Societat

Creix la demanda de parcel·les per a enterraments islàmics

La pandèmia va accelerar les necessitats i ara, lentament, s’adapta l’administració a les demandes

Els ajuntaments de la demarcació han pres consciència que cal adaptar espais als cementiris catòlics

La comunitat musulmana ja no veu repatriar com a imprescindible

A Catalunya, hi ha tretze confessions religioses i un 15 per cent dels fidels són seguidors de confessions diferents de la majoritària, la catòlica. Això obliga l’administració a buscar eines per poder adaptar-se a totes les demandes de la ciutadania. Les necessitats que generen els enterraments, diferents segons cadascuna de les confessions, són variades i, per tant, les comunitats religioses fan peticions diverses que requereixen que les autoritats locals s’adaptin. A més, en el període més complicat de la pandèmia, van augmentar les demandes de les comunitats als ajuntaments, accelerant-ne necessitats i, en alguns casos, creant urgències.

La comunitat musulmana de Catalunya es calcula en unes 500.000 persones, de manera que és la primera de les comunitats minoritàries del país. Bona part té l’origen en la immigració i, durant anys, han optat per repatriar els cadàvers als països d’origen. Això, però ha anat canviant amb els anys i, a mesura que la comunitat ha arrelar i que el nombre de musulmans nascuts aquí ha augmentat, l’opció de la repatriació ha anat deixant de tenir sentit. Per això precisament, des de la direcció general d’Afers Religiosos s’adverteix als ajuntaments que cal que treballin per disposar de parcel·les islàmiques als cementiris catalans davant la previsible demanda creixent els pròxims anys.

La pandèmia ja va provocar un repunt aquests anys i va obligar determinats ajuntaments a improvisar espais habilitats per a enterraments musulmans de manera urgent. Aquest és el cas de Sant Feliu de Guíxols. L’any 2020, la comunitat musulmana de la població va reclamar al consistori que els habilités un espai al cementiri. Ho explicava el segon tinent d’alcaldia, Josep Saballs: “Ho vam haver de fer forçats per la pandèmia. Ells no podien repatriar i ho vam saber resoldre.” Sant Feliu de Guíxols va habilitar en aquell moment dues tombes amb sis unitats cadascuna. La demanda no ha estat molt gran. Tot i això, hi ha quatre persones enterrades en aquest espai.

La solució, encaixada dins dels protocol que recomana Afers Religiosos, d’acord amb les peticions de les comunitats, ha estat un model per a altres ajuntaments.

Palafrugell, amb una de les comunitats musulmanes més nombroses de la demarcació, va trobar-se amb la mateixa problemàtica que Sant Feliu de Guíxols durant la pandèmia. L’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas, exposa la gravetat de la situació afrontada durant la pandèmia i l’emergència sanitària: “No es podien fer els trasllats i el problema, en aquell moment, va ser molt greu. Vam considerar que calia trobar una sortida. Els ciutadans expressen les seves necessitats i nosaltres els hem d’oferir les nostres solucions.” Vigas va manifestar, així mateix, que la valoració de la comunitat musulmana havia estat molt bona. Palafrugell disposa, actualment, de nou espais per a l’enterrament –acotats de 3 x 10 metres de llargada– segons les necessitats de la confessió islàmica, amb un accés amb entrada diferenciada del cementiri catòlic, i segons les necessitats exposades pels seus preceptes. L’Ajuntament de Palafrugell té signat un conveni de col·laboració amb la comunitat musulmana perquè aquesta faci la gestió de l’espai. Vigas va confirmar que l’ampliació ja està projectada.

L’Ajuntament d’Olot aprovava, tot just fa un any, modificacions al reglament del cementiri municipal per adaptar els espais als “canvis socials i a la societat plural actual”. Quant als enterraments de ritus islàmic, es tractava de modificar el reglament per a l’ús de les vuit tombes que hi ha la via Gredera i destinat a persones empadronades a Olot. Al cementiri d’Olot, des de l’any passat, hi ha vuit espais; actualment, n’hi ha un d’ocupat

A Calonge, hi ha habilitada una àrea de 80 metres quadrats, amb possibilitat d’ampliació, destinada a la població musulmana empadronada al municipi.

Des de l’Ajuntament de Salt s’està treballant en el projecte d’ampliació del cementiri. A la nova zona del recinte, d’uns 3.789 metres quadrats, es crearan parcel.les per a diferents confessions religioses.

