La falta de mitjans als jutjats deixa més de mig milió d’afers pendents

La justícia no acaba tota la feina que té. A 31 de desembre de l’any passat, els jutjats catalans tenien encara 546.000 afers pendents de resoldre, un forat negre que s’arrossega d’anys i té difícil solució. Durant el 2021 als jutjats catalans hi van entrar 1.010.087 afers i se’n van resoldre 1.014.245. Tot i que va ser més alta la xifra de resolució que la de nous afers, la motxilla de temes pendents que s’arrossega de fa anys, per un dèficit estructural no resolt, encara és molt gran.

Tot i aquest mig milió de temes per resoldre, Jesús María Barrientos, president del TSJC, prefereix veure el got mig ple i dona valor al fet que la taxa de congestió s’hagi reduït de l’1,65 a l’1,53, entre el 2020 i el 2021. Aquest guarisme s’obté de sumar els temes pendents, més els que queden pendents, i dividir-los pels que s’han resolt.

Una explicació al gran nombre d’afers que queden per resoldre al cap de l’any és la falta de jutges i lletrats de l’administració de justícia, els antics secretaris judicials. A 31 de desembre de l’any passat a Catalunya hi havia 631 jutjats unipersonals i 215 de col·legiats. D’aquestes 846 places de jutges i magistrats només estaven cobertes 762, amb un 57% de dones.

Des de la presidència del TSJC es parla de “desertització”, i la situació encara és més greu si es té en compte que hi ha una reclamació no atesa d’ampliació de la planta judicial, amb creació de nous òrgans. És a dir, ni es cobreixen totes les places actuals, ni es creen les noves que ajudarien a descongestionar la justícia.

Tot i que la taxa de congestió ha baixat, el cert és que en nombres absoluts ara hi ha més afers pendents de resoldre. El 2017 el nombre d’afers pendents era de 284.418, mentre que el 2019 ja era de 485.297 i l’any passat ja va superar el mig milió.

Un dels factors que expliquen aquest fet és la càrrega de treball que suporten els jutges, i que en molts pocs llocs s’ajusta a la ràtio que determina el Consell General del Poder Judicial. Els jutges penals, per exemple, tenen una càrrega de treball del 123% en relació amb el que hauria de ser normal, mentre que els jutjats de primera instància civils treballen al 160%.

Pel que fa als lletrats de l’administració de justícia, el nombre de places vacants arriba a les 160. En el personal funcionarial també hi ha dèficits, amb desajustaments en alguns jutjats amb mancança de personal i en altres un excés. Es considera que en les plantilles hi ha un excés d’interins.