Societat
La 4a edició del festival mon’art de Girona
La reflexió de l’art al carrer
Els organitzadors incorporen l’aportació dels veïns i problemàtiques com ara l’habitatge o la igualtat de gènere en el Monar’t
Refaran dos murals de l’any passat per unes pintades xenòfobes
La il·lustradora Bea Puig agraeix pintar la paret d’un carrer amb els comentaris dels veïns
La quarta edició del Festival Monar’t de Girona incorpora novetats volgudes i d’altres que no ho són tant. “Hi ha quatre projectes socials en què, atenent les demandes de veïns i d’entitats, es pinten edificis, parets o façanes amb el dret a l’habitatge, la igualtat de gènere o la diversitat social com a temàtiques”, explica Mariona Terrats, de l’associació Blau Blau, una de les entitats que organitzen el festival, que va començar dilluns i que s’allargarà fins diumenge. En l’organització també hi prenen part l’associació Fent i Desfent, les entitats veïnals i el personal dels centres cívics i espais municipals.
Al carrer Bastiments, a Can Gibert, nombrosos propietaris han col·laborat activament perquè es pinti un bloc. Amb el suport de la Diputació, hi ha hagut un treball previ amb els veïns i el lema és Dones que ens representen, que executaran Marina Terrats, Ivan Yagoda i Ilich Roimeser i que és un projecte +ar’T.
A Santa Eugènia, hi pinta aquests dies Bea Puig , que és il·lustradora i que fa, entre altres creacions, estampats per a roba de grans marques. Ella és l’autora del cartell del Monar’t d’aquest any i una de les artistes que ajuden a reflexionar a peu de carrer.
‘Avinença’
Amb Avinença, al carrer Montseny, Puig vol expressar la “diversitat cultural” de Santa Eugènia, on el 42,83% dels veïns són d’origen estranger (7.532 de 17.584). La il·lustradora, que viu a la Vall d’en Bas (Garrotxa), valora la implicació dels organitzadors i la interacció amb els veïns mentre pinta un paret. “A l’estudi estàs sol i aquí, en canvi, un avi em deia, per exemple, que en aquest dibuix faltava una arracada [d’una dona].”
En el mural, fet amb pintura acrílica, s’hi veuen dues dones que parlen amb gestos, i una persona que toca la guitarra, “un llenguatge universal”.
Cada dia la vintena d’artistes que participen en el Monar’t, que amplia any rere any la programació, conviuen i dinen plegats a Can Ninetes. Alguns veïns els preparen dinars dels respectius països d’origen. És una de les coses que sorprèn Lucas Amaral , que és de Belo Horizonte (Brasil), però que està establert a Barcelona. Si Bea Puig és a l’espai d’intervenció número 11, en Lucas pinta–amb música a tot drap– al 13. Ho fa amb esprais i fa una reflexió sobre l’art efímer, diu. Hi sortirà, entre altres, un gran drac xinès, diu, mentre reposa i parla amb responsables de l’associació de veïns i de l’organització. Amaral, d’Inventura Studio, és al carrer Montnegre, a prop de la piscina municipal de Can Gibert-Santa Eugènia. Molt a prop, al camp de futbol cada tarda hi ha tallers de grafits.
La reflexió sobre l’art i la xenofòbia va centrar ahir al vespre a la sala d’actes de la Marfà una taula rodona. S’hi va analitzar si l’art urbà pot esdevenir una eina de transformació social i fomentar valors de convivència. Tot això és degut al fet que dos dels murals de l’any passat –el de Rice i el de Pau Lo–, al col·legi dels Maristes, han estat ratllats amb pintades xenòfobes contra personatges negres. “Parlar-ne és una manera de combatre-ho”, diu Terrats. Els murals es corregiran.