Tant a Figueres, com a Palamós i Torroella, els ajuntaments projecten espais per a aquest tipus d’enterraments. A Figueres, l’alcaldessa, Agnès Lladó, va revelar una primera trobada amb la comunitat i va anunciar que es modificarà el reglament de cementiris per fer enterraments tal com els reclamen.

L’experiència matinera de Sant Joan de les Abadesses

A Sant Joan de les Abadesses, van habilitar al cementiri un espai per a altres confessions religioses l’any 2005, sent alcalde Carles Bassaganya. El regidor d’ERC Sergi Albrich, ara a l’oposició, era en aquell govern: “Aprofitant l’ampliació, vam tenir en compte altres realitats culturals i religioses.” Aquesta és una de les experiències més matineres. El cert, però, és que, ara, no hi ha cap persona musulmana enterrada. És l’exemple que posa en evidència la pràctica de la repatriació molt estesa en la primera generació d’immigrants.

Girona també es va trobar amb la petició urgent de la comunitat l’any 2020 i, aquest març, es va trobar pressionada per l’endarreriment. Es va assegurar, llavors, que el projecte era a punt, però que calia modificar els estatuts de l’empresa mixta que gestiona el cementiri nou per permetre l’encaix jurídic d’aquest espai. Es va calcular que l’aquest espai estaria acabat a finals d’aquest any.

Molts ajuntaments expliquen que ho estan preparant A Palamós, per exemple, diuen que els tècnics hi estan treballant, mentre que, a Torroella de Montgrí, la regidora Anna Bonada admet que, de moment, ho tenen present: “Tard o d’hora, ens hi haurem de posar.”

Inhumació ràpida, mirant a la Meca i mai de nit

Joan Puntí

Les peculiaritats dels enterraments de persones musulmanes són diferents a les d’altres confessions D’una banda, el cos no ha de ser manipulat per ningú que no sigui musulmà i, durant el trasllat, és important que estigui vestit. També cal que es netegi el cos amb aigua i sabó i que la purificació ritual sigui feta per una persona del mateix sexe que el difunt o la difunta. El cos s’ha d’embolcallar amb tres llençols de lli blanc en el cas dels homes i cinc en el de les dones. És preferible que la preparació del cos sigui feta per un familiar o una persona propera al difunt.

L’habilitació de les parcel·les destinades a l’enterrament de persones musulmanes als cementiris catalans, una pràctica creixent, impensable fa uns anys, ha facilitat que els ajuntaments poguessin acceptar la grandíssima majoria de les peticions de les comunitats.

Una, però, que reclama solucions imaginatives és la inhumació sense fèretre. Aquest pràctica no és permesa per la legislació catalana, de manera que els responsables de cementiris dels ajuntaments han d’optar per altres solucions més o menys imaginatives.

A la pràctica, davant l’obligació de ser enterrats amb fèretre, els musulmans prefereixen caixes tan senzilles com sigui possible i sense cap mena de simbologia religiosa. Segons la doctrina islàmica, el cos hauria de ser inhumat directament a terra i sense fèretre, ja que els musulmans creuen que el difunt ha de retornar a la mateixa terra d’on va sortir.

A més, les tombes han d’estar orientades cap a la Meca i han d’estar separades d’aquelles que acullen persones d’altres confessions religioses. La llei islàmica marca, a més, que el difunt sigui inhumat tan aviat com sigui possible (si pot ser, abans que passin 24 hores des del moment de la mort) i mai durant la nit.

Es fa un pregària col·lectiva al cementiri abans d’enterrar el cadàver. Just en el moment anterior a la inhumació, l’imam o una altra persona instruïda en la tradició islàmica es col·loca al costat del cadàver i l’li indica “les respostes que ha de donar als dos àngels que l’interrogaran sobre la fe islàmica”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
incendis forestals

Portugal declararà l’alerta per risc d’incendi a partir de diumenge

Lisboa

Sis vols cancel·lats a l’aeroport del Prat i deu al de Palma de Mallorca per la vaga de pilots d’Easyjet

El Prat de Llobregat

Controlat un incendi al voral de l’AP-7 a Sils

sils
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè en general fins a migdia

Barcelona

Granollers aplica restriccions als actes d’aigua de la Festa Major per la sequera

Granollers
incendis forestals

L’incendi de Begís no dona treva, però aconsegueixen controlar el seu avanç

viver

La Generalitat invertirà 3,8 milions a reforçar el català a la universitat

Prada
medi ambient

L’aigua del riu Tajo arriba de nou a Tablas de Daimiel, 12 anys després

Daimiel (Ciudad Real)

El servei de teleassistència de la Diputació de Barcelona ha fet 18.500 trucades relacionades amb el clima

Barcelona