L’ús de videoconferències als jutjats s’estanca en el 31%

La pandèmia, tot i la seva gravetat, va provocar un salt cap al segle XXI de l’administració de Justícia, sempre a la cua en inversions i amb reticències de certs juristes davant l’obligat compliment de garanties processals. El Ministeri de Justícia va aturar els jutjats quatre mesos, del març al juny del 2020, menys en casos essencials, com els procediments amb detinguts. L’ús de les videoconferències, des de comissaria, hospitals, presons i l’institut forense als jutjats, i també les connexions dels professionals des de casa, van salvar una situació inèdita. Els jutjats catalans han realitzat 81.928 videoconferències –des de judicis a declaracions puntuals– del gener del 2020 fins a mitjans d’aquest mes de març, segons informa el Departament de Justícia.

Abans de la pandèmia l’ús telemàtic als jutjats era d’entre el 2 i el 16% de la seva capacitat i amb la crisi sanitària va arribar en alguns casos a superar el 50%. El Departament de Justícia vol que aquest ús no s’estanqui i ara treballarà amb la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impulsar-lo.

“La Covid-19 ha estat una sacsejada per a tothom, no estàvem preparats, però a Catalunya partíem d’una situació favorable, ja que abans de la pandèmia totes les 447 sales de vistes dels jutjats ja podien usar videoconferències, l’Arconte”, explica la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia, Montserrat Muñoz. Amb la pandèmia, a finals de març del 2020 –hi afegeix– es contracten línies Cisco Webex (sistema que s’ha adoptat a tot l’Estat), que després de comprovar la seva seguretat permet connectar-se des de qualsevol lloc, com ara tauletes o mòbils, i també amb més d’una persona alhora. Són 447 línies Webex, catorze amb els hospitals, també a prop de 200 sales multiusos, i a les comissaries. Paral·lelament, es va fer formació per usar les noves tecnologies a uns 2.000 funcionaris i també a jutges.

El juliol passat va ser el primer mes que ja va funcionar el sistema Webex i es van demanar 1.950 videoconferències, unes 70 al dia, es detalla. El mes d’agost, fet hàbil de manera excepcional les tres darreres setmanes, és “irrellevant”, segons Muñoz, ja que de les 588 vistes programades, al final només se’n van fer 78. El treball voluntari a les tardes per recuperar l’aturada tampoc reporta un volum telemàtic.

El setembre passat, restablert el funcionament dels jutjats amb l’ordre estatal de fer preferent l’ús telemàtic, a Catalunya es van realitzar 17.154 vistes, de les quals 5.241 (31%) van ser de forma telemàtica. En concret, el 57% pel sistema convencional i el 43% pel nou, el Webex. Pel que fa al territori, els jutjats de Tarragona i Terres de l’Ebre són els que més han usat les videoconferències, situant-se per sobre del 50%; els segueixen els de Lleida (40%) i Girona (37%), mentre que als jutjats de Barcelona — on hi ha el 75% dels òrgans judicials de Catalunya— se’n fa un ús del 23% i a la demarcació de Barcelona, d’un 27%.

“Ha estat una ràpida adopció i doblem l’ús telemàtic d’abans de la pandèmia”, afirma Muñoz, tot i afegeix que “cal aprofitar la inversió feta” —només 130.000 euros en les línies Webex—, que l’ús telemàtic “es refermi” i augmenti per sobre del 50%, com ara les declaracions de forenses. “Facilitem aquest servei públic que és la Justícia al ciutadà i, alhora, millorem el medi ambient, ja que s’eviten desplaçaments”, clou Muñoz.