Un lloguer assequible, un habitatge digne

Fa uns dies, a través de la premsa, vam poder conèixer la situació de diverses famílies de Girona que, després d’haver estat allotjades per l’Ajuntament en serveis d’emergència habitacional, es veien abocades a viure al carrer perquè l’administració no els podia oferir una solució estable i semblava que havia esgotat la dotació econòmica per fer front a aquestes situacions. Malauradament aquest no és un fet aïllat, la situació de l’habitatge a Catalunya en general i a Girona en particular no deixa d’empitjorar. Lamentablement, la manca de polítiques clares i valentes en favor de l’habitatge de lloguer assequible ens ha portat a una situació dramàtica molt difícil i cara de revertir. Sobta veure que els mateixos representants polítics que ara posen el crit al cel amb aquesta emergència són els mateixos que han estat anys controlant les conselleries i els governs municipals que en són responsables i que han provocat que avui no disposem ni d’un 3% del parc d’habitatge de lloguer social, quan l’objectiu és arribar al 15%.

Aquesta deixadesa política ens ha portat a una situació de tensió social que impacta molts col·lectius de la nostra societat: les famílies amb rendes més fràgils, les persones grans amb pensions petites, els joves que es volen emancipar, les famílies que es veuen expulsades fora de la seva ciutat, etc. En un escenari de futur en què les condicions de vida es preveu que empitjorin per aspectes que sobrepassen les polítiques locals és urgent que es preparin polítiques públiques i de concertació amb tots els agents implicats, per combatre aquesta xacra. Disposar d’un habitatge digne és el primer pas per gaudir de la seguretat econòmica i social que totes i tots reclamem.

Per aquest motiu, Guanyem Girona hem centrat la nostra força de negociació per promoure tota una bateria d’accions que permetin a la ciutat de Girona fer front a aquesta crisi tan greu: redactar un nou pla d’habitatge per planificar les polítiques dels propers anys, mobilitzar sòls per fer 150 habitatges de lloguer assequible a Santa Eugènia, Can Gibert i Domeny, destinar quatre milions i mig d’euros a la compra de 100 habitatges buits en els diferents barris de la ciutat i promoure la moratòria d’habitatges d’ús turístic per tal que se’n reguli l’ús i hi hagi més llars per a les gironines i els gironins. Cal dir que també hem fet propostes de rehabilitació per fomentar el manteniment d’un parc d’habitatge existent en procés d’envelliment i hem demanat que s’aprofitin els fons europeus Next Generation per fer una intervenció integral al barri de la Creueta, en un deplorable estat de degradació.

Malauradament, però, el govern de Girona no està demostrant la capacitat per gestionar tots aquests actius que s’han posat a disposició de la ciutat i avui, més de tres anys després d’arribar a alguns dels acords, encara no tenim un pla local d’habitatge aprovat ni tampoc s’han executat una quarta part de les inversions en compra d’habitatge pactades.

Tanmateix, hem dir que bona part del problema només es pot resoldre amb polítiques que encara avui dissenya l’Estat. Desgraciadament, aquests darrers anys, el PSOE no ha fet polítiques per evitar que un dret fonamental com l’habitatge deixi de regir-se per l’especulació, no ha facilitat la gestió municipal dels pisos que provenen de la Sareb, no ha incrementat suficientment el finançament de les comunitats autònomes per poder invertir més en polítiques d’habitatge...

El cinturó dels gironins i les gironines cada dia s’estreny més per tal de poder pagar un habitatge. Aquesta problemàtica mereix que ens deixem de plantejaments a curt termini i que treballem plegats per posar tots els recursos –econòmics i legals– disponibles per assegurar que tenir una llar sigui un dret.