Societat

“Hauria estat més difícil sense elles”

Una família de refugiats ucraïnesos que va arribar a Catalunya el 2019 explica com ha estat l’experiència d’inserció amb les seves mentores

Van fugir del Donbass i ara viuen en un pis a Sabadell

“Reps molt més del que dones, només necessites tenir empatia i posar-te al seu lloc”

Al pis de 60 metres quadrats on resideix la família de la Valèria Chupryna, al barri de les Termes de Sabadell, fa tanta calor que prefereixen quedar al carrer. En un banc, a l’ombra. Allà, la Valèria, el seu pare, Andreii Chupryn, i la seva mare, l’Olena Chupryna, refugiats procedents de la regió del Donbass, a Ucraïna, es troben les que durant mesos han estat les seves mentores, la Nati Aguasca i la Rosalia Claramunt. L’Artur, el germà de 13 anys, prefereix quedar-se a casa.

“Heu avançat tant. Recordes com al principi anàvem pels llocs assenyalant les coses. Arbre, casa, cotxe...”, li comenta la Rosalia a l’Andreii. Encara que la mentoria, que va començar el març del 2021, va acabar fa uns mesos, tenen una relació molt propera. Han celebrat aniversaris junts i queden de tant en tant per saber com els van les coses. “Hem viscut tantes emocions amb ells, els hem vist preocupats, tristos, però també hem viscut les alegries per cada cosa nova que aconseguien”, subratlla la Rosalia. La Valèria no para de mostrar el seu agraïment. I assegura: “Sense l’ajuda que elles ens han prestat tot hauria estat molt més difícil.” Quan van arribar a Sabadell, després de canviar de domicili diverses vegades des que van arribar a Catalunya, el novembre del 2019, fugint del conflicte del Donbass, no sabien res d’aquesta ciutat. “Anar a un supermercat és fàcil, però demanar hora al metge, buscar escola per a l’Artur, fer gestions al banc..., en aquests temes elles ens han donat el suport que necessitàvem”, explica la Valèria.

“El que fem és acompanyar-los emocionalment i ajudar-los a adaptar-se al nou entorn”, resumeix la Nati, que els ha acompanyat a l’hospital i també ha assistit a reunions de pares a l’escola de l’Artur. I molt diàleg. Molta conversa per practicar l’idioma. Però ella no pot estar més contenta dels resultats. “Reps molt més del que dones. Només necessites tenir una mica d’empatia i posar-te en el seu lloc. I dedicar-los una mica del teu temps”, destaca en relació amb la mentoria.

La Nati i la Rosalia formen part del programa d’Ajut al Refugiat del govern de la Generalitat. Estan especialment agraïdes per la tasca que ha fet la Mireia Carot, que és la persona del mateix programa que les ha posat en contacte amb l’ONG Moviment per la Pau, on la família va començar la fase d’integració després d’una primera actuació de la Creu Roja. “Quan vam arribar, que no sabíem ni una paraula de castellà ni de català, tampoc d’anglès ni de francès, una persona ens va fer anar al carrer Llacuna de Barcelona, des d’on ens van enviar primer a Igualada, després a un hostal a Barcelona i més tard a la Garriga, on ja vam contactar amb Moviment per la Pau. La primera fase del programa abans d’arribar a Sabadell va durar sis mesos: un mes més a Badalona i cinc mesos en un pis amb dues o tres famílies més a Barcelona.” I no us vau desesperar? “No ha estat fàcil, però plorar no serveix de res i teníem clar que no volíem tornar al Donbass, a una guerra que fora d’allà ni els mateixos ucraïnesos reconeixien”, respon la Valèria.

Ells han vist el boom de l’arribada d’altres refugiats d’Ucraïna aquests anys, després de la invasió de Rússia, sense tant dramatisme. “És clar que ha estat impactant per a nosaltres, però és que nosaltres estàvem en guerra des de l’any 2014 i quan sortíem del Donbass hi havia gent a la mateixa Ucraïna que ho negava, que ens deia que era mentida”, recorda amb tristesa la Valèria.

“Els ha costat molt i a sobre els ha agafat la covid pel mig. Tot es va paralitzar, fins i tot les classes d’idiomes”, diu la Nati. Ara tenen una situació d’estabilitat i tots han trobat feina. “Sense la guerra no hauríem vingut, però ara estem contents de ser aquí.” Això sí, els agradaria trobar un pis més gran per als quatre, on no fes tanta calor. “La incertesa pel futur ens neguiteja una mica encara, però ja ens sentim bé aquí. Volem continuar aquí. Somiem continuar treballant per poder mudar-nos a un pis millor. I anar vivint.” La Rosalia i la Nati se’ls miren i somriuen. No es coneixien, però ara tenen una relació d’amistat. I confien en ells. Saben que ho aconseguiran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.