Societat

Descrites a Catalunya més de 200 petjades fòssils de les faunes que van precedir els dinosaures

A Olesa de Montserrat s’ha trobat una petjada d’un arcosaure que vivia fa uns 240 milions d’anys

Investigadors han descrit 219 petjades fòssils a Catalunya de les faunes que van precedir els dinosaures. Així ho rebel·len dos articles publicats per personal investigador vinculat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que descriuen petjades de vertebrats tetràpodes i invertebrats artròpodes que van viure al territori de l’actual Catalunya fa uns 240 milions d’anys. Entre les restes descrites destaca la petjada de Puigventós, a Olesa de Montserrat, ja que està extraordinàriament ben conservada. Aquesta és el resultat d’una troballa fortuïta d’una excursionista en una roca el 7 d’abril del 2016. En aquesta petjada s’observen perfectament les urpes i el relleu de la pell.

La icnita de Puigventós va resultar ser una impressió del peu esquerre d’un arcosaure, un grup primitiu de rèptils que assolien mides considerablement grans i que es consideren avantpassats dels dinosaures i cocodrils. Aquesta petjada correspon al Triàsic Mitjà (fa uns 240 milions d’anys) i és una de les més ben preservades de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la península Ibèrica.

A més, s’han descrit dues altres noves localitats amb petjades de tetràpodes: Penya Rubí, al terme municipal de Vallirana (Baix Llobregat) i Montmany, a Figaró-Montmany (Vallès Oriental). Aquestes s’afegeixen a les dues úniques que es coneixien fins ara i enriqueixen el registre i biodiversitat de la unitat geològica on es troben, coneguda com les fàcies Muschelkalk mitjà, que es distribueix al llarg de les serralades prelitoral i litoral catalanes.

L’investigador del ‘Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart (Alemanya)’ i associat a l’ICP Eudald Mujal ha explicat que durant el Triàsic l’aspecte del litoral català era molt diferent a l’actual. Això fa que gran part de la fauna que hi vivia no tingui representació actual.

La recerca duta a terme sobre els rastres que els animals van deixar sobre el sediment posen de relleu el registre fòssil català d’aquest període. S’han identificat nou formes diferents de petjades que corresponen a petits teràpsids (precursors dels mamífers), possibles grans amfibis i/o precursors de les tortugues, petits rèptils lepidosauromorfs i/o arcosauromorfs, i grans rèptils arcosaures, com és el cas de la icnita de Puigventós.

D’altra banda, recentment s’ha publicat un altre article que descriu el rastre d’un xifosur -un representant del que avui dia són els crancs de ferradura o cassola de les Moluques- en un d’aquests jaciments. És l’evidència més antiga d’aquest grup al sistema litoral català. Aquests invertebrats amb aspecte de cranc estan més emparentats amb les aranyes que amb els crustacis. La presència d’aquest rastre constata que, durant el Triàsic, aquests ambients costaners eren plens de vida. Les icnites van ser identificades al jaciment de Penya Rubí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Indicadors en descens però, de nou, lleu increment d’ingressats

Barcelona

L’escola Vedruna de Girona denuncia pintades al centre i la destrossa de l’espai que tenen a Temps de Flors

Girona

Mor el conductor d’un turisme en un xoc frontal a la C-16 a Barcelona

Barcelona

Pandèmia tabú

Barcelona

“Estem preparats perquè la gent viatgi de nou”

Barcelona

Un cinturó verd protegirà una escola de la pol·lució

barcelona

La campanya de la fruita fa aflorar sensellarisme ocult

SANTPERE PESCADOR
Taquicàrdia i pànic a sortir al carrer
Agorafòbia

Taquicàrdia i pànic a sortir al carrer

barcelona
Esquizofrènia

Més ansietat i obsessions

barcelona