Societat

Sóller, 1883 - Palma, 1959 //

Política i poeta

El compromís amb la cultura de Maria Mayol

FUNDADORA DEL FOMENT DE LA CULTURA DE LA DONA DE SÓLLER, UN ESPAI D’APRENENTATGE PER A ELLES, VA FREQÜENTAR EL GRUP DE POETES DE L’ESCOLA MALLORQUINA I VA SER LA PRIMERA DONA BALEAR A PRESENTAR-SE A UNES ELECCIONS.

Maria tenia moltes ganes d’escriure, però poc temps per dedicar-s’hi: “El temps se me’n va amb tantes ocupacions com m’he creades”, es justificava per carta a la seva mentora, la poeta Maria Antònia Salvà. No era una excusa: Mayol va ser la primera dona balear que es va presentar a unes eleccions i també va ser la fundadora del Foment de la Cultura de la Dona de Sóller, l’equivalent mallorquí de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular que Francesca Bonnemaison va crear a Barcelona. I tot plegat, durant els agitats i esperançadors anys vint i trenta del segle XX, cosa que li devia deixar poc espai i poca calma per dedicar-se a la creació literària.

EDUCACIÓ FRANCESA

Maria Mayol i Colom va néixer a Sóller el 1883, però va passar la infància i la joventut a Bordeus, on va estudiar llengua i literatura franceses. Quan la família va tornar a Mallorca, Maria va continuar els estudis fins a obtenir el títol oficial de pèrit mercantil a Palma i va entrar en contacte amb el grup de poetes de l’Escola Mallorquina. A més, va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació publicant-hi poemes propis i traduccions.

D’idees feministes, catòliques i progressistes, tenia claríssima la importància de l’accés a la formació i a la cultura de les dones, i va treballar activament per facilitar-ho. Va formar part de la secció local de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i amb Catalina Rotger hi va fundar una secció femenina en què va fer classes de llengua catalana. Aquell va ser l’embrió de la que seria una de les seves obres més importants: el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller. Va obrir les portes l’any 1926 i volia ser un espai on les dones poguessin accedir a la cultura gràcies als cursos, als actes i sobretot a la biblioteca.

EL SALT A LA POLÍTICA

Amb el temps va anar augmentant el seu compromís polític i ho va demostrar amb accions. D’aquesta manera, Mayol va participar en l’assemblea que va aprovar el projecte d’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931, i aquell mateix any va ser candidata a diputada. No va sortir-ne escollida, però va marcar una fita que la dreta més reaccionària no li va perdonar mai. Després de la victòria franquista es va exiliar a França, i quan va tornar ja no va tenir rellevància pública. Mayol va escriure sempre, tot i que mai no va poder veure publicada cap obra seva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Raül Balam
Xef del ‘Moments’ de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona (2 estrelles Michelin)

“El meu plat preferit és patata amb col i bacallà de Sant Pol”

Barcelona

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA