Ser.gi alerta sobre la cronificació de l’exclusió social
En l’informe anual, en constata com a causes la bretxa digital, la mala salut emocional i la fragilitat econòmica
La bretxa digital, la mala salut emocional, la falta d’oportunitats per a molts joves, la fragilitat econòmica de les famílies i la falta d’habitatge social són les principals causes d’exclusió social que es constaten en el desenvolupament dels projectes i accions de la Fundació Ser.gi a les comarques gironines. En el seu informe anual, l’entitat remarca que el 2021 va continuar sent un segon any gens convencional per les restriccions de la pandèmia, però la fundació diu que no ha volgut renunciar a ser al costat de les persones per fer un acompanyament i un suport proper.
L’entitat manté que es corre el risc de normalitzar aquestes situacions i, per contribuir a evitar-ho, en el seu informe inclou les principals realitats que detecta en el desenvolupament dels projectes i accions de les seves àrees tècniques.
En l’àmbit de la ciutadania i la participació, les accions d’acollida són clau per a la cohesió social, però les desigualtats són cada vegada més accentuades. Per això, Ser.gi reclama als municipis polítiques públiques d’acollida i d’inclusió. Així mateix, la fundació remarca que continua lluitant contra les diverses situacions d’exclusió i de discriminació per origen, edat, sexe, religió o creença, gènere..., agreujades per la pandèmia.
Quant a l’educació, Ser.gi ha detectat un nombre important de joves amb un alt risc de fracàs escolar, sense expectatives de futur i que tenen conductes de risc o amb una alta probabilitat de tenir-ne. L’entitat intenta atendre aquest col·lectiu de manera integral.
Pel que fa a l’habitatge, la fundació està gestionant una borsa de mediació i inclusió amb habitatges de particulars per donar resposta a famílies en situació d’exclusió residencial. En aquest sentit, lamenta la falta d’un parc públic d’habitatge.
Més de 2.000 persones ateses
Ser.gi ha liderat 31 projectes socials, ha atès 2.153 persones, ha intervingut en 45 poblacions gironines i en 52 associacions d’àmbit comunitari, ha fet d’intermediari en 443 pisos a preu assequible, ha col·laborat amb 363 professionals del món educatiu i ha liderat sis propostes formatives i de sensibilització, ha aplegat 263 participants en les accions formatives i de sensibilització, ha tingut 78 persones vinculades –patrons i treballadors– i ha estat en 51 espais de participació externa.
Només a tall d’exemple, i entre d’altres, en l’àmbit de la ciutadania i la participació, ha estat present en el pla local de Lloret, en el servei d’acollida de Platja d’Aro, en el projecte de dinamització de dones subsaharianes de l’Alt Empordà i en els mòduls d’acollida de Girona. En el d’educació, ha participat en el projecte Quetzal de Celrà, en el RegrupArt de Girona i en les microbeques de Girona, Salt, Celrà i Lloret. I, en el d’habitatge social, ha ofert el servei d’atenció i acompanyament socials a Sant Hilari, Vidreres, Figueres, Maçanet de la Selva, Anglès, Salt, Cassà, Lloret, la Bisbal, Girona, Caldes i Tossa de Mar.
