Acció de gràcies

El passat mes de maig se’ns va comunicar, als llibreters de la Geli, que al juny es tancaria el local que la llibreria havia regentat al llarg de 143 anys. Amb els cors encongits per la notícia, tanmateix, teníem l’esperança renovada en els esforços que, a partir d’aquell moment, es van destinar a buscar un nou local al Barri Vell i començar una nova singladura... Finalment el projecte, si més no en aquest format, no ha pogut ser. És per això que, després de 15 anys darrere el taulell (i més de mitja vida de client), voldria fer arribar aquestes línies d’agraïment: A tots els companys de feina, amb qui sempre he pogut comptar i mai m’han tingut un no per resposta. Res de tot el que he pogut arribar a dur a terme dins la Geli hauria estat possible sense la seva ajuda i complicitat. A Pedres de Girona: gràcies per ser-hi sempre. A tots els clients que han passat per la llibreria i s’han deixat aconsellar modestament per mi. Gràcies a ells m’he format com a llibreter (amb els sabers i interessos que m’han compartit) i també, i per a mi és més profund, han format part de la meva evolució personal. Entre llibres hem anat teixint una amistat. Als diversos estaments de la ciutat amb els quals he col·laborat, les llibreries de la ciutat, la premsa, la UdG i la Xarxa de Biblioteques. Menció especial per a la Casa de Cultura, que va cedir espais per organitzar-hi un munt de presentacions de llibres (ja n’he perdut el compte). Aquests organismes, però, no serien res sense les persones que hi treballen: a totes elles, moltes gràcies pel tracte amable i la bona predisposició (sempre exquisida, per no dir excel·lent). Moltíssimes gràcies a totes les escriptores i escriptors que he tingut el privilegi de conèixer. A les editorials, distribuïdores i comercials, sense elles aquest ofici no seria possible. I gràcies a la família Rodeja-Gibert, que em va fer confiança i em va donar llibertat per poder fer camí junts en la darrera etapa del mític establiment. Gràcies a la Geli he pogut viure en el món que més m’apassiona: el dels llibres.

Em sembla que no em deixo ningú i, si fos el cas, que em perdoni. Que em perdoni, també, qui cregui que això no venia a tomb de res. Moltes gràcies a tothom i espero que ens puguem retrobar, si no és en una llibreria, en alguna altra circumstància. Fins sempre.