Societat

Societat

Adeu a Font-sabeu

Tanca el popular hostal de Llorà, que era una mena de centre social de la vall de Llémena i que havien portat tres generacions d’una mateixa família des de la dècada del 1920

L’hostal de Font-sabeu ha tancat i deixa rere seu un segle d’activitat lligada a tres generacions d’una mateixa família que ha donat servei a la gent de Llorà i de tota la vall de Llémena, i a d’altres que hi estaven de pas. El darrer hostaler, en Pere, ha hagut de lliurar les claus al propietari, en perdre en els jutjats el cas per la vigència del contracte. En morir la seva mare, la popular Lita, ara fa pocs anys, els amos van decidir no allargar el tracte amb el fill.

Ja feia un temps que es veia a venir que la continuïtat de Font-sabeu perillava, però haver-se’n fet a la idea no ha impedit que, en arribar el moment de la clausura, molta gent de la vall s’hagi emocionat i hagi evocat les estones passades en aquell modest establiment. Dijous al vespre, familiars i amics –una trentena de persones, en total– es van reunir a l’exterior de l’hostal per fer-ne el comiat. Va ser un esdeveniment discret, perquè el tancament no es podia celebrar. Sí que va ser, en canvi, un homenatge a Font-sabeu, la família i els clients de tot un segle i potser també a una manera de fer que s’ha anat perdent.

Font-sabeu era dels últims llocs on resistia un establiment com els d’abans, un entorn ben habitual tan sols unes dècades enrere: cafè, botiga, estanc, lloc de trobada de la gent de la comarca, on podies deixar encàrrecs i paquets... en uns pocs metres quadrats. I cuinaven, molt bé, segons diuen. Els clients més veterans recorden els canelons, els calamars farcits i l’escudella i carn d’olla, tot i que, per en Pere, el millor era l’ànec rostit, segons va dir ell mateix a la revista Les Garrotxes. Durant dècades, aquest hostal arraulit en una corba entre Llorà i l’ermita de Sant Medir havia tingut Dolors Vila, la Lita, com a personatge emblemàtic i cuinera. Era l’ànima de la casa, comenten els clients que la van conèixer. Havia heretat el negoci dels seus pares, que hi havien anat de masovers en la dècada del 1920. La Lita i els seus quatre germans hi van néixer; ella, el 1931. El 1953, es va casar amb un jove de Llorà, Miquel Batlle, traspassat el 1980, amb qui va tenir dues filles (Marina i Eva) i l’esmentat Pere. Ells també van néixer a Font-sabeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’oci nocturn recupera el pols

Barcelona

Tapagots contra la submissió química

Barcelona

Ada Colau avisa: “Aquest ajuntament no s’intimida”

barcelona
ENRIC CANET
ESCOLAPI. PUBLICA ‘EL CEL TÉ PIGUES’ (POL·LEN EDICIONS)

“El Casal d’Infants del Raval neix el 1978, no el 1983”

Barcelona

El botellot es difumina

barcelona
Societat

Salut infla pit per la inversió i en demana més a l’Estat

Barcelona

Visita molt discreta de la princesa Elionor a Figueres

FIGUERES

Demanen el suport del sector de l’oci nocturn de l’Estartit

estartit

Escrivá demana “empatia” amb el fenomen migratori

barcelona