Societat

NEUS DILMER

TREMENTINAIRE

“M’agradaria recuperar les rutes de les trementinaires”

“S’han perdut molts dels camins que feien, i jo sola no tinc més armes”

“Crec que mai no se’ls ha donat un reconeixement”

Neus Dilmer, antiga professora de cuina tradicional, fa quinze anys va decidir fer un canvi radical i ser trementinaire, un ofici femení perdut a Catalunya que es dedicava a recol·lectar herbes remeieres i elaborar olis essencials.

Qui eren les trementinaires?
Eren dones que anaven pel món, amb la natura a la butxaca i caminant per tot Catalunya. Eren sàvies i valentes. Van aparèixer quan el jovent marxava dels pobles i tot es va empobrir. I elles van dir: hem de fer alguna cosa. Marxaven dos mesos a peu muntanya amunt buscant herbes per curar a la gent. És un ofici femení que ha passat d’una generació a una altra, però crec que mai no se’ls ha donat un reconeixement.
Per què va decidir ser-ho?
Perquè, de sobte, em vaig trobar amb 50 anys sense feina i al SEPE em van dir que ja no tornaria a entrar en el món laboral. En aquell moment, vaig pensar: “Neus, o te’n surts per tu, o no te’n surts. Busca’t la vida com sigui.” Llavors, vaig trobar les trementinaires i vaig saber què era el que volia fer: guarir i ajudar la gent.
Ha fet rutes per la muntanya?
Sí, el primer viatge el vaig fer als 53 anys i l’últim, fa unes setmanes, que vaig anar al costat del Cadí. Normalment, no m’acompanya ningú, però la veritat és que tampoc em sento sola. És el que he escollit. Com em puc sentir sola, allà al mig amb tota aquella natura? Hi ha gent que està acompanyada i està més sola; jo almenys em tinc a mi mateixa.
Té algun projecte en ment?
Sí. M’agradaria recuperar les rutes de les trementinaires i fer un reportatge de l’experiència per deixar constància de qui eren. Però s’han perdut molts dels camins que feien, i jo sola no tinc més armes. Necessitaria alguna entitat o associació que s’impliqués.
Què li ha aportat aquest ofici?
Moltes coses bones. M’ha aportat benestar i tranquil·litat. Hi ha hagut un abans i un després en mi. Crec que, a vegades, tocar fons és com un impuls: et pots quedar allà al terra o també pots sortir disparat, que és el que m’ha passat.
Com veu el futur de la professió?
Malament. Ara, només som tres trementinaires en tot Catalunya. Hauria de canviar molt la situació. Però no m’agrada el futur. Faré 65 anys i penso que l’últim tram de la vida és per gaudir, i el que hagi de venir ja vindrà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fundació Dalí torna a cedir els jardins de la casa de Portlligat al Festival InCadaqués

CADAQUÉS
el temps
servei meteorològic de catalunya

Alguns xàfecs al nord-est

barcelona

El 8è Festival Internacional de Cinema de Begur amplia seccions i s’estén a les escoles

BEGUR

Lesmes creu que la visita de Reynders pot ajudar a desencallar la negociació per renovar el CGPJ

Madrid

Girona vol multiplicar per deu les zones verdes als barris on els residents no poden aparcar

GIRONA

La segona corona metropolitana tindrà 1.500 habitatges de lloguer social

Barcelona

Les grans ciutats van perdre residents durant el 2021 en favor dels municipis més petits

Barcelona

La Nit de la Recerca amplia activitats a Girona

Girona

Un audiovisual recrea en 3D l’evolució del castell de Montsoriu al llarg de quatre segles

ARBÚCIES