Aprenent del ‘Glòria’

Girona és una ciutat inundable, s’ha d’assumir que convivim amb aquest risc, i intentar minimitzar-lo i també els seus efectes, millorant sobretot les mesures preventives però també la gestió i la recuperació. Aquesta seria la conclusió principal de la taula rodona Glòria: aprenentatges d’un temporal, organitzada ahir al vespre per Guanyem al Centre Cívic Ter. En el que més van insistir de cara al futur els experts de la taula és en la necessitat de fer noves zones de laminació per evitar que el Ter i l’Onyar es desbordin al mig de Girona. No tant una gran obra hidràulica a la ciutat –com la substitució de la plaça Catalunya, que també es va recordar– com grans espais d’expansió per fer laminacions d’avingudes i abaixar el cabal abans d’entrar-hi. En el cas del Ter, el biòleg i ambientòleg Ponç Feliu, que dirigeix el Consorci del Ter, va apostar per riuades artificials programades per anar netejant el sòl i pel que fa a les laminacions va dir que hi ha “espais aigua amunt per inundar”. En el de l’Onyar, en què van insistir més la resta de ponents, es va recordar que l’ACA ja havia previst fa anys fer laminacions a la zona de la Creueta, i l’enginyer Aleix Comas, que dirigeix la consultoria ambiental Serpa, va apuntar també a la zona de Campllong, on conflueixen nou rieres i els pagesos han situat motes per evitar que s’inundin els correus: “S’hi podria arribar a un acord perquè retirin les motes i quan algun any cada molt perdin una collita se’ls compensa.”

Anna Ribas, catedràtica de geografia de la UdG, va subratllar també la necessitat de començar a “controlar l’exposició” i no ocupar espais inundables, mentre que Vicenç Acuña, investigador de l’Institut de Recerca de l’Aigua (ICRA), deia que si s’hi seguia construint es fes “de manera resilient”, amb edificis en què es minimitzi el risc de patir danys. Comas va posar l’exemple del Maresme, com a zona que conviu amb el risc de desbordament de rieres, en què els veïns ja tenen a punt les guies i les fustes per si de cas. També respecte a la gestió, Feliu va assenyalar dues qüestions més que s’han de millorar respecte a l’experiència del Glòria: establir un protocol per tallar ponts a partir d’un determinat cabal i establir un indicatiu per avisar els ajuntaments. Tant ell com Ribas van parlar de la necessitat de conscienciar més la població. Ribas, a més, va remarcar que cal millorar la recuperació, amb línies d’ajuts per a catàstrofes i sobretot contractant assegurances.

Com no podia ser d’altra manera en el debat també va sorgir la gestió que va fer l’ACA durant el Glòria. Tant Feliu com Comas van defensar que es va fer el que s’havia de fer davant el risc de desbordament de l’Onyar si s’hagués deixat anar aigua dels pantans abans. Acuña hi va estar d’acord “amb les eines que té ara l’ACA”, però va assenyalar que s’hauria de “posar les piles” en aquest sentit ja que hi ha eines predictives en altres països a tres o quatre setmanes de vista que preveuen molt bé les precipitacions i cabals dels rius. En tot cas, va haver-hi consens que el problema de fons és que el sistema Sau-Susqueda no té com a objectiu prioritari laminar avingudes sinó emmagatzemar aigua per abastir Barcelona, i que això hipoteca tota la gestió del Ter. Feliu va recordar que tres dies abans del Glòria els pantans estaven per sota del 70% i van arribar al 108%, i va assenyalar que perquè no haguessin sobreeixit haurien d’haver estat al 50%, i això ja seria situació de prealerta en abastiment. “La gestió cada cop és més complexa per no tenir sequera ni inundacions perquè cada vegada es fan més petits els marges als embassaments”, va concloure Feliu, que va destacar també efectes positius del temporal, com ara que ha perjudicat sobretot la fauna invasora però no l’autòctona, i també la mobilització social per ajudar les lleres.