L’oasi de Temps de Flors

Girona per Temps de Flors pot perfectament penjar en aquesta edició el cartell de complet. Especialment ahir, penúltim gran dia després d’una setmana intensa; si bé amb alts i baixos, especialment pel que fa a l’ocupació hotelera, lluny encara dels índexs previs a la pandèmia.

La presència de gent voltant pels carrers, fent cues als establiments de restauració, de gelats amb regust de pedigrí o espais històrics immortals, va ser impressionant. Unes imatges de postal que demostren clarament l’atractiu innegable que té Temps de Flors per als visitants.

Amb tot, una cosa seria l’afluència de gent al carrer, amb el comportament vinculat al comerç o a la gastronomia, i l’altre el que ha experimentat l’ocupació hotelera i d’apartaments turístics. El sector dels hotels ja té molt clar que les xifres quedaran molt lluny d’un maig qualsevol abans de la pandèmia, especialment perquè el sector no fa una valoració només d’aquesta setmana, sinó quer ho repercuteix en un trimestre.

Lluny de la normalitat

El president de l’Associació Hotelera de Girona, Josep Carreras, va destacar que ahir molts hotels van penjar el cartell de complet, arribant pràcticament al cent per cent de l’ocupació en el seu conjunt. Una xifra que quedarà, això sí, molt lluny de la de divendres i, també, de la d’avui diumenge, últim dia de Temps de Flors, amb ocupacions molt inferiors: “L’alta ocupació entre setmana, molt important i que sembla que fa el tomb, amb un increment d’un 30%, no compensarà la davallada acumulada, ni la de les setmanes que vindran. Amb tot, Temps de Flors és un èxit absolut i un esdeveniment extraordinàriament positiu.”

El que és innegable és que, si Girona habitualment convida a passejar i perdre’s pels seus carrers, Temps de Flors, tot i les aglomeracions, ho potencia i permet, a més, descobrir o redescobrir molts espais, tots harmoniosament transformats.

L’atractiu de la zona cèntrica; la Girona més monumental, aquella de guia turística, va ser ahir un clam innegable per als visitants. Tot i aquesta predilecció, cal destacar el treball del barri de Sant Narcís, on els veïns han fet un important esforç a la plaça Assumpció. Cada racó era, doncs, una descoberta: de les samarretes amb refranys, a la plaça de l’Albera; la gran bossa de la compra, al començament de la Rambla; el Passatge de la Llum, al carrer de l’Arc; el Corriol de Sant Martí, a la pujada de Sant Domènec; el Prat simbòlic de la Universitat de Girona; la imponent catifa de les escales de la catedral o el treball Sant Narcís, a les escales de la basílica de Sant Feliu, poden ser tots exemples clars del treball que s’ha fet aquest any. I, finalment, la cua als Banys Àrabs és un exemple molt gràfic de com un gran eixam de visitants estima totes les flors.