Societat

L’Anoia atrapa el visitant

Comarca de contrastos i matisos i una gran desconeguda, rutes, gorgs, castells i museus farceixen aquesta terra amable amb els visitants

Una terra de bellesa intensa que sedueix i atrapa. Diversitat i emoció, això és el que pot trobar-hi el viatger

L’Anoia és una comarca plena de contrastos i matisos i una gran desconeguda. L’Alta Anoia, altiplà de boires espesses dominat pel verd intens a la primavera i el groc dels cereals madurs a l’estiu; la conca d’Òdena, una gran depressió en forma circular de camps fèrtils i boscos frondosos, i, al sud, la Baixa Anoia, de clima mediterrani i veremes intenses. Una terra de bellesa aguda on els petits pobles, el patrimoni històric, la gastronomia i l’amabilitat de les persones formen una proposta que pot seduir a tothom. Podem començar pels castells aixecats quan era terra de frontera i que amb més de mil anys d’història continuen senyorejant la Pobla de Claramunt, Montbui, Piera –també es coneix com el castell de Jaume I–, Jorba, Queralt o Orpí, entre moltes altres sales i cases fortes que demostren no tan sols la saó històrica de la comarca sinó que aquesta era terra de conquesta assenyalada tant per les creus gòtiques que marquen els límits de parròquies i propietats com pels grans monestirs com el del priorat de Santa Maria o la basílica d’Igualada.

Diversitat i emoció, això és el que també hi pot trobar el visitant. Com la que es respira a la Fou de Tous, on boscos humits i molta aigua apareixen enmig del secà. El paisatge s’amoroseix a Santa Càndia, a Cabrera d’Anoia o a Copons, on els gorgs –com el del Nafre– i els saltants acompanyen les caminades i sempre podem vèncer la calor amb un bany en aigües netes i regalades. Si els dissabtes visitem Calaf hi trobarem el famós mercat glosat per Apel·les Mestres, però si hi anem entre setmana podrem gaudir de la magnificència de la plaça Major, que fa la competència a la de la Llacuna i la d’Igualada, espais porticats i propicis al dolce far niente.

Als que els agradi caminar, la comarca ofereix un seguit de rutes que van des del camí de les batalles de Prats de Rei o del Bruc a la que travessa les serres de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut, o la dels Camins de Paper centrada en Capellades, on es pot visitar el Museu Molí Paperer –encara funciona–, els molins de la Costa o l’Abric Romaní, un dels grans jaciments arqueològics del Principat, o descobrir els Esgavellats, un interessant paratge natural a tocar de Vilanova del Camí.

La pell d’Igualada

Cal Boyer, una fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX, i l’antiga adoberia de Cal Granotes acullen el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Es tracta d’un museu monogràfic de la pell, únic a la península Ibèrica i el tercer d’Europa, on es pot descobrir tot el procés d’adobat i fabricació de les pells i tota la maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació relacionada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Exèrcit porta a la fiscalia el sorteig d’una prostituta entre militars de la caserna del Bruc

Barcelona

Optimisme de les estacions d’esquí en el pont de la Puríssima

Rialp
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de pluja

Barcelona
SALVADOR CLARET
COL·LECCIONISTA I HISTORIADOR DE L’AUTOMÒBIL

“A l’afició pel vehicle antic li sobra nostàlgia”

SILS
XARXA FERROVIÀRIA
accident

Nou xoc a l’R4 de rodalies

barcelona

La PAH insta a frenar a Girona el desnonament de tot un bloc

GIRONA

Els bicibusos comencen a fer-se un lloc a les ciutats

GIRONA

La migració fa créixer la població en 7.951 habitants

barcelona
Societat

Només hi falta la neu

SANT MEDIR