El tercer sector reclama la gestió d’habitatge social
El parc existent a Catalunya actualment és d’un 1,6% respecte del 13% de Finlàndia, el 23% d’Escòcia o el 24% d’Àustria
Les entitats socials entenen que revertir aquesta realitat és un “repte de país”
Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3, creada per la Taula del Tercer Sector Social l’any 2015 per gestionar habitatges socials, va reclamar a les administracions que tinguin en compta les entitats socials a l’hora de dissenyar l’estratègia de futur necessària per posar fi al dèficit d’habitatge històric que afecta Catalunya, amb una oferta d’un 1,6% del total del parc, quan la mitjana europea se situa al voltant del 15%.
Trilla va fer aquestes declaracions durant la primera jornada d’un nou cicle sobre l’Europa social organitzat per la Taula del Tercer Sector i el Diplocat, en col·laboració amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés. El dret a l’habitatge social va ser el tema d’aquesta primera trobada en què van participar experts de Finlàndia, Escòcia i Àustria i en concret de l’Ajuntament de Viena, un model en què es vol emmirallar Catalunya i on l’oferta arriba al 24% i en què més d’un 60% de les famílies viuen en habitatges públics socials.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, que va inaugurar el debat, va explicar que abans de la pandèmia “ja hi havia un milió de persones en exclusió residencial només a l’entorn de Barcelona” i, segons un estudi de Cohabitat, d’aquí a 15 anys “315.000 famílies necessitaran un habitatge social”.
En vista d’aquesta realitat, les entitats reclamen a les administracions polítiques inversores i també fiscals que afrontin el que consideren un dels principals “reptes de país”, en paraules de Trilla, que va demanar que no s’exclogui ningú a l’hora de dissenyar el futur i “es pensi també en polítiques de concertació. Cal arribar a acords amb els privats, no contra els privats”.
Per la seva part, el gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, va recordar que l’Estat espanyol està entre els cinc països, juntament amb Grècia, Bulgària, Romania i Hongria, on els ciutadans suporten més sobrecàrrega, perquè destinen més d’un 40% dels seus ingressos a pagar el seu habitatge.
Segons Burón, un cop superada la crisi de la Covid es presentarà “una oportunitat històrica que no es pot desaprofitar” perquè Europa ha entès que l’ajut a l’habitatge ha de ser un dels “vectors de la recuperació” i prepara ajuts que caldrà aprofitar.
Burón també va insistir a dir que caldrà una col·laboració publicoprivada per fer créixer un parc tan precari. Ara bé, va alertar que “no serà ràpid ni fàcil” perquè “un retard de dècades només es pot recuperar en dècades”. I que mentrestant caldrà respondre a “l’augment de la demanda de lloguer, l’impagament de lloguers i l’onada de desnonaments”.
