Societat

Entre el mar i la terra

El cap de Creus és un espai natural de primer ordre, d'una gran bellesa, dotat d'una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic a nivell mundial

La península del cap de Creus es troba a la part més oriental de la península Ibèrica i, alhora, en l'extrem mediterrani dels Pirineus axials. Aquesta zona s'ha convertit en el màxim referent a escala internacional per la singularitat de les seves estructures i es considera una àrea de referència per a l'estudi dels processos de deformació, metamorfisme i plutonisme que tenen lloc a l'interior de l'escorça terrestre. Al cap de Creus afloren les roques més antigues de Catalunya, que poden tenir entre 700 i 500 milions d'anys. Per conèixer i observar els valors geològics del cap de Creus, el parc natural proposa un itinerari de dificultat mitjana que ens guia per aquest paratge d'una bellesa extraordinària pel verge estat d'algunes cales i racons i l'aspecte contundent del paisatge amb els seus relleus i vegetació modelats pel clima sec, l'exposició a la salabror marina i la duresa de la tramuntana.

L'itinerari, que té dos recorreguts, comença a l'aparcament del far del cap de Creus. Només cal seguir els senyals indicadors de la ruta, fins que es veu el cap. En aquest punt, senyalitzat, l'itinerari es divideix: o es torna a l'aparcament en 15 minuts o es continua l'itinerari geològic, caminant 45 minuts més abans de tornar a l'aparcament. Un cop iniciada la ruta, el primer punt d'interès és una zona ocupada antigament per una sirena de seguretat per a la navegació, convertida en un mirador excel·lent des del qual es veu l'illa de s'Encalladora i la Massa d'Or.

Molt a prop es troben diverses mostres de plecs i boudins (del francès boudin, salsitxa), estructures de deformació a l'escorça de la Terra. Les roques que es poden veure en aquest punt es trobaven fa 300 milions d'anys a uns 15 quilòmetres de fondària, de manera que la temperatura podia assolir uns 700 ºC. Així es va produir la fusió dels esquistos, que va donar lloc als plecs i boudins.

El tercer punt correspon a la vall de la cova de s'Infern, on la vegetació s'acumula en els recessos i adapta les seves formes a la tipologia del terreny per protegir-se del vent i la sequera. La construcció amb pedra seca que s'hi pot observar va ser un corral on s'havien tancat ramats de cabres. La cova de s'Infern (punt 4) és l'exemple més excepcional d'erosió controlada per zones de cisalla.

Un altre dels trets més característics de la geologia del cap de Creus són les pegmatites, roques de color clar que contrasten amb els esquistos, de color negre. El cap de Creus és l'únic indret del món en què aquestes roques afloren a l'exterior.

FITXA DE LA RUTA

Al cap de Creus s'hi pot arribar per qualsevol dels municipis que delimiten el parc. Per l'autopista AP-7, de Barcelona a la Jonquera cal agafar la sortida 4 (Figueres Sud). Des de Figueres cal seguir les indicacions fins a Llançà o a Roses. Per la carretera A-2, de Barcelona a la Jonquera, cal anar fins a Figueres i agafar l'A-26 o la C-260.

DADES D'INTERÈS

Centre d'informació del parc natural. Palau de l'Abat. Monestir de Sant Pere de Rodes. El Port de la Selva. Tel. 972 19 31 91
Mas Caials, Centre d'Educació Ambiental del parc. Cadaqués. Tel. 972 15 91 11. www.parcsdecatalunya.net


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Gastronomia

Més receptaris històrics

Barcelona

La primera pedra del moviment independentista

barcelona
LUCÍA DELGADO
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA

“S’ha d’obligar els grans tenidors a fer lloguer social”

barcelona

Torna la gamma extra!

Tarragona

Platja d’Aro preveu construir una àrea de caravanes

Platja d'Aro

Creix la demanda de parcel·les per a enterraments islàmics

GIRONA
Gairebé extingit el foc forestal de Platja d’Aro

Gairebé extingit el foc forestal de Platja d’Aro

platja d’Aro

Dubtes municipals en el servei de cotxe compartit a Girona

girona

Toc d’alerta per una bossa de pobresa “enquistada”

barcelona