Societat

Reclamen al govern crear “urgentment” el Conservatori del Litoral per salvar 60 pinedes i retalls de bosc

SOS Costa Brava fa una acció a la zona de Platja d’Aro on es preveu ampliar la marina amb 270 amarradors i 340 habitatges

SOS Costa Brava reclama a la Generalitat crear “amb urgència” el Conservatori del Litoral per salvar 60 pinedes i retalls de bosc que es troben “en perill” per “l’especulació urbanística”. L’entitat assegura que la creació d’aquest organisme públic, que ha de comprar terrenys i preservar-los del procés “depredador” del totxo, acumula ja dos anys de retard. “Toca decidir si volem convertir la Costa Brava en Marbella o bé salvar-ne allò que queda”, diu l’advocat de l’entitat, Eduard de Ribot. Membres de la plataforma han volgut visibilitzar “el risc” que corre el litoral a la pineda de 13 hectàrees de Platja d’Aro (Baix Empordà) afectada per l’ampliació de la marina. Aquí hi ha un projecte per fer-hi 270 amarradors, 340 habitatges i un hotel.

’Prou ciment, més pinedes’ o ’Conservatori del Litoral, ja!!’. Són alguns dels cartells que membres de SOS Costa Brava han desplegat durant l’acció a Platja d’Aro. La plataforma reclama que s’actuï per preservar aquells retalls de bosc verges a primera línia de mar i salvar-los de “l’especulació urbanística”.

A Platja d’Aro, critiquen que si acaba tirant endavant l’ampliació de la marina és perdrà “un dels pulmons” no només del municipi, sinó també de la Costa Brava. L’advocat de la plataforma, que recorda que ja han presentat al·legacions contra l’aprovació inicial del projecte, critica que “continuar construint a primera línia del litoral en plena emergència climàtica, i destruir aquells espais encara verges, és un error monumental”.

Aquí, el projecte hi preveu una marina navegable amb 270 amarradors, que s’associa a un pla urbanístic per construir-hi 340 habitatges i un hotel. Eduard de Ribot assegura que encara “s’és a temps” d’aturar-lo i subratlla que un instrument clau per fer-ho és la creació del Conservatori del Litoral. “El planejament es pot canviar en qualsevol moment, preservar aquest espai és un tema de voluntat política”, afirma.

L’entitat ha fet públic un manifest on reclama a la Generalitat que tiri endavant “sense més dilació” aquest organisme públic, que ha de comprar terrenys del litoral per preservar-los (a imatge del que ja existeix a França des dels anys 70). SOS Costa Brava recorda que, ara ja fa gairebé dos anys, el Parlament va incloure una disposició addicional a la Llei d’Ordenació i Protecció del Litoral on es comprometia a crear el Conservatori en un termini de dotze mesos.

“Aquest temps ja s’ha esgotat amb escreix, i encara no s’ha constituït”, critica De Ribot. L’advocat diu que crear el Conservatori i dotar-lo de recursos és “relativament senzill”, i aquí recorda que ells proposen destinar-hi “com a mínim” el 50% dels ingressos que s’obtinguin de la taxa turística. “Fa quaranta anys que tenim l’Incasòl, que es va crear per comprar terrenys i convertir-los en polígons; ja seria hora que Catalunya també tingués un altre organisme públic que comprés terrenys i els preservés”, afegeix.

60 retalls de boscos i pinedes

SOS Costa Brava diu que la pineda de Platja d’Aro és tan sols “un dels espais que es troben en risc” al litoral gironí. I assegura que, si no s’actua amb rapidesa, hi ha fins a 60 pinedes i retalls de boscos “situats a primera línia de costa que, si no es fa res, es perdran de manera irreversible”.

Entre aquests, l’entitat ecologista esmenta Els Oliverars de s’Oliguera a Cadaqués; la pineda de la platja de La Farella a Llançà (on s’hi projecten quatre edificis i un hotel); la del Canadell a Calella de Palafrugell (50 habitatges); els “darrers” retalls de bosc a Aigua Gelida (15 habitatges i un hotel); la pineda de La Fosca de Palamós (dos blocs de 42 apartaments i dotze xalets); el tercer bloc de 24 apartaments a la pineda d’en Gori del mateix municipi o “àrees forestals de Begur, a tocar de les seves emblemàtiques cales, i parcialment incloses a l’EIN Muntanyes de Begur amb el sector de Montcal”.

Tots ells, subratlla SOS Costa Brava al manifest, “avui són urbanitzables i edificables en cas de no modificar, extingir, reduir o revisar-ne” els planejaments. “Per això, la creació del Conservatori del Litoral podria ser una eina eficaç per salvar aquests retalls de boscos i espais d’interès natural i paisatgístic del litoral català”, afirma la plataforma ecologista.

I fer-ho, reitera De Ribot, tan sols depèn de “la voluntat política del Govern i els ajuntaments”. “Ara els toca decidir què volen, si transformar la Costa Brava en Marbella o si preservar i salvar-ne allò que en queda; ells decideixen si volen pinedes o totxo”, conclou l’advocat de SOS Costa Brava.

Coincidint amb l’acció a Platja d’Aro i la difusió pública del manifest, la plataforma ha engegat també una campanya perquè la ciutadania els faci arribar propostes d’aquells espais del litoral “que s’han de preservar” i que el Conservatori del Litoral hauria d’adquirir “per formar part del patrimoni públic de sòl”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Mossos investiguen una agressió sexual a una dona a Montjuïc el 30 de juliol

incendios forestales

Les tempestes ajuden a estabilitzar els focs a Galícia

Ourense

Troben sa i estalvi l’home de 78 anys perdut a Abrera

Dos vols cancel·lats i 20 retards a l’aeroport del Prat fins a les 7 de la tarda per la vaga de Ryanair

incendis forestals

Les flames continuen abrasant boscos de Galícia, Extremadura i les dues Castelles

Madrid
portugal

L’incendi a la Serra da Estrela de Portugal ja ha cremat 10.000 hectàrees

Lisboa

Investiguen un nou cas de punxada a una noia durant la Festa Major de Roses

roses

Acció Climàtica instal·la tres bombes al pantà de Riudecanyes per poder acabar la temporada de reg

canvi climàtic

L’Àrtic s’ha escalfat gairebé quatre vegades més ràpid que el planeta

Hèlsinki