Les bombes de Granollers

Gennaro Lamanna (en alguns documents s’escriu separat: La Manna) és el major de l’Aviació Legionària de Mussolini, al servei de Franco, que va liderar l’atac aeri contra Granollers el 31 de maig del 1938, amb més de 200 morts (sobretot dones i nens), dos mesos després dels cruels bombardejos a la població de Barcelona, en l’operació planificada per atemorir la rereguarda del litoral republicà. Alguns historiadors citaven el nom d’aquest aviador i ara s’ha descobert qui era aquest responsable de colpir la població civil, des de la base aèria feixista situada a Mallorca.

El jutjat d’instrucció 28 de Barcelona –amb la tenacitat del lletrat de l’administració de justícia Joan Artur Saforcada– ha dut a terme la difícil tasca de recuperar els noms dels principals responsables de l’aviació feixista, a partir de la querella contra inicialment una vintena de militars italians (inclòs el major Lamanna) per crims de lesa humanitat que el 2013 van presentar dos supervivents i l’associació Altra Itàlia. Una feina judicial i de memòria històrica en la qual s’ha descobert el nom d’un centenar dels aviadors que van contribuir a castigar la ciutadania. “Tots són morts”, va respondre al jutjat l’administració italiana el febrer del 2020, un pas definitiu per tancar la causa penal, després d’haver endarrerit el traspàs d’informació al màxim, per no localitzar-ne cap de viu, segons les acusacions. L’únic trobat viu va ser l’aviador centenari Luigi Gnecchi, que va negar la seva participació en els fets, tot i que n’hi ha prova documental, i va morir poc després.

L’Ajuntament de Barcelona, com a acusació popular en aquest procés en què per primer cop s’ha aplicat el dret internacional contra els crims de la Guerra Civil, va sol·licitar que es concretessin els participants de la mort de milers de barcelonins. Ara l’administració italiana ha respost al jutjat que ha identificat uns 40 oficials i sotsoficials, entre els quals hi ha el responsable del bombardeig de Granollers, a partir de la recerca feta a l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare. Els historiadors Edoardo Mastrorilli i Ramon Arnabat van ser els encarregats de submergir-se en aquest centre de documentació italià per dur a terme un informe pericial i van fer-ne milers de còpies. El valor d’aquests documents –que es podran consultar a l’Arxiu de la Ciutat de la Justícia de Barcelona un cop es tanqui la causa– és que fins ara el Ministeri de Justícia italià sols havia facilitat els atestats dels fets succeïts, mentre que a l’Ufficio hi ha la fitxa personal dels militars.

La fitxa de Lamanna indica que va morir el 3 de juliol del 1966, i que va ser enviat a la “missió especial d’ultramar” del 12 de gener del 1938 al 24 d’agost del 1938, “computada a la guerra d’Espanya 1936-1939”. I s’afegeix la llista de condecoracions rebudes per haver matat civils: “Creu al Mèrit de la Guerra per la Campanya d’Espanya 1938; medalla commemorativa de la campanya d’Espanya 1938; Creu de Guerra Espanyola 1938 (concedida per Franco); medalla d’argent al valor militar per haver comandat el grup Cel d’Espanya 1938; medalla de la campanya espanyola per l’operació militar 1939, i medalla militar col·lectiva espanyola a l’Aviació Legionària per l’operació el 1939.”

Cap govern italià ha demanat perdó per aquests crims ni la Generalitat ha inclòs aquests fets en la vigorosa acció que manté ara per recuperar la memòria històrica. En el 80è aniversari del bombardeig de Granollers, l’Ajuntament va posar unes rajoles en els espais de la ciutat afectats i en recordança de les víctimes. L’Ajuntament de Barcelona ha de decidir ara què farà amb la causa penal esgotada, mentre el jutjat acaba la traducció de les fitxes dels aviadors rebudes. Una opció seria reclamar la retirada de les condecoracions, almenys les espanyoles, a tots aquests aviadors feixistes, que es podria fer a través d’un procediment contenciós. Més agosarat seria presentar una querella per prevaricació contra el jutge italià Flavio Monteleone per endarrerir la causa, com demostra l’expedient judicial.