Un adeu al mercat de Banyoles

El mercat de Banyoles ha perdut aquesta setmana una de les parades més emblemàtiques que tenia, la de can Bota, amb més de 70 anys d’història. Joan Coll i Maria Serra, el matrimoni que se’n cuidava, s’han jubilat d’aquesta feina que els portava cada dimecres a primera hora al carrer Àngel Guimerà, amb un carregament de verdures de temporada, pràcticament totes acabades de collir al seu hort de la finca de can Bota, una casa de pagès situada dins del nucli de la ciutat, a tocar del camp de futbol vell. Si hi ha un bon exemple del que són productes de quilòmetre zero, sens dubte és (era) aquesta parada. En un gest poc habitual al mercat banyolí i reservat per a les ocasions especials, una representació del consistori, amb l’alcalde al capdavant, i de l’associació de comerciants els va fer un petit homenatge per sorpresa el darrer dia de la parada, en agraïment a la seva dedicació.

Aquest punt de venda no havia partit de zero, sinó que la família d’en Joan –el pare i l’àvia– ja feien mercat. Ell s’hi va posar als 12 anys i, per descomptat, hi ha viscut molts canvis, des d’aleshores. “Abans, paràvem a les vuit i plegàvem a les cinc de la tarda; ara, si a dos quarts de dotze no ho has venut tot, ja te’n pots anar”, descriu l’home. Ell i la seva dona han comptat amb una clientela més o menys fidel, però admet que cada dia és més complicat vendre. “No surt tanta gent [compradors]”, lamenta. Tampoc pugen nous venedors. De la seva família, per exemple, no n’ha sortit cap, d’aquí que la parada no tingui continuïtat. A casa seva havien tingut bestiar (“quatre vaques i set o vuit porcs”), de la mateixa manera que altres veïns tenien un porc per matar, a més d’hort. “El bestiar era un rem petit; sempre dic que érem una casa de pagès petita que per tal de tenir feina fèiem hort”, comenta. El bestiar se’l van anar deixant (com tots els que en tenien al mig de la ciutat), però el conreu, que havia arribat a ocupar 20 vessanes (unes quatre hectàrees) l’estan mantenint i, de fet, en Joan hi ocupa la major part de la jornada.

Com a pagès, en aquestes set dècades ha notat com el temps meteorològic ha anat alterant-se. Li preguntem si creu en el canvi climàtic. “Coi, sí!”, respon sense dubtar perquè, assegura, d’un temps ençà tenen menys aigua i han de regar més. En Joan té 85 anys i la Maria, 78. “Els anys pesen”, diu rient, per justificar que pleguin del mercat. A partir d’ara, el que surti de l’hort serà principalment per a ells. Pel que ens diu, no sembla pas que en Joan trobi a faltar els dimecres a mercat. “A la bona vida tothom s’hi acostuma”, sentencia.