“Agradi o no, depenem del turisme”

Perquè sempre que es genera aquest debat sobre la massificació del turisme i apareix la turismofòbia, surt un polític que utilitza el turisme com a eina política. Ells han d’assumir que som un país de turisme i que la nostra entrada de divises és el turisme. El turisme és el nostre pal de paller i hem de partir d’aquí. Però jo crec que, al marge de debats interessats i d’una minoria que es queixa, i és molt respectable, la majoria de la gent està contenta que hagi retornat l’activitat a la ciutat, que beneficia tothom. No cal dir que els sectors que ens en beneficiem molt directament, com els comerços, els restaurants, i nosaltres, els hotels, ens alegrem molt que n’hi torni a haver. I una cosa: a la gent d’aquí també li surt més barat viatjar ara, perquè gràcies al turisme ha retornat el moviment aeri. Al final tots viatgem, tots som turistes, i això és un peix que es mossega la cua.

Vam veure una ciutat morta, sense activitat perquè no hi havia visitants, una ciutat que feia pena. Quan parlem de turistes, no només parlem dels que venen d’altres països, també dels que venen del Maresme o de Vic. Al final, són visitants, gent que ve a la ciutat i consumeix. Al marge que el turisme és el 14% del PIB de la ciutat, veure activitat dona alegria.

Per això el turisme s’ha de gestionar. Ja abans de la pandèmia es va veure que s’havia de gestionar: desestacionalitzar i descentralitzar. Nosaltres, els hotelers, som els primers interessats que el turisme sigui sostenible.

Invertir. Les administracions que parlen tantes vegades de descentralitzar, en comptes de parlar tant, el que han de fer és actuar, gestionar. Ser eficients.

Doncs el que no han fet en dos anys ha estat invertir. Si tu vols que el turista no es quedi en el mateix indret, has de buscar altres atractius turístics... Això ho han fet a Londres. Un exemple: es va parlar de fer una illa de museus a Montjuïc. Doncs fes-la: inverteix en transport públic, en infraestructures... O, si vols que visitin la catedral de Vic, posa un tren que no trigui dues hores! Sembla que als polítics els agrada molt queixar-se i criticar el turisme, però són ells els que tenen l’oportunitat d’actuar, i no ho fan.