els beneficis de les tecnologies inframarginals, ja que el preu mitjà del MWh a l’Estat es troba per sota aquesta xifra. Això es deu essencialment al fet que un alt percentatge del ’mix’ espanyol correspon a les renovables, una situació, però, que no es dona en altres països que encara depenen dels combustibles fòssils i el gas rus.
El límit al preu del gas, només a debat
Una altra de les qüestions que ha agafat volada durant les últimes setmanes a Brussel·les és la idea d’imposar un topall al preu del gas, no únicament a Rússia, sinó a tot el mercat. Precisament aquesta setmana un total de 15 ministres d’energia de la Unió Europea, entre ells la ministra espanyola Teresa Ribera, van enviar una carta a la Comissió perquè actués en aquest sentit i presentés una proposta legislativa.
Per ara, la reunió d’aquest divendres tan sols servirà per debatre sobre aquest tema, tot i que no s’espera cap acord, segons les fonts comunitàries consultades.
Per altra banda, els 27 ministres d’energia també comentaran les irregularitats detectades els últims dies als gasoductes Nord Stream 1 i 2, que connecten Rússia i Alemanya a través del Mar Bàltic. A hores d’ara, les autoritats marítimes de la zona han notificat quatre fuites i les sospites que tot plegat es tracti d’un sabotatge guanyen cada cop més pes.
