Societat

DAVID JOU

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL (FJM)

“Volem obrir debats partint de preocupacions religioses”

Nosaltres intentem tractar temes interessants i que la visió religiosa hi sigui present en diàleg amb la cultura laica
No pretenem resoldre problemes d’ara mateix sinó el context en què es presenta el problema per pensar-hi a llarg termini

La Fundació Joan Maragall (FJM) és una de les entitats culturals cristianes amb més prestigi al nostre país. Creada pel cardenal Jubany el 1989 i, per tant, lligada a l’Arquebisbat de Barcelona, és un espai de debat i reflexió que treballa en el diàleg del cristianisme amb la cultura. Arran de la pandèmia, l’entitat, que no ha deixat de fer actes i conferències, la majoria virtuals, es va plantejar treballar i generar pensament al voltant del programa de llarga durada Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada. El curs passat les reflexions van girar al voltant de la mort (la “mort en solitud”) i aquest curs 2021/2022 la reflexió girarà al voltant dels diversos aspectes sociològics, psicològics i culturals de la metàfora del “temple buit”. “La buidor psicològica (el temple de la persona) i les buidors i malestars culturals (els temples de la cultura), i el paper d’espiritualitats sense temple, en un sentit ampli”, explica el president, David Jou.

En la inauguració del curs 2021/2022 va parlar de la dimensió de retrobament.
Poder-nos tornar a trobar aquest any després d’un any de conferències i actes virtuals serà fonamental i canviarà moltes coses, però, encara que sembli contradictori, en tenir menys mitjans econòmics (les nostres entrades de diners s’han reduït pràcticament a la meitat) podrem fer menys coses. Haurem de concretar i prioritzar els nostres objectius.
El Bisbat és la seva font principal de finançament, oi?
Sí, però aquest any no ens n’ha pogut donar, de subvenció. El Bisbat ens ha explicat que per culpa de la pandèmia han tingut molts menys ingressos i han augmentat les despeses. L’Església es va trobar amb una situació dramàtica: esglésies tancades, museus tancats, la Sagrada Família tancada..., i, per contra, molta demanda, per exemple, per part de Càritas. Jo espero que la situació millori i acabi revertint-se. Mentrestant, anem tirant amb un fons que teníem reservat.
Per a què el volien, aquest fons?
Nosaltres sempre hem tingut al cap la idea de crear un centre cultural cristià a Barcelona i intentàvem guardar diners. La veritat és que si no rebem ajuts podrem aguantar tres o quatre anys.
Davant aquesta situació què faran?
D’idees i projectes no ens en falten, però la realitat s’imposa: farem menys activitats i conferències, i les publicacions se’n ressentiran. Això sí, fem una revista molt potent i la volem potenciar. Volem centrar els nostres esforços en la revista Qüestions de vida cristiana, que dirigeix Miquel Calsina, ja que tenim un compromís amb Montserrat, que la va fundar, i un compromís amb la història.
Quants anys té ‘Qüestions’?
La va fundar Montserrat l’any 1958, cosa que fa que sigui la revista cultural més antiga que s’ha publicat ininterrompudament des de la Guerra Civil. Amb aquesta revista, de la qual fem tres exemplars l’any, ens hi sentim especialment compromesos i estem intentant donar-li un nou impuls. El nostre model és la revista francesa Esprit, que té una tradició molt llarga de reflexió profunda des d’una visió cristiana molt oberta. La idea per a la revista és donar-hi una visió més internacional, fent que a cada número hi puguin participar firmes estrangeres de prestigi o articles traduïts que hagin sortit en altres publicacions. Volem que Qüestions sigui dinamitzadora de la fundació, que generi debats i conferències pels temes de què s’hi parla o temes monogràfics que s’englobin en diferents números. Amb aquests debats hauríem d’expandir-nos i tenir més visibilitat.
Els darrers números de ‘Qüestions de vida cristiana’ quins temes han tractat?
