Societat

ENRIC PUIGGRÒS

Delegat dels Jesuïtes a Catalunya

“Sant Ignasi ha estat un do per al món i per a l’Església”

Celebrem el 500 aniversari del procés de conversió de sant Ignasi, que va començar amb una ferida de guerra
Els jesuïtes tenim una mena d’ADN que jo anomenaria audàcia, una espècie d’invitació a ‘pensar en gran’

El 20 de maig del 1521 el noble i guerrer Íñigo López de Oñaz y Loiola va resultar ferit en una batalla. La ferida va canviar la manera de veure la vida de qui seria sant Ignasi, que va decidir deixar les armes i peregrinar a Terra Santa en el que seria una experiència transcendental. Va ser de camí cap a Jerusalem que va passar per Barcelona, Montserrat –on va deixar l’espasa als peus de la Mare de Déu i el vestit de cavaller i el va substituir per una tela de sac, símbol del pelegrí– i Manresa, on naixerien els seus exercicis espirituals i, per tant, l’anomenada “espiritualitat ignasiana”. Aquest 20 de maig va fer 500 anys d’aquella ferida, i va ser la data escollida per la Companyia de Jesús de tot el món per donar el tret de sortida a Ignatius500, l’Any Ignasià, que a casa nostra podria culminar amb una visita a Catalunya del papa Francesc.

