opinió
Tenim les eines, però no les apliquem
Si volem conscienciar els conductors, cal ser més estrictes en l’aplicació de la legislació
Després de pràcticament 25 anys assessorant víctimes d’accidents de trànsit, i amb dades objectives a la mà, és una evidència que els índexs de sinistralitat (amb lesionats greus i mortals) han anat baixant any rere any. Les mesures que ha implementat l’administració han donat els seus fruits i som a la part alta de la taula dels països europeus amb menys sinistralitat, pel que fa a morts i ferits greus. Però, si volem seguir evolucionant (encara vivim en un món molt imperfecte), hem de continuar polint i millorant les múltiples deficiències que té el sistema, amb l’objectiu que a les nostres carreteres no hi hagi més morts ni accidents amb lesionats greus.
L’any 2015 es va aprovar una reforma del Codi Penal, per la qual es despenalitzaven les imprudències lleus derivades de l’ús de vehicle a motor. Pràcticament, totes les imprudències deixaven de tenir represàlia penal. Es van eliminar les “faltes penals”, a excepció de la conducció sota els efectes de l’alcohol o altres drogues, i les imprudències considerades molt i molt flagrants. Aquest fet va propiciar que l’infractor que causés danys personals, encara que hagués estat molt negligent i imprudent al volant, en sortís airós.
La víctima d’un accident, o els seus familiars en el cas que hi hagués un mort, només podia acudir a la via civil per sol·licitar una compensació econòmica, a través de l’asseguradora del vehicle responsable de l’accident.
Sortosament, l’any 2019 es va tornar a modificar el Codi Penal, endurint substancialment les penes per als infractors imprudents. Més anys de presó per a aquells qui, havent provocat un accident, fugien del lloc. I, sobretot, més penalització per a aquells qui, per una imprudència greu o menys greu, havien causat la mort d’una persona o l’havien deixat ferida de gravetat. Es van fixar penes de presó que van d’un a sis anys, segons el grau d’imprudència i d’altres variables. I, finalment, a través de l’article 152 del Codi Penal es va fer possible que, a l’infractor que, actuant amb imprudència, causés lesions, no cal que siguin greus, se’l podria imputar per un delicte de lesions. Al·leluia!
Però, hem de continuar evolucionant. Tenim les eines i sovint no les apliquem. Rarament veig que s’imputi un delicte de lesions a aquell qui, per exemple, no respecta un pas de vianants i provoca una fractura de clavícula (lesió lleu) a la persona que el creua. Rarament veig que es condemni a penes de presó aquells qui, per imprudència, causen lesions de caràcter greu. Estranyament veig penes superiors a dos anys de presó per a aquells qui, per imprudència greu, causen una mort en un accident. Recordem que, si no es tenen antecedents, les penes de presó de fins a dos anys se suspenen de manera pràcticament automàtica.
Tots som coneixedors que, en el cas del trànsit, estem davant de delictes culposos, però si volem aixecar una certa alarma social, conscienciant els conductors de la importància de saber-se comportar quan es tenen les mans en un volant o en un manillar, convindria ser una mica més estrictes en l’aplicació de la nova legislació.
Per acabar, cal incidir en el barem que valora les compensacions econòmiques que poden percebre les víctimes d’accident de trànsit. Malgrat la modificació, també de l’any 2015, aquesta valoració continua essent molt pobra i en cap moment compensa ni el dany ni el dolor que ha hagut de suportar el lesionat o els familiars del difunt. Mentrestant, en canvi, no veig mai cap asseguradora amb números vermells.
A seguir picant pedra, sense deixar d’evolucionar.
