Societat

Els nostres veïns

La parròquia de la Mare de Déu del Carme del Raval organitza un cicle de conferències per potenciar la coneixença de la diversitat religiosa del barri

La pròxima trobada, aquesta setmana que ve, serà per parlar de l’islam i la faran els activistes Ahmed Abair i Fàtima Zahara

‘En què creuen els nostres veïns’ és el cicle de conferències per conèixer la diversitat religiosa

El proper dimarts dia 3 la parròquia de la Mare de Déu del Carme, al Raval de Barcelona, acull la xerrada d’Ahmed Abair, de l’Associació Amical d’Immigrants Marroquins a Catalunya, i Fàtima Zahara, del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, que explicaran als veïns del barri què és l’islam, una de les religions més importants en aquests moments al Raval, a Barcelona, i a la resta de Catalunya, on s’ha implantat amb força els darrers 20 anys. És la tercera xerrada que organitza aquesta parròquia, que vol posar un granet de sorra al diàleg interreligiós i està fent un cicle de xerrades sobre les principals religions presents al seu barri, que, de fet, són pràcticament les més conegudes del món. El cicle es diu En què creuen els nostres veïns i està sent un èxit de participació.

“Veient la realitat que ens envolta vam creure que aquesta visió de l’altre era important”, assegura Mn. Jaume Riera, escolapi i responsable de la parròquia, que diu que l’objectiu que persegueix la iniciativa “és conèixer i ser conscients de la diversitat en la qual vivim immersos, per tal d’adquirir eines per créixer com a persones”. Darrere aquesta iniciativa hi ha el Grup Interreligiós del Raval (GIR), un referent en el diàleg entre religions i en fer activitats al voltant de totes les tradicions religioses, i l’Escola Pia, històrica a Barcelona i en concret al barri del Raval, on hi són des del 1815. “Al Raval veiem moltes nacionalitats i moltes religiositats i és important desenvolupar el diàleg interreligiós, que ens coneguem entre tots”, explica Albert Moliner, doctor en teologia especialitzat en diàleg interreligiós, pro-novici de l’Escola Pia i membre del GIR.

Fins ara se n’han fet dues, de sessions. En la primera, Ramon Maria Nogués, escolapi i prevere, catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB i doctor en biologia per la UB, va fer una introducció sobre l’“espiritualitat i fet religiós”, l’“existència de les creences” i del “perquè creuen les persones”. La segona sessió –sempre es fan els dimarts– va ser l’11 de febrer i es van asseure a la mateixa taula el rabí jueu Stephen Berkowitz i Marta López, pastora de l’Església evangèlica del carrer Tallers, que van parlar sobre el judaisme i el cristianisme protestant. Tots dos són habituals a les trobades interreligioses i multiculturals del barri.

Les properes conferències –apuntin-s’ho– seran la de Parminder Kaur el 14 d’abril, que explicarà els principis bàsics del sikhisme. Els sikhs del Raval són una comunitat força nombrosa però poc coneguda (es queixen que els confonen amb musulmans). Cada mes de novembre –organitzada per l’entitat sikh Gurudwara Gurdarshan Sahib de Ciutat Vella– omplen la Rambla del Raval de color perquè celebren la processó en honor al guru Nanak Dev Ji, fundador del sikhisme.

El 4 d’abril Joan Carles Marset parlarà sobre l’ateisme i el 5 de maig serà el torn per al budisme. En aquest cas hi haurà dues conferenciants: Berta Meneses, religiosa filipense i mestra zen (en la línia de transmissió de Harada, Yasutani i Yamada. Escola Sanbô-Zen) que explicarà què és el budisme zen, i Montse Castellà, una de les primeres a bolcar-se en el budisme a casa nostra, instructora de meditació, traductora i editora de textos budistes, que explicarà el budisme tibetà. La darrera sessió es farà el 9 de juny i la impartirà Antoni Matabosch, president honorari de la Fundació Joan Maragall (FJM), exdelegat d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona i membre del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), que parlarà d’El fet religiós en una societat plural.

Al barri del Raval de Barcelona, segons les darreres estadístiques, hi viuen 48.297 persones de les quals el 51,9% són d’origen estranger, la majoria, nascuts al Marroc, per tant, musulmans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor per coronavirus el veí de Lleida que va patir un atac de cor durant les càrregues policials de l’1-O

Lleida

El ministeri de Justícia contrastarà les dades dels registres civils per ajustar les víctimes del coronavirus

Madrid

Europa supera els 630.000 contagis de coronavirus i les 55.000 defuncions

Brussel·les / Ginebra

El comitè científic de la UE acusa el seu excap dimitit de faltar a reunions i “no entendre” la funció de l’òrgan

Brussel·les
En directe
Parlament

Vergés compareix al Parlament en relació amb la crisi del coronavirus

Barcelona

Els ERTO a Catalunya ja superen els 86.000 i afecten més de 635.000 treballadors

Barcelona
SOCIETAT

Seguiu aquí l’evolució gràfica de la pandèmia poble a poble, Catalunya i a l’Estat espanyol

GIRONA

Simón diu que s’està acabant “la fase dura del confinament total” però avisa que caldrà mantenir la tensió

Madrid

Entitats de pau i drets humans reclamen a l’Estat que “abandoni la deriva militarista” en la crisi de la Covid-19

barcelona