Els darrers números de la revista van ser: Epifanies de la finitud, en què hi ha reflexions sobre com l’actualitat de la crisi sanitària ha convertit de nou en un tema central la manera de situar-nos individualment i col·lectivament davant de la mort i el dol, i Cartografia de l’essencial, en què es parla de l’oportunitat de la crisi per ressituar prioritats, perquè ens obre a redescobrir allò que és essencial a la nostra vida. El següent número que estem preparant anirà sobre la crisi de la pandèmia, la pobresa i el gènere. Els tres números de la revista, doncs, donen per fer un debat monogràfic sobre la pandèmia. Això és el que volem: generar debat.
Al marge de ‘Qüestions’, les reflexions que tenen al patronat de la fundació també les han recollit en un volum.
Al patronat de la fundació hem tingut grans debats i discussions culturals i perquè arribin al públic hem publicat Espiritualitat i pandèmia dintre de la col·lecció Quaderns de la Fundació Joan Maragall. Les darreres discussions i anàlisi, englobades en el programa Tríptic de la pandèmia, i altres temes, com l’interessant debat sobre la transmissió de la fe i la transmissió entre generacions de molts valors, els anirem explicant en articles i altres Quaderns.
Diu que volen tenir més visibilitat. També fora de Barcelona?
Sí, perquè fora de Barcelona se’ns coneix poc; ens hem adormit, aquesta és la realitat, i això ho hem de canviar perquè fins i tot amb menys pressupost els debats sobre les nostres propostes donen molt joc. Tot i que hi ha molta competitivitat.
Què vol dir?
Un dels problemes que tenim nosaltres és la competència. En quin sentit? Quan nosaltres vam començar hi havia molts menys centres cívics i menys activitats culturals en biblioteques, i sobretot, no hi havia aules de formació de gent gran, que majoritàriament és el nostre públic. Ara, amb tanta oferta, a nosaltres ens costa més fer coses i que la gent vingui, tot i que és veritat que hi ha poques activitats amb un rerefons religiós, hi ha poca presència explícita cristiana, per això creiem que la nostra activitat no és sobrera.
Què aporten les conferències de la FJM?
Aquesta dimensió cultural de la religió, una dimensió no pastoral. Nosaltres intentem tractar temes interessants i que la visió religiosa hi sigui present en diàleg amb la cultura laica.
Volen continuar servint des d’una vocació d’una Església en sortida, diuen.
Sí, en diàleg amb agnòstics, ateus, altres religions, cristians d’altres confessions, etc. Ens estimula molt aquest diàleg perquè ens obliga a buscar un llenguatge nou, més proper al de la gent. En el llenguatge religiós, molt precís, hi has d’estar introduït perquè si no ho estàs no et diu res. A mi personalment, que soc poeta i físic, se’m fa interessantíssim haver de buscar un llenguatge nou: com fer avui poesia religiosa, com fer avui assaig religiós, com introduir la ciència, les naturals i les ciències humanes i físiques...
Com volen concretar aquest diàleg?
Demanant col·laboracions. Quan estem preparant una conferència o la revista, pensarem quines persones ens poden donar aquests altres punts de vista. Un exemple: vam fer un simposi sobre raó i emoció al Palau Macaya fa dos anys. La idea inicial era “raó i emoció en la religiositat i en l’espiritualitat d’avui”, però vam trobar que quedava molt tancat i finalment el cicle es va dir “raó i emoció en la cultura d’avui”. Vam fer quatre sessions amb experts internacionals: en una es va parlar sobre ciències biològiques i ciència artificial, una altra va estar dedicada a la pedagogia i la psicologia, la tercera va ser sobre política i sociologia, i la quarta sessió va ser sobre ciència, espiritualitat i religió. Volem obrir debats a partir de preocupacions religioses; volem que a partir d’una preocupació religiosa es pugui obrir el context. Un altre exemple de visió ampla són els articles que publiquem, com ara els articles en què parlem d’humanisme digital i humanisme cristià.
Humanisme digital?
