Societat

RAÜL MORALES

DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS A GIRONA DEL DEPARTAMENT DE DRETS SOCIALS

“Ara tothom ha vist que es pot quedar al marge”

Considera que ha crescut la sensibilitat vers els temes socials i que això fa que hi hagi un major nivell d’exigència en els serveis

Assenyala l’habitatge com un dels problemes més importants a resoldre, però adverteix que no es pot solucionar a curt termini

A diferència d’altres àrees, aquí la ciutadania la tenim molt pròxima, a primera línia
Crearem Barnahus, uns equipaments per a menors víctimes d’abusos sexuals
Som conscients que el tema retributiu del personal dels centres d’acollida té pendent una millora
De la pandèmia hem après –nosaltres i la societat en general– que no tot ho tenim controlat
Les competències del Departament de Drets Socials van des de l’atenció a la gent gran fins a les persones amb discapacitat, passant per infància, adolescència i joventut, habitatge, les ajudes a famílies, les àrees bàsiques de serveis socials, el voluntariat o els casals cívics, entre altres àrees. Unes 160 persones (sense comptar les de les residències pròpies i les entitats amb les quals hi ha un concert) treballen en aquest macrodepartament a la demarcació. Des del mes de juliol, al capdavant de Drets Socials a Girona hi ha Raül Morales i Vergés (Sant Pau de Segúries, 1965), que amb anterioritat havia estat gerent del Consell Comarcal del Ripollès i director dels serveis territorials de Governació i de Presidència. Me l’imagino a vostè arribant el primer dia en aquest despatx i preguntar-se “per on començo?”.
Naturalment, al principi analitzes les diferents tasques a fer i mires què has de prioritzar, sense deixar res enrere. Sí que és veritat que és un departament amb moltes competències, i totes amb un abast social important per definició. I al mateix temps resulta ser un repte, com totes les feines que fas en l’administració. El que passa és que, a diferència d’altres àrees, aquí la ciutadania la tenim molt pròxima, la trobes a primera línia, i no pas indirectament.
Quin seria ara mateix el principal o més urgent repte que té sobre la taula?
En altres departaments potser és fàcil identificar objectius específics d’un territori concret. En el de Drets Socials no es tracta tant d’objectius específics per a cada territori com d’objectius a escala de país. Per exemple, un objectiu és fer que les llistes d’espera per als recursos que ofereix el departament siguin el més curtes possible. Un altre repte, que surt de la nova configuració del departament, és poder resoldre tot el tema de l’habitatge [una competència que fins fa poc aquest departament no tenia], que, de fet, no es podrà resoldre de forma immediata però que cal que s’hi vagi avançant.
No té la sensació que a l’administració li costa molt atrapar les necessitats que van sorgint?
Jo diria que es té la sensació que –és veritat– hi ha temes que estan pendents de resoldre, però és que, afortunadament, tenim una sensibilitat creixent respecte als drets socials. I aquesta sensibilitat ens fa ser més exigents.
Des de fora sembla que no es fa una política prou valenta davant dels grans tenidors d’habitatges.
Sí que hi ha una necessitat objectiva d’habitatge, és clar, però aquesta percepció en gran mesura és fruit de la major exigència que hi ha. Pensem que l’administració ha fet accions davant dels grans tenidors, tot i les dificultats amb què topem. Amb els grans tenidors, que solen ser majoritàriament bancs, s’hi han fet convenis i ens han cedit habitatges perquè els posem a disposició de les persones que en necessiten. La regulació de les rendes, d’altra banda, els afecta sobretot a ells. S’hi podrien fer més coses? Alguna més, segurament. De fet s’avança en aquesta línia, però sovint la regulació estatal ho dificulta molt.
La violència al sí de les llars és un fenomen aparentment en alça. Què preveu fer en aquest sentit, el seu departament?
En la nova estructura, aquesta és una competència del Departament de Feminismes i Igualtat. Sí que, en el camp de la protecció a les víctimes, voldria destacar la iniciativa del Departament de Drets Socials per atendre els menors víctimes d’abusos sexuals: Barnahus (cases dels infants). En aquests equipaments s’atendrà els menors de manera que s’eviti la multiplicitat de declaracions que els fa reviure els fets i els revictimitza.
En relació als centres d’acollida, la xarxa d’aquests centres és suficient per la demanda que hi ha?
Sí que ho és, ara mateix. Parlo a escala general, ja que sempre hi pot haver un cas singular. No hi ha cap equipament d’aquest tipus pendent; en tot cas, pot haver-hi alguna necessitat puntual d’ampliació de places.
La majoria dels centres d’acollida de menors els gestionen entitats a través d’un concert amb vostès. Els seus empleats es queixen de precarietat laboral. Què hi té a dir, Drets Socials?
Som conscients que el tema retributiu del personal d’aquests centres –i també de les residències de gent gran i de discapacitats– té pendent una millora, que està lligada als convenis i als mòduls establerts per la Generalitat. Progressivament s’estan millorant aquests mòduls.
En els centres de menors conviuen mainada amb problemàtiques molt diverses, des de delinqüència a salut mental. El personal que els atén diu que costa que se’ls derivi a equipaments especialitzats.
