Societat

Urbanisme

Llum a la Torre Negra?

Fins a catorze sentències dels tribunals acumula la batalla urbanística entre el consistori de Sant Cugat del Vallès i el grup Núñez y Navarro, que vol aixecar 2.800 pisos a l’espai de 165 hectàrees

El consistori va comprar l’edifici històric a principi d’any i lluita per protegir el paratge

La història de l’espai de 165 hectàrees de Torre Negra de Sant Cugat del Vallès és tan fosca com el nom indica, però l’Ajuntament comença a veure-hi una espurna de llum per garantir-ne la protecció com a espai natural no urbanitzable en vista de l’amenaça immobiliària que Núñez y Navarro, a través de l’empresa Agodeca, va començar a llançar el 1985 amb la compra de terrenys, aprofitant que el pla general metropolità (PGM) del 1976 els va qualificar com a sòl urbanitzable programat. La voluntat era fer-hi 2.800 habitatges i, després, juntament amb altres petits propietaris –tot i que més del 50% ja eren del gegant immobiliari–, la quantitat s’elevava a 3.600. La modificació dels terrenys del PGM com a sòl urbanitzable no programat que va fer la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat va obligar els promotors a presentar un programa d’actuació urbanística (PAU) quan ja havien saltat totes les alarmes al municipi, es recollien firmes per protegir-lo i, el 1994, es creava la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra.

A partir d’aleshores, comença una història digna de convertir-se en un tractat sobre dret urbanístic que, tot i estar oberta i en litigi, ja acumula fins a catorze sentències. El consistori ja veu molt a prop la preservació de l’espai, després que una darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) denegués, el mes passat, l’enèsim recurs del grup Núñez y Navarro, a través de l’empresa Josel SL, contra la tercera modificació del PGM que havia impulsat l’Ajuntament i havia aprovat la comissió d’Urbanisme el 2018 per convertir-lo en sòl no urbanitzable ordinari. Això vol dir que abans hi va haver dos intents més que no van reeixir i que va tombar el TSJC (2012 i 2016). Aquest tercer intent, validat al juliol, probablement serà impugnat al Tribunal Suprem (TS) per Núñez y Navarro, però, de moment, dona potestat a l’Ajuntament per transformar l’espai com a sòl no urbanitzable per motius d’ordenament urbanístic municipal.

I mentre l’executiu intentava aconseguir aquesta protecció que no arribava, en paral·lel posava totes les traves al grup immobiliari i als propietaris negant-se a tramitar els seus programes urbanístics de manera inicial en els plens –en primera instància el 1998 i també amb el segon PAU del 2001–, però van ser necessàries sis sentències –quatre del TSJC i dues del Tribunal Suprem (TS)– perquè els acceptés la denegació de la tramitació. Evidentment, això no es va produir en dos dies, sinó en 17 anys i amb diversos alcaldes implicats en el llarg procés de protecció: Joan Aymerich, Lluís Recoder, Mercè Conesa, Carmela Fortuny i, ara, la republicana Mireia Ingla.

El consens municipal tenia el suport del govern català, que, per la seva banda, aprovava el 2010 el decret per crear el parc natural de Collserola, que incloïa Torre Negra, però que va rebre la galleda d’aigua freda del TSJC (2014) i també del TS (2016), que la van deixar fora entenent que no tenia elements naturals “representatius, singulars, fràgils o amenaçats” ni d’especial interès “ecològic, científic, paisatgístic, geològic o educatiu”. Aleshores, es va obrir una altra oportunitat per protegir l’espai quan, el 2015, la masia romànica fortificada del 1145 va aparèixer en venda per 4,2 milions en un web immobiliari. L’aleshores alcaldessa, Mercè Conesa, va començar a plantejar-ne l’adquisició, que va formalitzar Ingla, el gener passat, per 2,8 milions, afegint-hi 88,2 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals.

L’espina de N&N
Núñez y Navarro sempre ha retret al consistori que, amb l’excusa de protegir Torre Negra, ha desviat l’atenció per construir més de 4.000 pisos i urbanitzar més de 6.700.000 m² en sectors de característiques idèntiques a Can Mates, Volpelleres, la Guinardera, Torreblanca, Coll Favà i les Planes de Can Rabella.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
XAVIER ARREBOLA
ADJUNT D’INFEMERIA I RESONSABLE DE LA DONACIÓ D’ÒRGANS

“En donació de teixits hi ha molt camp per córrer encara”

palamós

Fons europeus a la Casa de la Tecnologia i la Central del Molí

girona

Les incògnites del BarMar

barcelona

Els ecologistes qüestionen la viabilitat i l’eficàcia de la infraestructura

barcelona

Figueres construirà dotze habitatges més per a joves i uns altres 30 per a gent gran

figueres

Fukushima, el feixuc retorn a la normalitat

Tòquio
Societat

Tothom hi posa el cor

CALDES DE MALAVELLA

Impuls a la mobilitat sostenible amb un carril bici i el pàrquing a Mas Gri

girona
TOMMASO PIERMARINI
VETERINARI ETÒLEG

“Treballo més amb les persones que amb el gos”

BARCELONA