Societat

Més rescats dels bombers per l’augment del turisme de km 0

En els darrers dos mesos i mig, el cos ha fet 522 serveis, un 23% més en relació amb el mateix període de l’any passat

Relliscades i actituds imprudents, causes principals dels accidents

El cop provocat per la pandèmia ha fet modificar les vacances de molts catalans, que han acabat apostant pel turisme de proximitat. Això ha incrementat l’afluència de visitants en zones de muntanya i, de retruc, el nombre de rescats en els últims dos mesos i mig, segons va informar ahir l’Agència Catalana de Notícies (ACN). En aquest temps, a Catalunya els bombers han fet 522 serveis (156 al juny, 208 al juliol i 158 els primers quinze dies d’agost). Un increment del 23% respecte al mateix període de l’any passat i que també ha capgirat una tendència a la baixa provocada pel confinament durant els mesos d’abril i maig.

El sergent del Grup d’Actuacions Especials (Grae) del cos de bombers, Alfons Esterlich, vincula l’augment del nombre de serveis a la decisió de moltes famílies de passar les vacances a Catalunya. Esterlich adverteix que encara hi ha un gros important de persones que van mal equipades a la muntanya, on es produeixen la majoria dels rescats. I destaca l’increment que hi ha hagut especialment en rius i gorgues d’arreu del país. Els motius dels accidents solen estar relacionats amb relliscades en roques o amb imprudències com ara saltar a l’aigua sense calcular-ne la profunditat. En aquests espais, s’ha passat de 21 actuacions l’any passat a 55 aquest 2020. La muntanya i els camins de ronda també són llocs habituals on ha d’actuar el Grae. Esterlich explica que encara ara es troben amb persones que no van prou ben equipades en zones complicades. “Els camins de ronda poden ser planers o poden tenir molta roca i desnivell. No s’hi pot anar amb unes xancletes”, remarca.

Un 25%, a Girona

Una dada a destacar és que gairebé una quarta part dels rescats que s’han fet des de principis d’any a Catalunya (223 de 898) han tingut lloc a les comarques de Girona. El Baix Empordà ha estat la comarca on més han hagut d’actuar els bombers. En total, s’hi han fet 51 serveis, la majoria en poblacions costaneres com ara Palamós i Begur, amb molts camins de ronda. També destaca el nombre de rescats al Ripollès, on se n’han fet 49. La majoria, localitzats en zones molt freqüentades per amants de la muntanya com ara Queralbs, on n’hi ha hagut deu, i Setcases, amb dotze.

No obstant això, i com és habitual, Naut Aran (Lleida) ha estat la localitat que fins avui ha registrat més rescats, 31. També destaca Matadepera, que ja n’acumula 21 i contribueix a fer del Vallès Occidental la comarca amb més serveis dels bombers (70).

LA FRASE

Els camins de ronda poden ser planers o tenir molta roca i desnivell. No s’hi pot anar amb xancletes
Alfons Esterlich
sergent del grae dels bombers

LA XIFRA

522
serveis
ha dut a terme el Grup d’Actuacions Especials del cos de bombers en els últims dos mesos i mig.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més inestabilitat a la vista

Barcelona
Infraestructures

L’aeroport del Prat, en plena activitat d’agost

El Prat de Llobregat
medi ambient

Es manté l’alerta de l’Inuncat per la previsió de pluges intenses a la Catalunya Central i al nord-est del país

barcelona
universitats

La UB torna a situar-se entre les 200 millors universitats del món

barcelona
incendis forestals

Detingut i empresonat el presumpte autor de nou incendis al Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat
medi ambient

La posidònia, amenaçada pels fondejos dels vaixells en zones protegides

alacant

La lucidesa del somni i la perfecció tècnica en la pintura

Decauen una part de les restriccions per evitar focs

BARCELONA
SEGIMON ROVIRA
President de l'Asssociació Club Català de Naturisme

“El nudista té més respecte al tèxtil que el tèxtil al nudista”

Mont-ras