Societat

RICARD PRAT

«Hi ha massa burocràcia»

Aquest mestre veterà, que ha estat mitja vida en una escola rural, considera que el sistema educatiu ha guanyat en organització però en canvi perd consistència en capacitat de formació

Amb 31 anys que fa que és director de l'escola de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls), Ricard Prat és dels mestres rurals més veterans. A les seves aules hi ha 44 alumnes i hi treballen quatre mestres. Ell mateix elabora el material didàctic dels dotze alumnes dels quals és tutor.

–Vostè exercia en un centre gran, en una ciutat, i en un moment determinat va decidir anar a ensenyar a Sant Esteve. Per què?
–«Vaig estar treballant als Maristes de Girona. Després de guanyar les oposicions vaig anar a l'escola Santaló de Salt. Com que sóc molt inquiet, vaig voler provar d'ensenyar en una escola rural. Vaig demanar venir a Sant Esteve i m'ho van concedir. En principi, tenia la intenció de passar-hi vuit anys, és a dir, cobrir tota una fornada d'alumnes...»
–I ja han passat més de tres dècades.
–«Sí, però ara ja començo a estar una mica decebut de com està girant l'educació. Probablement, d'aquí a dos anys, quan en faci 60, plegaré.»
–Decebut?
–«Diré una frase de Sebastià Serrano: ‘Tot augment de complexitat automàticament implica un increment de fragilitat'.»
–Massa burocràcia?
–«Això mateix. Estem guanyant en organització, però des del meu punt de vista perdem en nivell formatiu. Tenim ordinadors, ens comuniquem via internet... La quantitat d'hores que he de destinar a tot això, a la burocràcia, o bé les faig després de classe o bé les he de robar de les hores de classe. Jo vaig venir aquí perquè a mi m'encanta treballar amb la mainada i si m'he de quedar fins a la una de la matinada preparant coses per a ells, ho faré. Però estar-me més hores aquí perquè hi ha un programa informàtic que no funciona...»
–Per ser mestre rural s'ha de tenir més vocació que si s'és mestre en una ciutat?
–«No, més vocació, no. A la ciutat també necessites vocació. Em refereixo que en una escola rural no en fas prou, dels horaris oficials. Has de parlar amb els pares perquè els has de conèixer; t'has d'implicar amb el poble; has de muntar activitats... Això vol dir que no has de ser funcionari, sinó que has d'estar més implicat que no pas en un altre tipus d'escola. No canviaria l'escola rural per res del món sempre i quan es tracti de dedicar hores en benefici de la formació de la mainada. Però en el moment que hi entra la burocràcia, m'hi sento perdut.»
–Creu que s'està posant en perill el model ideal?
–«Per mi, sí. Si tinguéssim un administratiu, estaríem a la glòria. Fins i tot si continuéssim sent quatre mestres amb vocació, en lloc de ser sis mestres, com serem l'any que ve. Ep, però si els mestres, en general, comencem a dir ‘vull tres hores lliures perquè la llei m'ho permet'... aleshores aquesta escola rural que jo m'imagino es converteix en una escola com les altres.»
–Aleshores, en el seu cas, la controvèrsia de la sisena hora no té massa sentit.
–«Fa 31 anys que la faig, la sisena hora. Quan vaig començar no en feia sis, en feia nou, i no hi havia cap problema.»
–M'imagino que a l'escola rural la implicació dels pares deu ser fonamental.
–«Sí, però una implicació entesa en el sentit de prestar ajuda quan la demanes: ‘Hem de fer una pista de bàsquet?, doncs entre tots la construïm', tal com hem fet aquí: ‘Necessito algú que faci classe de gimnàstica, i pam!, aquí el tens.' No necessitàvem cap AMPA, fèiem reunions quan convenia. Ara els pares volen implicar-se amb l'escola d'una altra manera.»
–Tot està massa reglamentat?
–«Ara hi ha una major complexitat. L'any que ve serem sis mestres. Serà molt difícil que sis mestres et segueixin en aquest model, si la seva idea és ser professional de l'ensenyament en lloc de ser mestre. Jo vaig decidir encaminar la meva vida a aquesta escola rural, deixar-hi hores i hores, i ho he fet amb gust.»
–Hi ha mala maror perquè segurament se suprimiran mestres itinerants. Com els afectarà, a vostès?
–«Nosaltres no estem a cap ZER, som una agrupació, junt amb l'escola d'Esponellà, però l'any vinent Educació ens traurà l'agrupació i serem independents. Aleshores, en lloc de quatre mestres fixos i tres itinerants compartits amb Esponellà serem sis mestres fixos. Amb nombre d'hores, el canvi serà positiu. En qüestió de professorat, sens dubte que hi sortim guanyant. A mi el que em preocupa és la complexitat: som més fràgils a nivell educatiu, tal com diu el professor Serrano.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
infraestructures

Renfe planta al Govern a una reunió excusant-se en les eleccions

barcelona
Societat

Mor Pere Torrents, veí de Torrelles de Foix

URBANISME

El 80% dels edificis del Camp de Tarragona no han passat inspeccions

TARRAGONA

La prescripció d’activitat social en lloc de fàrmacs s'inicia al CAP Valldoreix

SANT CUGAT DEL VALLÈS
URBANISME

Amics de la Rambla es queixa de les mancances de manteniment

BARCELONA
comissió europea

Astrazeneca demana la CE que retiri la seva vacuna contra la Covid-19

barcelona
societat

Identifiquen una nova forma genètica de l’Alzheimer

barcelona
societat

Prop de 700 aportacions ciutadanes per al futur parc de Prades

MONTBLANC
societat

Vaga a Nestlé Girona pel desbloqueig de la negociació del conveni col·lectiu

girona