Camins de vertigen

El camí de Carançà segueix el torrent des del seu naixement (als estanys de Carançà, a l'altra banda de Núria), fins al Conflent, on el còrrec s'uneix amb la Tet. De punta a punta es tractaria d'una llarga excursió per a caminaires experts, però limitant-nos a la part baixa, farem una curta i espectacular passejada per la part més agradable de les gorges de Carançà. El punt de sortida serà a Toès i Entrevalls, poblet del Conflent situat a peu de carretera de la RN-116, que uneix la capital del Rosselló amb la Cerdanya. Toès i Entrevalls és a uns 37 quilòmetres de Puigcerdà (40 minuts de cotxe), o 66 quilòmetres i una hora de trajecte de Perpinyà. També podríem arribar-hi amb el pintoresc Petit Tren Groc, que fa el recorregut des de la Tor de Querol fins a Vilafranca de Conflent. Un cop a Toès i Entrevalls només ens caldrà seguir les indicacions cap a l'únic i obligatori pàrquing on deixarem el cotxe. La ruta a peu comença aquí mateix. Com que farem un bucle, la caminada es podria fer en qualsevol dels dos sentits. Optarem per l'itinerari a la nostra dreta sortint del pàrquing (deixant a l'esquerra l'entrada de les gorges), i seguirem les indicacions cap a la cornisa i la chambre d'eau, un dipòsit d'aigua que alimenta una petita central hidroelèctrica. El camí s'enlaira ràpidament pel costat de la canalització d'aigua i en vint minuts arribem al camí de cornisa, tallat dins la muntanya. Seguint cap a l'esquerra, i ja de planer, enfilem la part més espectacular d'aquest enlairat, estret i vertiginós sender sobre les gorges. Un cable al llarg de la paret ens permet assegurar el pas tot gaudint de les impressionants vistes. Després d'uns vint minuts, el camí s'apropa al curs d'aigua i trobem una primera escala de ferro i una passarel·la abans d'arribar a una petita construcció: la presa d'aigua de la central hidroelèctrica. A partir d'aquí, el camí segueix el riu, passant d'un costat a l'altre del curs d'aigua amb una successió de passarel·les, escales metàl·liques i ponts penjats (vuit estructures en total). Aquesta part més alegre del recorregut s'acaba després de superar el congost, la part més estreta del camí. Després de les vuit estructures metàl·liques, el camí es torna més suau. Si continuéssim aniríem direcció del refugi del Ras de Carançà i més enllà, cap als estanys on neix el riu. Fem mitja volta, doncs, i després de les passarel·les, que ara fem de baixada, just abans de la construcció de la presa d'aigua de la central hidroelèctrica, tenim l'opció d'enfilar un camí a mà dreta. Aquesta variant ens tornarà al punt de sortida per l'altra vessant de la vall, seguint un sender també força aeri des d'on veiem a l'altra banda el camí de cornisa pel qual hem vingut.