Quan es parla d’humanisme digital es parla sobretot d’ètica, de qüestions laborals, antropològiques, però també hi ha qüestions més filosòfiques. Quan privilegies, com es fa en l’humanisme digital, el component d’informació sobre el component de matèria o el component d’energia, també estàs fent una lectura antropològica de què som nosaltres, què és l’ànima, què podria ser la resurrecció. Ara, es parla de resurrecció digital. Són coses fantasioses però que fan pensar.
...?
Quan parlen de resurrecció en què estan pensant? Quin paper hi té el cos, quin paper hi té la matèria, quin paper hi té la relació amb els altres, quin paper hi té el temps? Perquè, és clar, si tu passes a fer una mena d’“ànima informàtica”, el temps, per exemple, el pots accelerar un milió de vegades respecte al temps que nosaltres processem amb el cervell. Tot això posa damunt la taula un munt de qüestions. El cas és que la reflexió religiosa sobre la resurrecció, que s’està plantejant des de fa molts segles, ara també se l’està plantejant la ciència.
La Maragall és un contrapunt. El seu objectiu és la reflexió pausada.
Podem donar una visió a més llarg termini pel que fa al passat, perquè tenim al darrere tota una història de pensament, però també pel que fa al futur. No pretenem resoldre problemes d’ara mateix, sinó el context en què es presenta el problema per poder-hi pensar a més llarg termini.
Una altra forma d’activitat són els tallers de lectura.
Aviat començarà un taller sobre El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazandzakis, i després en farem un altre sobre Els germans Karamazov, de Dostoievski.
Aquest any volen fer activitats en col·laboració amb centres culturals de la diòcesi, com ara el Museu Diocesà.
Una cosa que no vam poder fer però que intentarem reprendre més endavant és una conferència d’en Perico Pastor, que ha il·lustrat la Bíblia, sobre en Marc Chagall, de qui es va fer una exposició al Museu Diocesà. També vam estar a punt de fer amb el MNAC unes visites guiades al voltant de la interpretació religiosa d’algunes peces del museu, una idea que mantenim i que segurament acabarem fent tard o d’hora perquè el MNAC també hi estava molt interessat.
Per explicar els personatges religiosos que surten als quadres?
Aniríem més enllà; voldríem parlar en profunditat de què significa cada sant, on es troba en altres llocs, què representa... O per exemple: quina és la presència de l’Apocalipsi en l’art. El llibre de l’Apocalipsi és una font d’inspiració; sant Joan és un escriptor al qual, d’una banda, s’atribueix l’Apocalipsi, però, d’altra banda, té l’Evangeli. En l’Apocalipsi barreja unes imatges poderosíssimes que han influït en tota la història de l’art i del pensament i cal conèixer-lo.

Les beques de recerca a joves investigadors

La FJM cada any dona un ajut a la formació. Aquest any s’ha donat a Jordi Jiménez Guirao per La filosofia cristiana a Catalunya (1900-1936), un treball que s’inscriu en la primera fase de la tesi doctoral de Jiménez, dedicada al filòsof català Jaume Serra Húnter (1878-1943), catedràtic d’història de la filosofia i rector de la UB (1931-1933). El projecte serà dirigit pel doctor Josep Monserrat Molas, degà de la Facultat de Filosofia de la UB, i l’objectiu d’aquest pla de treball és “dur a terme un estudi sistemàtic de la filosofia cristiana a Catalunya –i en català– durant el primer terç del segle XX a través dels seus autors i de publicacions com La Paraula Cristiana, El Matí i Criterion”. “Sovint vinculada als estudis teològics o al neotomisme integrista de la postguerra i eclipsada per la filosofia acadèmica –representada per l’Escola de Barcelona–, la filosofia cristiana va tenir un important paper en la recuperació dels estudis superiors de filosofia a Catalunya i en la producció intel·lectual en català des de començaments del segle XX, especialment en el període d’entreguerres”, assenyala Jordi Jiménez.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat
SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