Sempre que és possible, es fan derivacions cap a centres especialitzats i es doten reforços per atendre casos concrets. Tot i això hem de tenir en compte que les casuístiques poden ser molt diverses i que els nivells d’especialització no poden arribar a ser-ho tant. Dins aquestes limitacions, es treballa per assolir majors graus d’exigència.
Hi ha un buit en l’atenció als tutelats que deixen de ser-ho en el moment que compleixen 18 anys. Com se solucionarà?
Quan parlem de serveis socials, sempre es pot demanar que s’atenguin més situacions o que s’atenguin d’una manera millorada. Però malauradament els recursos són limitats. De tota manera, no és que l’atenció a aquestes persones acabi de manera radical quan compleixen la majoria d’edat. Quan fan 18 anys se segueixen assignant recursos residencials, formatius i, en última instància, depenent de la situació que hagin tingut, també recursos econòmics.
Fa poc, Càritas de Girona explicava les complicacions que pateixen determinats col·lectius per accedir als salaris d’emergència.
Entenc que estem parlant de les persones estrangeres, sobretot els joves. Això a nosaltres se’ns escapa perquè el problema és que no tenen la documentació que els permet accedir a serveis i determinades prestacions. Són els famosos “papers”, que són competència estatal.
En els ambients de serveis socials s’adverteix que ara ens trobarem amb el gruix de les conseqüències de la pandèmia. Estem preparats per fer-hi front?
Diguem que esperem que sí, almenys bé que estem treballant perquè les problemàtiques que puguin venir es puguin anar entomant i resolent, de manera que generin la mínima afectació possible en aquelles persones que s’hi vegin immerses. Intentem en tot el que és possible avançar-nos a les necessitats que es presentin. De fet, ja s’ha hagut d’actuar després de la pandèmia, i crec que s’està actuant de manera diferent a abans de la Covid, tant l’administració com la ciutadania. S’ha entès que és important que les persones no quedin al marge del sistema. Si hi ha alguna cosa aprofitable de la crisi generada per la pandèmia és el fet que tothom ha vist que podia quedar al marge. Abans semblava que quedar al marge era un risc per a determinats sectors; ara, en canvi, hi ha més persones que veuen que poden quedar afectades. Tots hem sentit a parlar de gent que tenia una bona feina i que ara ha de recórrer al Banc dels Aliments i, per tant, tenim una major sensació de proximitat. I quan hi ha aquesta sensació, hi ha més predisposició a pensar que s’han d’assignar recursos per resoldre aquestes situacions. Temps enrere, determinades persones pensaven que era molta despesa, la que es dedicava a serveis socials, i en canvi crec que en l’actualitat s’entén millor. En una societat conscienciada, el fet que es tingui clar que han de quedar el menor nombre de persones al marge, ajuda que no n’hi quedin.
La gestió de la Covid a les residències de gent gran ha estat, com a mínim, controvertida. Què es faria diferent, ara?
Hem millorat la nostra capacitat de reacció i ara ja sabem que pel fet que s’estigui acostumat a una determinada manera de treballar no vol dir que sempre s’hagi d’actuar de la mateixa manera: hi poden haver situacions excepcionals que ho fan variar. Però a més a més d’això també s’ha demostrat que determinades precaucions caldrà incorporar-les per sempre. Un tema que ha estat important –més enllà de la vacuna, naturalment– ha estat sectoritzar els espais, entendre que tenir grans grups de persones concentrades no és idoni. Per tant, no s’han de fer grans infraestructures que acumulin moltes persones i, si es fan, cal que es puguin sectoritzar bé. Crec que aquest és el gran ensenyament. L’altre és que no tot ho tenim controlat. Ho hem après nosaltres i la societat en general. Per tant, els nivells de precaució han de ser més alts.
Tenim el cas concret de les morts aquest estiu en una residència de Sant Joan les Fonts. Si s’arriba a judici, s’hi personarà el departament?
Ha estat una situació molt excepcional. Segur que ha arribat més a l’opinió pública aquesta denúncia que no pas el treball constant que s’ha fet a la residència. Naturalment nosaltres en vam fer el seguiment, vam comprovar si s’havien seguit tots els protocols, els aïllaments... Ha quedat clar que s’havia treballat d’acord amb els protocols i que, per tant, en principi no hi havia cap responsabilitat del gestor de la residència. Una altra cosa és veure els treballadors en concret si en un moment determinat no han informat de la seva situació. En tot cas, naturalment, si hi ha d’intervenir la justícia, ho farà amb la nostra col·laboració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Blanes conclou els informes sobre actuacions de l’exregidora d’Urbanisme

blanes
XINA

La Xina, en alerta nacional per sequera

PEQUÍN

Sepla impugna els serveis mínims de la vaga d’EasyJet per “pràctiques abusives”

el prat de llobregat

Acomiaden un treballador de Cementiris de Barcelona que hauria estafat vuit famílies

girona

La cadena Med Playa de Girona rep el segell Ecostars d’eficiència d’energia i aigua

tossa de mar
Estats Units
Les matances amb armes de foc

Perfil de l’assassí múltiple

Los Angeles

Foment insisteix en el Midcat i discrepa dels “recels” de França

BARCELONA

Restablerta la circulació de trens de la R11 i la RG1 des de Girona en sentit Barcelona

GIRONA

L’obertura del túnel de Glòries redueix en un 39% el diòxid de nitrògen

BARCELONA