Societat

Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell

Alcalde de palafrugell

«La societat ha canviat i les festes també ho han fet»

Les festes havien agafat tanta envergadura que no hi havia cap àrea de l’Ajuntament que ho pogués assumir tota sola
Per la cura i el nivell artístic amb què es treballen les carrosses, no és exagerat comparar-les amb les falles valencianes, amb materials diferents

Després de dos anys de pandèmia, el Carroussel i les Festes de Primavera omplen de nou la vida de la ciutat. Des de la doble perspectiva d’alcalde i de responsable de Festes i Cultura, Josep Piferrer anima la població a bolcar-se en el que sempre han estat les festes més importants de la població.

Què tenen d’especial aquestes festes? De desfilades de carrosses n’hi ha a molts altres llocs.
Des dels seus orígens, ja que van néixer arran de la prohibició del carnaval dictada pel governador civil, fins a la implicació de la ciutadania. Quan en altres llocs van recuperar els carnavals, nosaltres ja portàvem vint anys d’avantatge. Entre carrosses i comparses, al Carroussel hi participen més de mil persones. Mentre que en altres llocs s’han potenciat les comparses, aquí l’element més destacat han estat les carrosses. Per la cura i el nivell artístic amb què es treballen les carrosses, no és exagerat comparar-les amb les falles valencianes, amb materials diferents.
Estem parlant d’un impacte econòmic important?
L’estudi econòmic no l’hem fet mai. El més important és l’impacte social i la promoció de la ciutat. El 2020 vam aconseguir que la Generalitat les declarés festes d’interès nacional. Això és una etiqueta i un prestigi, ja que a tot Catalunya arriba a haver-n’hi just una quarantena.
Com han anat canviant amb el pas del temps?
Al principi hi intervenia l’Ajuntament. A finals dels setanta, un grup de persones van crear el Grup Festes de Primavera, per organitzar actes a l’entorn del Carroussel i coordinar alhora la desfilada de carrosses. A partir d’aquí el creixement va anar a més i posteriorment, a l’entorn d’en Paco Dalmau, l’empenta va ser impressionant, arribant a començaments del 2000 a més de 100 persones en l’organització. Quan va baixar l’entusiasme, altres ho van intentar, però costava molt, i al final va ser l’Ajuntament qui va haver de tornar a agafar-ho. Però les festes havien agafat tanta envergadura que no hi havia cap àrea que ho pogués assumir, fins que vam decidir que cada àrea muntés alguna cosa que, sumades, donés prestigi a les festes. A poc a poc s’ha anat fent i aquest any tenim la sort que entitats com la juvenil dels Trompats també hi col·laboren. L’interès de l’Ajuntament és implicar-hi altres entitats, però tot plegat és molt difícil, igual que el relleu generacional. La societat ha canviat i les festes també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Gastronomia

Més receptaris històrics

Barcelona

La primera pedra del moviment independentista

barcelona
LUCÍA DELGADO
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA

“S’ha d’obligar els grans tenidors a fer lloguer social”

barcelona

Torna la gamma extra!

Tarragona

Platja d’Aro preveu construir una àrea de caravanes

Platja d'Aro

Creix la demanda de parcel·les per a enterraments islàmics

GIRONA
Gairebé extingit el foc forestal de Platja d’Aro

Gairebé extingit el foc forestal de Platja d’Aro

platja d’Aro

Dubtes municipals en el servei de cotxe compartit a Girona

girona

Toc d’alerta per una bossa de pobresa “enquistada”

barcelona