El tercer sector reclama 180 milions davant del “dèficit financer crònic”
La confederació d’empreses del sector d’atenció social acusa la Generalitat de congelar serveis i d’incomplir els acords signats pel govern de Torra
La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social denuncia la “congelació” del finançament de la Generalitat als serveis d’atenció a les persones i la consolidació d’un “dèficit de finançament crònic” per a un sector que considera “ofegat des de fa 12 anys”. Adverteix que les partides de millora de finançament dels serveis incloses en el pressupost català del 2022 “no són en cap cas expansives”, només garanteixen el manteniment de tarifes, preus i dotacions pressupostàries actuals i tampoc són consolidables en anys posteriors.
De fet, per la confederació l’ampliació financera no es pot limitar a la cobertura dels serveis sinó que ha de millorar les condicions de treball dels 100.400 professionals del sector. Per l’entitat, el pressupost català no recull la demanda d’un pla pluriennal per equiparar progressivament els costos entre els serveis de gestió pública directa i els de gestió indirecta o concertada, un pla que suposaria per enguany una partida de 180 milions. Les retallades del 2010 i 2012 no s’han revertit, alerten, mentre que l’IPC s’ha incrementat un 17,5% fins al 2021. “No estem demanant cap quantitat desmesurada”, afirmava ahir el president de l’organització, Joan Segarra, en un acte conjunt a Barcelona de les diverses entitats per denunciar el problema “crònic, estructural” que, segons ells, els aboca a la incertesa i inestabilitat. Denuncien que no se’ls va escoltar quan van proposar el pla a quatre anys, però, a més, consideren incomplerts els pactes signats pel govern de Torra –Acord per una Catalunya Social 2020, Pla Estratègic de Serveis Socials (2021-2024) i Pla de Millora del Sistema d’Atenció a Infants i Joves Vulnerables (2021-2024)– que recollien una revisió i millora de tarifes. “No podem assumir que un canvi de govern impliqui incompliment”, afirma Segarra, tot recordant que els socis de l’executiu són els mateixos. La Confederació admet que s’ha millorat la inversió social i la cobertura del sistema d’atenció, però Joan Muntané, de la Comissió d’Acció Social, avisa que això no reverteix en els seus treballadors: “Sense millora dels preus públics és inviable negociar millores laborals.”
LA FRASE
Fuga professional pels sous baixos
La confederació recorda la diferència salarial del 32% entre la funció pública i el tercer sector. El resultat és la marxa continuada de professionals cap a les noves places de Salut o Educació. Segarra denuncia que el govern els planteja un dilema inacceptable: “Què preferiu, que ampliem places o millorem les condicions de les existents?” Montse Falguera, presidenta de les entitats d’atenció a la tercera edat, Feate, afirma que els seus professionals són “de segona” pel que fa a condicions laborals i salarials:“No podem fer més malabars. Estem obligats a mantenir la situació amb l’amenaça constant que no ens pagaran els sobrecostos.” Bibiana Bendicho, de la comissió de Discapacitat, Salut Mental i Atenció Precoç, lamenta que el govern només s’ha compromès a cobrir els nous casos d’emergència però no a obrir noves places en centres ocupacionals, residencials i Cediap.
