La marea lila no descansa en diumenge
Milers de dones –i també homes– secunden les protestes i actes centrals en la jornada del 8-M a la demarcació
Les marxes de Girona, un clam pels drets femenins i contra els abusos masclistes
-
La marxa del vespre, convocada per la Coordinadora Feminista i Anticapitalista a Girona. JOAN SABATER. -
La jornada reivindicativa del matí a Girona, a la plaça Independència JOAN SABATER. -
La ruta per indústries on havien treballat centenars de dones, a la Bisbal GRUP DE DONES DE LA BISBAL. -
estrena de la plaça Isabel-Clara Simó, a Figueres AJ. FIGUERES. -
Les compreses que Sumem Banyoles va enganxar pel municipi, amb lemes reivindicatius SUMEM BANYOLES.
Milers de dones, protagonistes de la jornada, però també força homes, van sortir ahir als carrers de la demarcació per reivindicar les lluites feministes o mostrar el suport a la seva legitimitat. El 8-M, aquest cop dominical i amb una vaga menys palesa en comerços i empreses en ser jornada festiva, va resistir el pols al carrer. A Girona, més de 5.000 persones –segons el cos de Mossos d’Esquadra– van tenyir de lila el centre de la ciutat a la tarda, en una manifestació que va arrencar a la plaça U d’Octubre del 2017. Convocades per la Coordinadora Feminista i Anticapitalista, que va agrair el suport rebut. Els homes que van assistir a la protesta –per indicació de les organitzadores– es van situar al darrere de la marxa, per cedir el protagonisme a les dones.
“Sola i borratxa, vull poder arribar a casa”, “Si ens toquen a una, responem totes” o “visca, visca, visca la lluita feminista”, van ser alguns dels lemes que van ressonar pels carrers en la marxa, i també prèviament al matí. Núria Bazaga, portaveu de la coordinadora, refermava que continuen defensant “una cosa tan bàsica com la igualtat amb els homes”, i lamentava, en declaracions a l’ACN, les condicions en què han de treballar moltes dones: “En situació gairebé d’esclavatge, i en molts casos es veuen obligades a tenir relacions sexuals”, acusava. Una situació que, segons la Coordinadora Feminista, pateixen especialment les dones immigrants.
La jornada havia arrencat a Girona, al matí, a la plaça Independència, amb l’altra concentració convocada per la Plataforma Feminista de Girona, que va aplegar més d’un miler de persones. Van dibuixar un altar pel moviment al terra de la plaça, abans d’unir centenars de dones per meditar sobre les lluites de les darreres dècades i les que han de continuar. Al migdia, la manifestació va arrencar amb un record a l’exconsellera empresonada Dolors Bassa, per part de la seva germana Montse.
La diputada republicana va començar a llegir un manifest que es va completar per etapes, però que partia del rebuig a les agressions masclistes, amb quatre dones “assassinades” a Catalunya des de començament d’any, un 19% més d’agressions sexuals denunciades el 2019 –dues cada tres dies, amb penetració– i un 17% més de casos de violència, amb més de 3.000 denúncies l’any passat.
Al llarg del recorregut, la marxa es va aturar davant de la Subdelegació del Govern espanyol, per detallar dèficits en matèria de treball i pensions –des de les “bretxes” en sous i subsidis, fins a l’aplicació de plans i protocols d’igualtat i contra l’assetjament a la feina, a més de la regularització de les treballadores domèstiques i més ajuts per a la cura d’infants i persones dependents.
Davant la delegació de la Generalitat, les consignes van instar a una reforma del sistema educatiu, per erradicar rols i estereotips des de la llar d’infants, fomentar l’accés de dones a carreres de ciències, i reclamar la inclusió de referents femenins en matèries monopolitzades per noms d’homes. També van mostrar el rebuig a propostes “de les dretes espanyoles”, el PP, Ciutadans i Vox, i específicament l’oposició al PIN parental. Finalment, a la plaça del Vi, van insistir en la necessitat que es valorin les tasques de cures de fills i familiars, tot denunciant les “dobles jornades” que moltes dones han de fer cada dia compaginant les atencions i les tasques laborals.
Lluita descentralitzada
Al marge de les manifestacions multitudinàries, desenes d’accions de més petit format i descentralitzades arreu del territori. Hi va haver feminització de nomenclàtors, a Figueres i Tossa. A la capital de l’Alt Empordà, l’alcaldessa, Agnès Lladó, va encapçalar l’estrena de la nova plaça d’Isabel-Clara Simó, a l’espai central del parc Bosc. I a Tossa, al matí, van ampliar la informació sobre l’escriptora Caterina Albert al carrer que du per nom el seu pseudònim masculí, Víctor Català, que va adoptar a inicis del segle XX per estalviar-se retrets a l’obra.
A la Bisbal, 400 persones es van congregar a l’acte central al Mundial, i bona part van prosseguir durant la ruta que el Grup de Dones del municipi va organitzar per reconèixer la tasca de les bisbalenques que van treballar en les diverses fàbriques que al segle passat funcionaven a la població, de suro, punt i confeccions, ceràmica o galetes, i un homenatge final a la metgessa homeòpata Carmen Suñén, lluitadora feminista.
Compreses a Banyoles
Riudellots, amb la lectura d’un manifest i tallers contra la violència de gènere; Llagostera, amb la representació d’El violador ets tu a la plaça Catalunya, i Calonge, amb una marxa per la igualtat amb 200 persones, va tancar el matí amb la lectura del manifest, a càrrec de Montse Molla, en una plaça Major amb davantals penjats com els que durant la setmana han exhibit les llars on homes i dones comparteixen feines domèstiques.
