Més envasos i andròmines durant la pandèmia
La davallada de l’activitat i el confinament fan variar el tipus de residus que generem
La gent ha aprofitat per desempallegar-se d’objectes que tenia a casa
Amb la pandèmia ha sorgit el nou incivisme de guants llençats a terra
La generació i gestió dels residus s’ha alterat notablement arran de l’alarma sanitària. D’una banda, les quantitats recollides en empreses i establiments comercials durant aquest temps de restricció de les activitats han davallat molt, com era previsible, mentre que segons quines fraccions domèstiques s’han incrementat coincidint amb el confinament. I d’altra banda, l’incivisme s’està deixant veure més que mai en forma de trastos abandonats a les zones de contenidors i –això és un element nou– guants d’un sol ús –també mascaretes, però menys– llençats a la via pública, principalment a la vora de supermercats. A més, s’estan netejant més sovint els contenidors dels carrers i els residus procedents dels hospitals han augmentat i s’ha hagut de reforçar el servei de recollida i incineració.
Més envasos
En el primer mes de confinament (de mitjans de març a mitjans d’abril), la quantitat d’escombraries generada a Catalunya ha baixat prop d’un 17%, i si ens fixem només en la selectiva, el descens ha estat del 20%. Totes les fraccions han experimentat una davallada, en especial la de paper i cartró (molt vinculada a empreses i comerços), però també la del vidre i l’orgànica (a causa del tancament de bars i restaurants). L’única fracció amb més presència als contenidors aquest mes ha estat la d’envasos (un 14% més), una variació que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) atribueix a un major consum a les llars.
En l’àmbit local
A tall d’exemple dels registres comarcals, podem veure les xifres del Pla de l’Estany. No encaixen del tot amb les generals de Catalunya perquè es refereixen al març (i el confinament no va començar fins a mitjans de mes). No obstant això, ja s’hi intueix una tendència cap al model explicat per l’ARC. En total, les entrades a l’abocador van augmentar un 9% a causa, en part, dels increments de les fraccions de rebuig i orgànica domèstics (14% i 10%, respectivament) o d’envasos (11%). En canvi, va baixar el rebuig comercial (12%).
A Olot, les dades de març indiquen un increment del 9% de la recollida d’envasos, vidre i orgànica, un fet que es relaciona directament amb el confinament. En canvi, el paper i el cartró –més vinculats a les empreses i comerços– van caure un 24%. En opinió del regidor Aniol Sellabona, l’increment d’envasos és fruit principalment de la compra massiva que els primers dies es va fer de productes envasats. Significativament, durant la segona quinzena de març (en ple confinament), a Olot la recollida de resta domèstica va augmentar un 8%. En aquesta ciutat, el global de deixalles del març va augmentar un 3% en relació amb el març de l’any anterior i se’n van recollir 1.030 tones.
Andròmines
Probablement perquè la primera activitat que van emprendre en moltes llars va ser fer neteja, a l’inici del confinament es va generalitzar l’aparició de restes de mobles, matalassos i altres materials voluminosos a les zones de contenidors. Jordi Burch, conseller de Medi Ambient del Pla de l’Estany (un territori que pot servir d’exemple del que passa arreu de la demarcació), explica que aquesta forma d’incivisme s’ha produït malgrat que s’ha seguit portant la deixalleria mòbil a les zones on es reclamava. “Però no donàvem l’abast”, admet. Al mes de març, la recollida de trastos al carrer va augmentar un 59% en aquesta comarca. Una impressió similar es té a Olot, on els primers dies de confinament es van detectar voluminosos en àrees de contenidors, explica el regidor Aniol Sellabona.
Hi ha hagut municipis, com ara Porqueres, on han deixat oberta durant unes hores al dia la petita deixalleria del costat de la plaça Major, que força veïns han fet servir mentre la deixalleria comarcal estava tancada. La setmana passada, la majoria d’aquests recintes es van reobrir, després que la Generalitat donés permís per obrir-los.
LES XIFRES
Precaucions addicionals a l’hora de fer la recollida
R. Estéban
El sistema de recollida selectiva porta a porta, que alguns municipis ja apliquen des de fa un temps, s’ha hagut d’adaptar a les circumstàncies perquè comporta el contacte dels empleats amb molts recipients i, per tant, més risc de contagis. Per tal de minimitzar-ho, la Generalitat va establir una normativa per a les llars on hi hagi algun pacient de Covid-19. Els habitants d’aquests domicilis han de fer-ho saber a l’Ajuntament, per tal que els empleats de la recollida de les escombraries estiguin més alerta. La gent de la casa, en aquests casos, ha de seguir un procés diferenciat que consisteix, essencialment, a no separar sinó acumular tots els residus generats pel malalt –siguin de la fracció que siguin–, més el material que han fet servir els cuidadors, en una sola bossa, la qual s’introduirà a la bossa de la fracció resta de la casa.
A Porqueres –un dels municipis pioners del porta a porta a la demarcació de Girona– fins ara han hagut d’aplicar aquest sistema tan sols en tres llars. La xifra, però, no encaixa amb la d’afectats pel coronavirus que, segons el Departament de Salut, hi ha en aquest municipi i que serien uns quants més, segons el regidor Jordi Burch.
Desinfecció
A banda de la feina de la recollida, la gestió dels residus ha experimentat novetats quant a logística. Al Consell Comarcal de la Selva, per exemple, expliquen que, a banda de dotar de material de protecció personal els empleats, desinfecten cada dia els vehicles de recollida i han augmentat la periodicitat de la neteja i desinfecció dels contenidors. Tots els ajuntaments estan augmentant de manera especial la neteja de les àrees de contenidors, així com dels espais públics més transitats o especialment sensibles, com són els mercats setmanals i la rodalia dels centres sanitaris.
