Set de cada deu infants catalans se senten molt feliços amb la seva vida
Un estudi de la UdG també conclou que gairebé el 40% dels nens d’entre 10 i 12 anys se senten estressats
Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) indica que set de cada deu infants són feliços amb la seva vida. Es tracta d’una de les principals conclusions de l’informe Children’s Worlds elaborat per un equip de recerca de la UdG que ha entrevistat 6.626 nens d’entre vuit i dotze anys d’arreu de Catalunya. Aquest informe català forma part d’un projecte internacional en què s’analitzen les dades de 128.000 infants de 35 països del món. Els catalans de vuit anys són els tercers més feliços d’entre 20 països mentre que els adolescents de dotze ocupen el setè lloc sobre una base de 30 països. Per altra banda un 39% dels enquestats d’entre deu i dotze ha assegurat que se senten estressats i gairebé la meitat no estan contents a l’escola.
Un dels motius que provocaria aquest estrès és la “pressió” que senten els infants i joves per part de les famílies per treure bones notes. La investigadora responsable de l’estudi a la UdG, Mònica González-Carrasco, ha detallat que “són molt conscients que les famílies tenen unes expectatives molt altes” sobre el seu rendiment acadèmic.
Un altre dels motius que podria provocar aquest estrès és la “falta de disposició de temps” que tenen els infants. L’estat espanyol és un dels països europeus amb més hores lectives i que més deures posa. Això podria generar una “sobrecàrrega” amb una “quantitat de temps important” als infants, tal com ha destacat González-Carrasco. A aquest fet també cal afegir que alguns d’ells fan moltes extraescolars. “Hi ha moltes hores fixades amb activitats que ells no han pogut triar”, ha afegit la investigadora.
Insatisfets pel seu cos
Sobre l’aspecte físic, l’estudi remarca que tres de cada deu infants i joves no se senten satisfets amb el seu cos. Aquesta sensació augmenta a mesura que es fan grans. D’aquesta manera, la xifra entre nens i nenes de vuit anys satisfets amb el seu cos és més elevada que en el cas dels adolescents de dotze.
L’estudi, però, indica que aquesta pressió per “estar prims i ser guapos” abans requeia sobretot entre les nenes per la pressió social. Ara, aquesta diferència entre sexes s’ha reduït i cada vegada hi ha més nois que també se senten insatisfets pel seu aspecte físics per no respondre als cànons de bellesa.
Millorar la vida escolar
Un 66,4% dels infants de vuit anys mostren la màxima satisfacció a l’escola, una xifra que cau al 54,8% en el cas d’entre els de 10 i 12 anys. Segona Mònica González-Carrasco, “l’àmbit educatiu és el que surt més mal parat” en l’estudi. Aquesta insatisfacció podria ser per diversos motius, però un d’ells és que “calen més accions per prevenir casos de ‘bullying’. De fet, el 54% dels nens que han participat en l’estudi han patit insults, un 37% creuen que se’ls ha deixat de costat i un 27,6% afirmen que, almenys en una ocasió, han estat agredits per altres companys d’escola.
Molt contents a casa
Pel que fa a l’àmbit familiar, vuit de cada deu enquestats estan molt satisfets amb la relació que hi ha amb la seva família. La majora d’ells creuen que la família es preocupa per ells i que els ajudarien a superar algun problema. També valoren positivament que s’ho passen bé i se senten segurs en aquest àmbit. Tot i així, demanen que els progenitors els escoltin més i que puguin prendre més decisions.
L’estudi ha recollit 6.626 respostes d’infants catalans de vuit, deu i dotze anys. La recollida de dades es va fer durant el curs 2018-2019 –per tant, abans de la crisi sociosanitària causada per la pandèmia de la covid-19– a partir d’un mètode de mostreig basat en els centres educatius. S’hi han inclòs 61 escoles de primària i 48 centres de secundària de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i s’ha tingut en compte el context territorial (rural, semiurbà o urbà) i el tipus de centre (públic, concertat o privat).
L’informe català inclòs en l’informa Children’s Worlds l’ha fet per l’Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) de la Universitat de Girona (UdG).