No està confirmada, oi, la visita del papa?
No, no hi ha res, però sí que sabem que té moltes ganes de venir perquè a Manresa no hi ha estat mai. El papa acaba de passar per una operació delicada, i ara mateix no se sap quins viatges té previst fer... Però ens consta que sor Lucía Caram l’està pressionant perquè vingui i ja li ha enviat el llibre Manresa Ignasiana. 500 anys. Sant Ignasi i els jesuïtes, de Francesc Riera , que va ser superior del santuari de la Cova de Manresa. Ja ho veurem: estem a l’expectativa.
Els primers actes de l’Any Ignasià a Catalunya han estat la missa a Santa Maria del Mar el 30 de juliol i un acte a la Cova de Manresa, el dia 31, dia de Sant Ignasi
L’Eucaristia a Santa Maria del Mar va ser un acte solemne però molt entranyable en els que, bàsicament, la família ignasiana va celebrar que sant Ignasi ha estat un do pel món i per l’Església. Al santuari de la Cova de Manresa, l’endemà, a més de la celebració eucarística es van col·locar vuit peces de l’escultor eslovè Marko Rupnik, unes escenes bíbliques connectades amb els exercicis espirituals que ha deixat un conjunt molt bonic. No us enganyo si dic que ha quedat magnífic.
Què celebra exactament Ignatius500?
El 500 aniversari del procés de conversió de Sant Ignasi, que comença amb una ferida a Pamplona en una batalla, segueix a casa seva a Loiola, on passa del somni de ser cavaller a entregar la seva vida a Déu, i en tercer lloc el camí que es disposa a fer cap a Terra Santa per abandonar tot el que havia estat la seva vida als llocs on Jesús va donar la vida. En aquest camí per embarcar-se cap a Jerusalem, Ignasi va a Barcelona, que la troba tancada per la pesta; com que no es pot embarcar va a Montserrat, on fa una vetlla d’armes. Després, en comptes de tornar a Barcelona es queda set mesos en una cosa a les afores de Manresa. I Manresa és l’epicentre d’un tsunami interior, d’un itinerari espiritual que després, amb el temps, va anar consignant amb els exercicis espirituals.
Manresa i per defecte, Catalunya, és el lloc més important per als jesuïtes?
L’epicentre del món ignasià és un binomi, no podem dir que sigui només Manresa. És Manresa i és Loiola. No s’entén un lloc sense l’altre. Sant Ignasi convida a una mirada complexa de la realitat i, de fet, tots els llocs on va estar el marquen i són claus; també la seva presència a Barcelona. També el van marcar els llocs on no s’hi va quedar, com ara Jerusalem, perquè si s’hi hagués instal·lat, avui no existirien els jesuïtes... Ell hauria estat un pelegrí més i prou. El cas és que en no poder culminar aquest projecte a Jerusalem ell va continuar molts anys el seu pelegrinatge de formació. Es va posar a disposició del papa, i no és fins al 1540, quan ja ha anat a París i ha trobat seguidors, els seus companys, que s’aprova la creació de la Companyia de Jesús.
La Cova de Manresa és molt famosa. Exactament què s’hi fa?
El primer que cal dir és que hi pot tenir accés tothom qui vulgui. Què ve a buscar la gent que ve a Manresa? Una part de la gent ve a buscar el contacte amb la metodologia més pura dels exercicis espirituals. Estem parlant d’iniciats, gent que ja està familiaritzada amb un llenguatge. Però després hi ve un munt de gent que vol aprofundir una mica en la seva vida, trobar en aquesta dimensió interior aquesta realitat que anomenem, de forma misteriosa, Déu. Els cristians expressem el cristianisme com una possibilitat de relació personal amb Jesús. Molta gent busca la transcendència i no sap com fer-ho, i en aquest sentit Manresa vol respondre a aquest desig de trobar-se. Tot camí per trobar la voluntat de Déu en la pròpia vida és com sant Ignasi defineix els exercicis espirituals. Aquesta és la recerca i aquesta és la voluntat que els jesuïtes volem tenir en un lloc com Manresa; que tothom que vulgui venir pugui trobar la resposta.
Com són els exercicis espirituals?
Molta gent es pensa que per trobar la riquesa interior un s’ha d’esperar quiet que passi alguna cosa. No és això: hi ha una metodologia. Sant Ignasi va entendre que hi havia un ordre i una manera de fer que possibilita anar més a fons i més enllà en l’experiència espiritual. I quan parla d’ordre també fa referència a fer les coses en ordre. Ell, per exemple, va experimentar la importància de la higiene en la seva experiència espiritual i va concloure que també ens hem de cuidar de l’exterior per reforçar l’interior. El que la gent troba a Manresa, doncs, és una introducció a una experiència espiritual que inclou un mètode. Nosaltres, els especialistes, que fem sovint exercicis i ens hi hem especialitzat, els guiem. Fem de coach, com es diu ara.
Els jesuïtes, amb una estricta formació, heu arribat a tenir molt de poder.
Sí, és veritat. En la història de la Companyia de Jesús hi ha dos moments molt importants: el previ a la dissolució, al s. XVIII, i la Companyia posterior. En tot cas és veritat que tenim una espècie d’ADN que jo l’anomenaria audàcia. Un autor molt famós, Chris Lowney, va fer un llibre sobre el lideratge i l’estil dels jesuïtes i parla de l’heroïcitat: una experiència que arriba molt a fons, que és la identificació amb Jesús, que et du a no reservar-te. Lluís Espinalt parlava de “gastar la vida”, cremar les naus pel bé dels altres, sense límits, anant a totes. Jo crec que en l’experiència espiritual hi ha una certa invitació a la bogeria, de pensar “en gran”. “El monjo de Montserrat –deia sant Ignasi– és un boig per Crist.” Jo parlaria de dues coses: l’audàcia i el desapropiar-se, el saber que res ens pertany: Ad Majorem Dei Gloriam, AMDG, el nostre lema.
És el no tenir por?
Exacte. I veure que cada moment és nou i té noves oportunitats. I que res és nostre i que tot ho fem “a major glòria de Déu”, perquè quan d’alguna cosa ens n’enorgullim és quan s’espatlla.
Del papa es remarca molt que és jesuïta.
Jo crec que perquè ell té un interès afegit que és que parla amb el llenguatge de la gent. Aquest esforç del diàleg amb la cultura, de situar-se i parlar significativament amb terminologia no estranya amb tothom per apropar la gent a l’Evangeli, és molt jesuïta. Cada congregació té el seu carisma, l’esperit sant que ha inspirat el fundador o la fundadora a fer un treball que responia a les necessitats dels temps. La Companyia de Jesús no la caracteritza cap treball en concret; som un orde educatiu, sí, però també fem serveis socials, etc. En realitat el que ens caracteritza és la disponibilitat: el poder discórrer a tot el món i apropar-se a tothom com sigui amb l’objectiu de portar-li la bona notícia de Déu. És ADN de la Companyia entendre els altres i fer tots els esforços per adaptar-nos als llocs on anem i on som en cada moment.
Els jesuïtes esteu presents a tot el món. A Catalunya des de fa molts segles, i avui teniu un gran pes en el món educatiu.
Tenim quatre àmbits: educatiu, universitari, social i pastoral. Vuit escoles: concentrades bàsicament a l’àrea metropolitana de Barcelona i una a Lleida, l’Institut Químic de Sarrià i Esade, i Cristianisme i Justícia, entitat centrada en la reflexió teològica i social. També tenim una xarxa de sis entitats socials amb les quals acompanyem moltes persones en situació de vulnerabilitat, entre les quals tenim dos centres, a Badalona i Bellvitge, on fem atenció i suport a infants i famílies en risc. També impulsem una iniciativa d’hospitalitat en què treballem les migracions i els refugiats, i en el món de la pastoral tenim el centre d’espiritualitat de la Cova Sant Ignasi de Manresa, diverses comunitats i esglésies, el Casal Loiola, etc. Parlant d’educació, creiem en l’excel·lència i a detectar el talent més enllà de le condicions socials i que l’educació serveixi d’ascensor social.
Com moltes altres institucions religioses, en els jesuïtes hi ha molt d’espai per als laics. La falta de vocacions religioses també les noteu?
La veritat és que ara mateix som optimistes perquè justament aquest mes han entrat vuit persones al noviciat a l’Estat, quatre a Barcelona. Ara, això no amaga que en l’evolució dels darrers 25-30 anys hi ha hagut poques vocacions en comparació amb anys anteriors, que n’hi havia hagut moltes. Dit això, la formulació que fem a tot el món, no només aquí, és parlar del cos apostòlic, que són religiosos, sacerdots o germans, que viuen a les seves comunitats, que amb un conjunt de persones, moltes d’elles laiques, de forma conjunta duem a terme la missió de la Companyia. La família ignasiana duem a terme la missió vinculada a institucions i parlem d’una missió compartida, la de Jesús, que salva el món. No ens imaginem una Companyia de Jesús sense religiosos, tampoc sense laics i laiques. El que hem de fer és veure els signes dels temps i intentar organitzar-nos i respondre davant els escenaris que ens anem trobant. Actualment estem disminuint de nombre perquè estem en un procés de davallada numèrica absoluta, que afecta tots els ordes de tot el món.
Percebeu que les institucions relacionades amb l’Església encara aixequen reticències al nostre país?
Crec que a Catalunya tenim un problema social pel que fa al tracte del fet religiós. Hi ha una valoració despectiva, indiferent i fins i tot una certa minusvaloració que no ajuda a destacar el valor de la nostra feina i la nostra perspectiva. A vegades se’ns recorda el paper de l’Església durant el franquisme, per exemple, però és que molts de nosaltres ni havíem nascut! Crec que per a la societat és un empobriment que es vulgui posar darrere una cortina el món de les creences: hem de construir un món on la transcendència de les religions ens uneixi. També és veritat que les noves generacions cada vegada estan més desarrelades, la transmissió de l’espiritualitat cristiana no els ha arribat com ho havia fet en les generacions anteriors, i això és un problema de país. El nostre repte és arribar a la gent, perquè sens dubte l’allunyament de la gent del fet religiós ens fa perdre els orígens i la identitat.
Què ens queda encara per celebrar d’aquest Any Ignasià?
Es faran moltes coses, però així de gran envergadura n’hi ha quatre. El 12 de març celebrarem els 400 anys de la canonització de sant Ignasi i farem una Eucaristia a la Sagrada Família. D’altra banda, representants de la Companyia farem el Camí de Sant Ignasi, caminant de Loiola a Manresa. A Manresa, al juny, es farà un congrés sobre les noves maneres d’oferir els exercicis espirituals, i finalment, el 31 de juliol, es farà un acte solemne amb el tancament de la Porta del Jubileu del santuari de Manresa.

Ha començat l’Any Ignasià

Des del setembre del 2020 Enric Puiggròs (Barcelona, 1974) és el delegat dels jesuïtes a Catalunya, en substitució de Llorenç Puig. Va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1993, al noviciat de Saragossa, va ser ordenat sacerdot l’any 2006 i va fer els últims vots com a jesuïta el 2013. És llicenciat en història per la UB i en teologia fonamental sobre la pedagogia ignasiana per la Facultat de Teologia de Catalunya (ITF). Puiggròs va ser un dels amfitrions de les primeres celebracions que s’han fet a Catalunya de l’Any Ignasià: el 30 de juliol es va fer una missa a Santa Maria del Mar (on Ignasi de Loiola havia demanat almoina) presidida pel cardenal Omella i amb la presència de tots els bisbes catalans i del superior general de la Companyia de Jesús, el P. Arturo Sosa SJ. L’endemà la celebració es va traslladar a la Cova de Manresa, on es van inaugurar uns mosaics de Marko Rupnik i es va obrir la Porta del Jubileu del santuari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona